Home // diari // 31 de març de 1933

31 de març de 1933

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler Wilhelm Frick varen expedir una llei per dissoldre les dietes de tots els Estats d’Alemanya  per tal d’igualar tots els länders.


Constantin von Neurath va informar en el gabinet de que els governs britànic, francès i nord-americà havien manifestat la seva oposició al boicot de productes alemanys en els seus països i demanava cancel·lar el boicot jueu de l’endemà. Hitler estava disposat de posposar el boicot de l’endemà al 4 d’abril en cas de que els governs britànic i nord-americà fessin declaracions satisfactòries en contra del boicot de productes alemanys.

Però el boicot no estava previst de que s’aturés i aquell dia va sortir un article del gauleiter Julius Streicher en el Völkischer Beobachter que deia:

Els partits marxistes i burgesos protectors dels jueus estan aniquilats i així ha quedat destruïda l’esperança jueva de poder reconquerir des de dins la perduda dominació del poble alemany. D’aquí la còlera jueva. D’aquí, l’odi jueu. D’aquí a l’estranger la campanya jueva de boicot i la propaganda difamatòria sobre la crueltat comeses a Alemanya… El dissabte 1 d’abril a les deu del matí comença la reacció defensiva del poble alemany contra aquest criminal internacional, el jueu.

Tot i que era l’endemà el dia del boicot, els atacs antisemites varen començar abans. A Berlín, a la biblioteca del Tribunal Cameral era un dia normal i corrent, amb la sala plena de gent fullejant els llibres, quan de sobte es va sentir un cop de porta i uns crits procedents del pis inferior. Alguns es varen aixecar ràpidament en veure que alguna cosa estava passant o estaria a punt de passar, i es varen apropar a la porta per mirar a l’exterior mentre tancaven la porta. Preveient el què estava passant, uns quants varen trencar el silenci i varen cridar que eren les SA que estaven expulsant als jueus. Aparentment calmats, els qui varen creure que corrien perill varen tornar ràpidament els llibres als prestatges, varen recollir les seves pertinences i varen marxar. Al cap de pocs minuts, un grup d’homes vestits amb uniformes bru va entrar a la biblioteca. El que semblava el cap d’aquell grup d’homes va cridar amb veu ferma que els que no eren aris tenien que abandonar el local d’immediat. Algú, segons sembla, va contestar tímidament que ja havien marxat. No satisfets amb aquella resposta, les SA varen recórrer les taules de treball, mirant la cara de cada un dels presents, intentant trobar algun tret facial que els pogués descobrir. Ningú va protestar davant d’aquelles humiliacions; tots es varen quedar amb els braços creuats a la taula mirant el llibre que tenien al davant. Quan els homes de les SA varen marxar de la sala, ningú va comentar res i es va continuar amb l’activitat normal. En altres seccions de l’edifici es varen produir reaccions normals. Davant la passivitat dels presents, els jutges jueus es varen treure la toga i varen sortir del Tribunal baixant per les escales que estaven sent vigilades pels membres de les SA. Mai més tornarien.

Sabent que hi hauria el boicot, molts ciutadans alemanys varen decidir avançar les compres a les botigues jueves aquell dia per tal de l’endemà no haver d’anar a comprar. La directiva dels magatzems Karstadt, a la Hermannplatz de Berlín, per precaució va acomiadar a tots els seus treballadors jueus i l’endemà va poder obrir amb tota normalitat. A la nit, els nazis varen penjar grans cartells a les columnes per anuncis de la capital sense respectar la publicitat que s’exposava i per la que s’havia pagat. Els cartells deien:

El judaisme té fins les 10 hores del dissabte per pensar. Després començarà la lluita. Els jueus de tot el món volen aniquilar a Alemanya. Poble alemany! Defensat! No els compris als jueus!

Els cartells estaven escrits en alemany i en anglès.


Els nazis varen posar en servei el camp de concentració de Dachau.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: