EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano en el Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a la Gran Bretanya. Hitler, que estava bastant tranquil i cansat alhora, li va explicar que per conquerir les illes britàniques necessitava grans unitats de desembarcament, cosa que creia que ja tenia, i destruir l’aviació britànica, que pensava destruir en dues setmanes.

A la Gran Bretanya, Winston Churchill va autoritzar bombardejar la ciutat de Berlín com a represàlia al bombardeig alemany del 24 d’agost de 1940 i en busca només d’objectiu militars. A la nit i fins les tres de la matinada, bombarders britànics varen travessar les defenses alemanyes i varen atacar un barri residencial de la capital del Reich causant molts pocs desperfectes, tot i que només van matar quatre homes i dues dones que, imprudentment, observaven l’atac aeri des d’una entrada. Algunes bombes varen caure en la carretera que conduïa a l’aeroport de Tempelhof. Els alemanys només varen destruir un bombarder britànic. Tot i que l’atac va ser sense importància, Adolf Hitler, que havia acabat d’arribar a Berlín d’Obersalzberg, s’ho va agafar molt malament i va demanar al ministre de l’Aire, Hermann Göering, que contraataqués. Hitler faria un discurs a l’estadi del Sportplast, on va prometre que castigaria els britànics per aquell atac i esborraria del mapa les ciutats britàniques. Aquella mateixa nit, pels volts de quarts de tres de la matinada del dia següent, va sonar l’alarma antiaèria a Dresden. Després d’un quart d’hora on no va passa res va cessar l’alarma.

Alemanya va reclamar al govern de Vichy l’entrega dels alemanys internats als camps de la zona lliure.

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament a base de massatges del seu doctor Felix Kersten i, com havien parlat en el passat, el líder de les SS li va tornar a dir que era bo anar rellevant les persones dels seus càrrecs i li va afegir que els ambaixadors eren el més gran obstacle per qualsevol canvi polític. Himmler va menystenir-li el paper dels ambaixadors, dient que vivien lluny de la realitat del país i que aportaven poca informació, i va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop de no voler canviar els papers dels ambaixadors. L’endemà continuarien parlant del mateix tema.

En la Batalla per Anglaterra:

A les vuit del matí, bombarders alemanys varen ser detectats per sobre Calais. Eren 33 bombarders i 120 caces Bf-109 que varen llançar al voltant de 100 bombes a les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, al sud-est d’Anglaterra. Tot i l’atac, no es va desactivar el camp d’aviació de la RAF. A les 12:35, 30 caces alemanys varen atacar la base de la RAF de Rochford, on hi varen llançar 30 bombes. A la tarda els alemanys produirien dos atacs més a les pistes aèries del sud d’Anglaterra. Durant aquell atac els alemanys varen perdre 14 Bf-109, 8 bombarders i un bombarder Gotha biplaça de la Primera Guerra Mundial. Preveient que hi hauria més atacs, Churchill va ordenar reforçar les pistes de la RAF. Overnight, Birmingham, Coventry, Derby, Sheffield, Manchester i South Yorkshire varen ser bombardejades més endavant.

Tweet