EL TERCER REICH

Dimarts:

En la batalla per França:

En el bàndol alemany:

L’ambaixada alemanya a Madrid va enviar un missatge a Berlín de l’ambaixador espanyol a París, José Félix Lequerica, que havia parlat recentment amb Philippe Pétain de la situació a França. El missatge deia que, després d’una llarga conversa, Pétain creia que necessitava un cop d’Estat perquè ell pogués agafar el control de França i pogués negociar la pau amb Alemanya. Pétain, segons sembla, considerava que la situació de França era desesperada i creia que el president de la República, Paul Reynaud, era un ninot en mans dels partits polítics.

A França: 

A dos quarts de dues de la tarda, els avions de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de París, concretament les fàbriques Renault i Citroën que es dedicaven a la producció bèl·lica. L’atac va durar una hora i es varen llançar més de mil bombes que varen caure en els districtes 15º i 16º de París (el sector oest i sud-oest de la ciutat), i en els pobles del costat de Billancourt i Maisons-Laffitte. La factoria Citroën, que construïa tancs, va patir greus desperfectes, sobretot en la cadena de muntatge que produïa projectils per canons de 75 mil·límetres. El Ministeri de l’Aire francès també va patir greus desperfectes i l’edifici va quedar molt malmès. Dins de l’edifici hi havia en aquells moments l’ambaixador nord-americà a França, William Bullit, que en va sortir il·lès, només va perdre el barret i els guants, tot i que una bomba li va caure en els peus, però per la seva sort no va arribar a esclatar. Un altre dels objectius dels alemanys era l’hospital de Saint-Denis. El comunicat oficial francès va informar de la mort de 200 civils per culpa d’aquell bombardeig. Tot i que unes altres dades informaven de 254 morts: 195 civils i els demés, miliars. Dels civils morts, molts eren nens que s’havien refugiat a un camió que va rebre un impacte directe. El comunicat oficial alemany informava que havien destruït 104 avions de combat francesos i 300 o 400 avions que estaven als aeròdroms.

Georges Mandel, ministre de l’Interior, va aconseguir impedir que els funcionaris públics fugissin de la capital després de l’atac. 

Els alemanys varen rellevar en mig de la batalla al general Johann Blaskowitz per haver-se oposat als assassinats perpetrats per l’exèrcit alemany a la població civil durant la campanya polonesa.

A Dunkerque, en l’Operació Dinamo, va ser l’últim dia en què els Aliats varen repatriar els seus soldats. L‘endemà el port cauria en mans alemanyes.

En el Reich:

Franz Rademacher, el recent nombrat cap del negoci jueu del Ministeri d’Afers Exteriors, va elaborar un memoràndum intern en el que proposava, com objectiu de guerra, tres opcions: expulsar tots els jueus d’Europa, deportar els jueus d’Europa Occidental a zones fora d’Europa, per exemple a Madagascar, i retenir els jueus de l’est en el districte de Lublin per utilitzar-los com a ostatges amb l’objectiu d’evitar que els Estats Units combatessin a Alemanya o crear una llar nacional jueva a Palestina, una solució que no li feia cap tipus de gràcia.

A Berlín, l’almirall Fricke, cap del Departament d’Operació de la Kriegsmarine, va fer circular un memoràndum sobre l’estratègia de postguerra: havia que fer que tots els habitants dels països ocupats per Alemanya a l’oest fossin totalment dependents d’ells, política, econòmicament i militarment. En quan a França, es deixava clar que havia que destruir-la militarment i econòmicament i reduir a la seva població fins a tal punt, que mai més tornés a aixecar-se per animar als Estats més petits. 

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per l’Adolf Hitler, enviada pel general Juan Vigón el 16 de juny de 1940, en què lloava la seva figura i deixava entreveure que si Alemanya ho necessitava estava disposat a entrar en la guerra. Concretament, el dictador espanyol va dir:

En el moment en que els exèrcits alemanys sota el seu lideratge estan lliurant victoriosament la batalla més gran de la història (…) no necessito expressar-li com és de gran el meu desig de no quedar al marge de les seves necessitats i quanta seria la meva satisfacció si pogués prestar-li (…) els serveis que vostè consideri més valuosos.

A Noruega:

A les proximitats de Narvik, les forces aliades combinades continuaven intentant expulsar els alemanys de Sidvik cap a la frontera sueca. Però, a la nit, els primers 4.500 soldats Aliats varen ser evacuats de Narvik tal i com s’havia previst amb anterioritat. 

A la Gran Bretanya:

Es va informar al Gabinet de Guerra que el rei de Noruega, Haakon VII, tot i estar disposat a abandonar el país per exiliar-se a la Gran Bretanya, creia que els Aliats guanyarien. 

Preveient una més que possible declaració de guerra d’Itàlia, el govern britànic, juntament amb el francès, varen fer plans per bombardejar objectius militars a Itàlia en quan esclatés la guerra entre ells.

Tweet