EL TERCER REICH

Diumenge:

A l’Atlàntic:

Un grup de quatre U-Boots varen enfonsar 11 embarcacions mercantils i un creuer armat.

En els Estats Units:

Joseph Kennedy, pare del futur president John F. Kennedy, va comunicar la seva intenció de dimitir en una setmana com ambaixador a la Gran Bretanya. Kennedy, frustrat per la guerra, era un ferm defensor de l’aïllament d’Estat Units del conflicte. Mai més tornaria a prestar serveis públics.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Propaganda li va enviar un memoràndum a Otto Abetz, ambaixador alemany a París, per dir-li que el resultat de la lluita alemanya havia de ser sufocar el predomini francès en la propaganda cultural a Europa i en el món.

A Berlín es va projectar per primer cop la pel·lícula antisemita El jueu etern. Amb la intenció d’explicar el paper destructiu dels jueus a la història mundial, la pel·lícula comparava els jueus amb les rates, dient que els jueus, com les rates, eren portadors de malalties. A més, definien els jueus com cobdiciosos, sense valors i corruptes.

A França:

Alfred Rosenberg, que s’encarregava de saquejar les obres d’art franceses, va elegir com a quarter general la casa d’un jueu que havia aconseguit escapar a l’estranger i es va apoderar de quatre enormes dipòsits, inclosos uns grans magatzems que pertanyien a jueus, per guardar les obres robades.

Tweet

Dijous:

A Líbia:

Bombarders britànics varen bombardejar les bases italianes libaneses, inclosa Bengasi.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Bombarders britànics varen bombardejar la ciutat d’Hamburg. Tot i els espesos núvols que impedien un atac precís contra els objectius militars, els britànics varen llançar les seves bombes de totes formes i varen matar a 233 civils alemanys.

A Polònia:

El gueto de Varsòvia va quedar definitivament acordonat. La majoria dels jueus varen ser conduïts al gueto com si fossin bestiar.

Tweet

Diumenge:

A l’Àfrica Equatorial francesa:

Charles de Gaulle va anunciar l’establiment per moviment de la França Lliure del Consell de Defensa de l’Imperi i convidava a incorporar-se a totes les possessions franceses de tot el món.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt en què l’instava a aprovar les seves demandes de material bèl·lic i les accelerés. El primer ministre va acabar el seu telegrama advertint-lo de que la causa mundial estava a les seves mans.

En els Estats Units:

L’ambaixador Joseph Kennedy, pare del futur president John Fitzgerald Kennedy, va anar a sopar amb el president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca i li va expressar directament les seves frustracions per la intervenció nord-americana a la guerra, tot i que el país encara era neutral. Kennedy, que continuaria donant suport a Roosevelt, volia dimitir del càrrec d’ambaixador a la Gran Bretanya.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va manifestar que quan la guerra acabés ells serien els amos d’Europa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va ser informat que en aquell moment la demanda britànica de subministraments militars que s’havia de comprar a Estats Units incloïa 78 milions de cartutxos de fusell, 78 milions de cartutxos adequats pel subfusell Thompson, més de 2,5 milions de tones d’explosius i 250 motors d’avió.

En els Estats Units:

Joseph Kennedy, pare del futur president John Fitzgerald Kennedy, va tornar als Estats Units des de Londres per últim cop. Kennedy, que s’oposava a l’entrada dels Estats Units a la guerra, va dimitir del càrrec, tot i que va continuar donant suport al president Franklin Delano Roosevelt, amb qui si reuniria el dia següent a la Casa Blanca.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar acabar amb els atacs diürns a la Gran Bretanya. Durant aquella nit els alemanys varen atacar de nit.

Tweet

Divendres:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va llançar el seu quart gran bombardeig des del Dia de l’Àguila, el 13 d’agost, que va afectar a les fàbriques d’avions i als dipòsits de petroli britànics. Una esquadrilla de bombarders, composta en total per uns 12 avions, va llançar les seves bombes sobre Londres provocant la mort de nou civils.

Tweet

Divendres:

En la Batalla d’Anglaterra:

300 avions alemanys varen sobrevolar el sud-est d’Anglaterra i la costa del Canal de la Mànega per atacar les estacions de radar de Portland Bill i Weymouth. Els caces britànics que varen sortir a interceptar-los varen destruir 18 avions alemanys.

Tweet

A França:

El nou govern francès veia que no podien lluitar més contra les tropes alemanyes, i el mariscal Philippe Pétain, des de Bordeus, va demanar la pau a Alemanya a través de Madrid, on havia sigut com a ambaixador. Pétain va fer arrestar il·legalment al polític francès Georges Mandel, que poc després va ser alliberat, i va nombrar a Pierre Laval ministre d’Afers Exteriors. A dos quarts d’una del migdia, Pétain va fer una crida radiofònica al poble francès on va dir que assumia la direcció del govern de França, i que amb el cor trencat no podien continuar lluitant contra un enemic superior i, per tant, s’havia d’acabar la Batalla amb Alemanya. Poc després va ordenar a les tropes franceses que tiressin les armes, però aquestes estaven enmig d’una gran ofensiva.

A Sedan, en el seu quarter general Wolfsschluchut, a prop de Brúly-de-Pesche, a les deu del matí Adolf Hitler va ser informat de la petició d’armistici francès i es va posar molt content al costat de Walther Hewel, que no el deixava de mirar feliç per acabar amb aquella batalla. En seguit, el dictador va dictar les seves condicions als generals Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, assistits pel tinent coronel Böhme. Va ordenar que les negociacions es fessin en el bosc de Compiègne, el gran massís forestal de Picardia pròxim a la frontera belga, perquè allí s’havia firmat la rendició d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial, i va voler posar unes condicions moderades per França donant al govern francès sobirania pròpia. Tot i això, volia ordenar que la flota francesa sigués reagrupada en els ports que ell diria sent desmobilitzada i desarmada sota el control d’Alemanya o Itàlia. A primera hora de la tarda, mentre Ernst von Weizsäcker li explicava a l’ambaixador d’Itàlia que Hitler desitjava urgentment entrevistar-se amb Benito Mussolini a Munic o a Brenner el dia 18 o 19 per parlar de l’armistici de França, Hitler i els seus col·laboradors varen arribar amb cotxe a Rocroy i, després, amb avió es varen dirigir a Francfort, on els esperava el tren blindat especial batejat amb el nom d’Erika per dirigir-se a Munic.

En el Reich:

A Berlín, després de que s’anunciés per ràdio la proposta d’armistici francès, davant de la seva finestra de Joseph Goebbels a la Wilhemplatz es varen reunir milers de persones que cridaven entusiasmades:

 Alemanya, Alemanya, per sobre de tot.

En la Batalla per França:

A l’est de França, les divisions blindades del cos de Heinz Guderian varen ocupar Dijon i Pontarlier, i des d’allí les seves tropes marxarien cap al nord-est per atacar i ocupar la part de la Línia Maginot que li havia correspost. Mentre Guderian avançava, les tropes franceses es retiraven a Metz. Pel centre, les divisions blindades de Paul Ewald von Kleist varen ocupar la ciutat de Nevers.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la matinada, Winston Churchill va ser informat de la formació del nou govern francès presidit per Pétain. Al cap d’unes hores, Churchill va ser informat pel seu secretari particular que el ministre francès d’Afers Exteriors, Paul Baudoin, havia demanat a l’ambaixador d’Espanya a França una petició d’armistici als alemanys. Al migdia, el primer ministre, amargat per la situació a França, va gravar un missatge per al poble britànic que va ser difós per la BBC a les 9 de la nit, on va explicar que les notícies de França eren molt dolentes, però que pensava que França tornaria a recuperar-se i que continuarien lluitant. A primera hora de la tarda, Churchill va rebre el coronel Charles de Gaulle, que acabava d’arribar de Bordeus en l’avió del general Edward Spears, i va decidir que el coronel francès pronunciés l’endemà un discurs per la BBC per respondre l’armistici de Pétain. A última hora de la nit, Churchill va telegrafiar a Pétain i a Maxime Weygand per dir-los que qualsevol debilitat davant els alemanys amb la flota escorxaria els seus noms per un miler d’anys d’història.

Aquell dia, el transatlàntic britànic, el Cunard White Star Lancastria, va ser bombardejat pels alemanys a Saint Nazaire amb 9.000 homes a bord. El vaixell es va enfonsar amb quinze minuts i varen morir 3.500 persones. Molts dels passatgers eren personal de la RAF. Els supervivents van afirmar que havien sigut tirotejats mentre estaven a l’aigua intentant nedar fins a un lloc segur. Aquell atac és el desastre més gran de la marina britànica, i Winston Churchill no va voler que la notícia arribés a la població fins després de la guerra.

A Holanda:

A la ciutat de Doorn, el que va ser kàiser d’Alemanya, Guillem II, va enviar un telegrama de felicitació a l’Adolf Hitler per les seves victòries militars a Europa.

Tweet