Home // diari // 29 de juny de 1941

29 de juny de 1941

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler, que volia deixar els seus plans lligats tal i com va fer el novembre de 1937, va nombrar al ministre Hermann Göering successor seu per si li passava alguna cosa. Hitler continuava sent hipocondríac i seguia creient que no viuria gaires anys. A part, durant aquell dia Hitler va començar a preocupar-li que el Grup d’Exèrcits del Centre, que el seu avanç estava sent espectacular, pogués estar excedint les seves pròpies possibilitats.


Reinhard Heydrich, com el 17 de juny de 1941, va tornar a ordenar en els oficials de l‘exèrcit alemany que fomentessin o intensifiquessin els pogroms locals contra els comunistes i els jueus homes sense deixar empremtes digitals.


A Alemanya, els alemanys varen rebre per primer cop notícies sobre l‘Operació Barbarroja en dotze parts extraordinaris. El primer comunicat va sortir a les onze del matí precedit per la Fanfàrria Russa. En les informacions s’explicaven les victòries sobre els soldats soviètics a Brest-Litovsk, Bialystok, Grodno, Vílnius, Kaunas, Dünanburg i Minsk, entre altres llocs, i es deia que s’havia aconseguit el control aeri. A més, es va informar de que dos exèrcits soviètics estaven envoltats a Bialystk i que els soviètics havien perdut 2.233 tancs i 4.107 avions, a més de que s’havia capturat una enorme quantitat d’equipament militar i un gran número de presoners. Les notícies sobre el front es varen llegir a la ràdio en intervals d’un quart d’hora, però no varen tenir una gran acollida entra la població que es va cansar de seguida de tants comunicats especials.

En el front oriental:

La Wehrmacht va aprofitar que el govern soviètic s’havia paralitzat i no donava ordres des de feia uns dies per avançar amb força cap a Moscou i a Leningrad. El Grup d’Exèrcits Centre va tancar en un gegantesc moviment en pinça la ciutat de Minsk, atrapant a 290.000 soldats soviètics, capturant 2.500 tancs i 1.400 peces d’artilleria de camp. Per altra banda, els alemanys varen acceptar a un grup de soldats voluntaris croats per lluitar contra els soviètics. Tot i l’evident èxit de l’operació, els alemanys varen topar-se amb un problema que els portaria molt maldecaps fins al final de la guerra, el carburant. Aquest dia la Luftwaffe va tenir que anar a buscar carburant pel 4º Grup blindat.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la matinada, Iosif Stalin va patir un col·lapse nerviós per culpa de la invasió alemanya que no havia previst, però tot i estar enfonsat anímicament va ser present en una reunió en el Ministeri de Defensa, en el carrer Frunze de Moscou. Allí va ser informat de que l’exèrcit soviètic s’estava retirant i que la ciutat de Minsk estava a punt de caure a mans alemanyes. Quan Stalin va sortir de la reunió estava consternat, no es podia creure que tot l’imperi que havien construït amb el líder bolxevic Vladimir Lenin estigués a punt de caure. Els alts càrrecs soviètics com Viatxeslav Mólotov, Anastas MikoyanLavrenti Beria veien com Stalin no era capaç de trobar una solució i varen pensar seriosament en unir les seves forces per enderrocar-lo. Mólotov va escriure que Stalin ja no era n’hi capaç de vestir-se ni de dormir. Però tots ells sabien que si fallaven amb el seu pla d’enderrocar-lo Stalin es venjaria d’ells i els empresonaria, els torturaria i els executaria. A més, Stalin va assumir el control del Ministeri de Defensa de la federació i va establir un consell de defensa de cinc homes, cosa que encara dificultava més els seus plans per enderrocar-los.

Però Stalin va patir nous contratemps aquell dia quan Albània va declarar la guerra a la Unió Soviètica i quan des de Tòquio Max Clausen va enviar un cable de l’espia Richard Sorge que deia que Japó estava preparant una mobilització de prova per enfrontar-se a la Unió Soviètica, però que el primer ministre Fuminaro Konoye seguia oposant-se a la bel·ligerància.

A Romania:

A Iasi, després de la batuda del dia anterior contra els jueus, els soldats romanesos varen afusellar a la majoria dels detinguts en el patí del quarter general de policia. Els 4.300 supervivents varen ser amuntegats en vagons de càrrega per ser més tard deportats. Després d’eliminar als jueus, els cristians de la ciutat varen col·locar creus, icones i cartells amb inscripcions que deien: Aquí viuen cristians, no jueus.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: