Home // diari // 14 de juny de 1940

14 de juny de 1940

La conquesta de París:

A dos quarts de sis del matí, les tropes del 17ª Cos d’Exèrcit de la Wehrmacht d’en Georg von Küchler varen entrar pel nord de Paris, per la porta de la Villette, a l’avinguda principal que conduïa a la Gare du Nord. El general Bogisla von Studnitz va encapçalar la 87ª Divisió d’Infanteria en el seu recorregut pel carrers desèrtics de la capital francesa. Els alemanys no es varen trobar resistència pel camí, i de seguida es varen fer amb el control de tota la ciutat. El 18ª Exèrcit va desfilar per Notre Dame, l’Arc de Triomf, varen baixar els Champs-Elysées, i varen acabar a la Plaça de la Concòrdia, davant de l’hotel Crillon, on l’Alt Comandament de la Wehrmacht havia situat el seu quarter general. Per la seva part, la guarnició francesa de París es va retirar en direcció al Loira.

A primeres hores del matí, sis esquadres es varen dirigir per separat a la torre Eiffel i a l’Arc de Triomf per hissar la bandera amb la creu gamada. Quan els nazis varen entrar a l’Ajuntament varen penjar la bandera nazi en el pal de l’edifici. Però aquells soldats tenien una missió ben curiosa, tenien que recuperar les banderes alemanyes capturades pels francesos durant la Primera Guerra Mundial i els papers del Tractat de Versalles, que havien de ser enviats a l’Adolf Hitler. Per la seva part, els parisencs quan varen veure els soldats alemanys pels carrers de París es varen tancar a les seves cases però quan varen observar que no feien res varen tornar a sortir al carrer. Abans del migdia, el general Von Studnitz, primer comandant militar de París, es va instal·lar a l’hotel Crillon. A la tarda, el comando Geheime Feld Polizei, GFP, encapçalat pel seu director Helmut Knochen, es va instal·lar a l’hotel del Louvre per començar l’endemà a treballar en les seves operacions clandestines. El OKW va publicar un comunicat que deia que com a conseqüència de l’enfonsament total del front francès entre La Mànega i la línia Maginot, a prop de Monmedy, l’Alt Comandament francès havia renunciat a intentar defensar la capital francesa i que les tropes alemanyes havien entrat victorioses a París. En Hitler estava eufòric amb aquella conquesta, havia conquerit la ciutat dels seus somnis, i va ordenar que es toquessin les campanes de les esglésies per commemorar la victòria. A més, va ordenar celebrar tres dies festius. A Berlín, la gent va sortir al carrer per celebrar-ho i, a l’Òpera estatal, es va fer una representació especial d’una de les obres favorites de Hitler, Els mestres cantors. El diari nazi Völkischer Beobachter va explicar que la pèrdua de la capacitat industrial de París havia debilitat el potencial econòmic i militar francès.

Mentrestant, el general Fedor von Bock va enviar a la capital francesa el coronel Hans Speidel perquè establís el nou govern militar. Per la seva part, l’Adolf Hitler, aconsellat per en Joachim von Ribbentrop, va designar a l’Otto Abetz, un dels millors experts alemanys sobre França, ambaixador alemany a París. Una de les primeres missions que tenia l’Abetz va ser la vigilància de les obres d’art de França, sobretot les col·leccions d’art jueu.

En la batalla:

Però la guerra a França continuava tot i que els francesos havien perdut la seva capital. El 1ª Exèrcit alemany va trencar les línies de defensa franceses al sud de Saarbrücken i varen penetrar la Línia Maginot, i en Maxime Weygand, veient que era impossible la victòria, va comunicar a en Paul Reynaud que continuaria la resistència si li ordenava el govern, però li va assegurar que havien perdut la guerra. En el quarter general d’en Hitler, en la frontera entre França i Bèlgica, el dictador alemany no volia que les tropes franceses es poguessin retirar pel sud i fugissin pel mar, i va ordenar a la Luftwaffe d’en Hermann Göering que destruís tots els ponts i els vaixells francesos. A més, el Grup d’Exèrcits C d’en Wilhelm Ritter von Leeb varen iniciar un atac contra la Línia Maginot. Per altra part, amb la idea de no ser ocupats també per Itàlia, l’armada francesa va bombardejar les zones industrials de Gènova, Vado i Savona.

A Burdeus, en Charles de Gaulle es va reunir amb en Paul Reynaud, i allí el coronel francès va poder copsar que una part del govern francès era favorable a un armistici. En De Gaulle li va proposar a en Reynaud fugir cap a Londres per poder continuar lluitant a la regió de Bretanya amb el suport dels britànics. Allí concentraria les restes de l’exèrcit per resistir fins l’últim home, mentre arribava l’ajuda de les colònies, inclús pensava que la flota podria traslladar al nord de l’Àfrica totes les institucions i els seus dirigents. Però el projecte va ser qualificat de fantasiós. Després de la reunió, en De Gaulle va marxar per carretera i va sopar corrents a l’hotel Splendid amb el seu ajudant Geoffroy de Courcel. En el mateix menjador hi havia en Philippe Pétain, i en De Gaulle, abans de marxar, el va anar a saludar i el mariscal li va donar la mà sense dir-li res. Mai més es tornarien a veure.

Aquell dia, en Joseph Goebbels va continuar enviant missatges radiofònics destinats als francesos. Les ràdios controlades pels alemanys explicaven que era insensat morir per França i que era més important viure per França.

A la Gran Bretanya:

En un dinar en el Carlton Club, on hi varen ser convidats entre altres en lord Halifax, l’ambaixador francès, en Corbin, i en Robert Vansitttart, va aflorar la idea d’unir els Estats britànic i francès.

A Polònia:

El primer comboi, amb 728 presoners polonesos, va arribar al camp de concentració d’Auschwitz.

En els Estats Bàltics:

L‘exèrcit soviètic va ocupar els tres estats bàltics de Lituània, Estònia i Letònia.

En el nord de l’Àfrica:

Les tropes espanyoles de l’Alta Comissaria de Tetuan varen ocupar la ciutat de Tànger per, segons van dir, mantenir el seu estatus de ciutat lliure.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: