Home // diari // 16 de juny de 1940

16 de juny de 1940

Al migdia, el general espanyol Juan Vigón es va entrevistar amb en Joachim von Ribbentrop i l’Adolf Hitler en el Castell d’Acoz. Abans de reunir-se amb el dictador alemany, en Vigón va parlar en privat amb en Von Ribbentrop per demanar-li la cessió a Espanya del Marroc francès en forma de Protectorat. Al cap d’una hora, en Vigón va parlar amb en Hitler en presència d’en Von Ribbentrop i li va entregar una carta d’en Francisco Franco del 3 de juny de 1940 en la que el dictador espanyol li deixava entreveure de que si li demanava estava disposat a entrar en guerra. Després de llegir-la, en Hitler li va dir a en Vigon que estava molt satisfet per l’ocupació espanyola a Tànger del 14 de juny de 1940, i li va explicar que en Franco no li tenia que agrair res per l’ajuda alemanya a la Guerra Civil espanyola perquè sabia que els enemics d’en Franco eren els enemics d’Alemanya. Seguidament, li va dir que la solució ideal per Alemanya seria la restitució de Gibraltar a Espanya, i el general Vigón li va exposar el desig espanyol de recuperar Gibraltar i d’ocupar tot Marroc en forma de Protectorat. Però en Hitler li va comentar que l’actitud d’Alemanya respecte Marroc era molt clara perquè només i tenien un interès econòmic. Per la seva part, en Von Ribbentrop li va dir que si Espanya entrava a la guerra tot seria possible, però que era necessari que hi entrés per demanar territoris i que si volia trobar una solució per Marroc havia de satisfer tant a Alemanya com a Itàlia. Després de la suggerència d’en Von Ribbentrop, en Vigón va canviar de tema criticant l’actitud del Vaticà en el conflicte. Parlant de l’Església, en Hitler li va comentar que comprenia la critica espanyola cap a l’Església perquè, segons ell, si no fos pel nacionalsocialisme, el feixisme i la Falange l’Església no hagués pogut aguantar. Al final de la conversa, en Vigón es va interessar per com es desenvolupava la guerra a França, i en Hitler li va respondre que França s’estava enfonsant per culpa de vint anys del Front Popular i de la democràcia. El dictador alemany va considerar els soldats francesos i els britànics molt pitjors que els que varen lluitar durant la Primera Guerra Mundial. L’entrevista entre en Vigón i en Hitler va durar 45 minuts.

A França, els alemanyes es trobaven a Burdeus, la nova seu del govern francès, i les divisions franceses s’estaven retirant a la vall del Loira, i varen seguir defensant com podien les ciutats d’Orléans i de Giens, però ja no podien evitar que els alemanys avancessin cap al sud. Aquell dia, una unitat del cos blindat d’en Heinz Guderian va arribar a Dijon, i una altra unitat del mateix cos va ocupar la ciutat de Besançon. Pel centre del país, el cos blindat d’en Paul Ewald von Kleist va ocupar la ciutat de Clamency.

A Londres, el primer ministre britànic, en Winston Churchill, va acceptar el reembarcament de les seves tropes que encara lluitaven a Europa en l’Operació Ariel. Aquest cop es va fer l’evacuació en el golf de Vizcaia. Uns 214. soldats varen ser rescatats. Entre els soldats que van poder fugir hi havia en Charles de Gaulle acompanyat pel general Louis Spears, que varen arribar a la capital britànica a les sis del matí. Era el segon cop que en De Gaulle viatjava a Londres per reunir-se amb el govern britànic.

Després d’arribar a Londres, els oficials del 4ª Bureau d’Estat Major es varen posar en contacte amb els agregats militars de l’ambaixada francesa i varen estudiar amb ells el trasllat de les tropes franceses. En Churchill volia proposar als francesos un pla per fusionar França i la Gran Bretanya en una única entitat política, però en Philippe Pétain, que va saber més tard la proposta d’en Chuchill, no li va agradar gens i va dir que França no es fusionaria amb un cadàver. Abans d’anar a dinar, en Churchill va enviar a en Paul Reynaud un missatge on li deia que una pau unilateral implicava l’honor de França, però que esperava que abans de que es rendissin enviessin la flota francesa als ports britànics. En Churchill li deia que entenia que intentessin buscar un bon armistici per França. Els francesos no li varen fer cas i cap vaixell francès va salpar cap a la Gran Bretanya.

En aquesta primera trobada entre les dues administracions no i va ser presenten en De Gaulle, però el coronel francès estava d’acord en unir els dos països a través d’un sol gabinet de guerra i un sol Parlament. Quan va donar la seva conformitat, des del despatx d’en Jean Monnet, va trucar a en Paul Reynaud per comunicar-li els principals acords a que havien arribat. Però la idea va ser considerada un insult per en Reynaud, i el seu gabinet va negar a acceptar-la. El primer ministre francès estava tant indignat que Inclús va arribar a dir-li a un dels seus col·laboradors que abans preferia ser una província alemanya. Veient que eren rebutjats, els britànics, després de saber que en De Gaulle estava disposat a acceptar la seva proposta d’unir els dos països, varen convocar per ordres d’en Chuchill el seu gabinet per aprovar el projecte després de dues hores de discussió. Un cop firmat el projecte, en De Gaulle va tornar a trucar a en Reynaud per posar-lo al corrent.

Però a França es vivia un ambient diferent al de Londres. Davant les propostes britàniques de continuar lluitant, en Pétain insistia en la necessitat de l’armistici i amenaçava en dimitir si no es seguia aquesta política. A les vuit del vespre, davant una ferotge oposició dels partidaris de l’armistici, en Reynaud, que encara no volia firmar la rendició amb els alemanys, va dimitir negant-se a seguir una política contrària a l’interès i l’honor de França. Llavors, el president de la República, l’Albert Lebrun, va encarregar formar un nou gabinet a en Philippe Pétain. A les onze de la nit, en Reynaud va cedir el seu càrrec de primer ministre a en Philippe Pétain, que seria l’últim president del Consell de la IIIª República. Com a nou primer ministre, en Pétain va dir que feia de França la seva persona per atenuar la seva desaventura. Com a primer acte com a nou primer ministre, a París, va buscar negociar la pau amb Alemanya a través d’Espanya com a mediador i, a mitjanit, va demanar a l’ambaixador d’Espanya que servís d’intermediari amb en Hitler.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: