EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

Erich Raeder va comunicar l’ordre d’Adolf Hitler d’executar a totes les tropes de xoc enemigues capturades.

A Polònia:

A Auschwitz, 1.594 jueus varen ser assassinats a les cambres de gas.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Dels milers de treballadors de la Barrikady que treballaven sobretot en la fàbrica de tractors que reparava tancs i artilleria, només en seguien cinc en vida.

A Noruega:

Els britànics varen engegar l’Operació Oreneta i varen llançar quatre paracaigudistes noruecs a prop de Vermork amb instruccions de preparar el terreny per destruir la planta alemanya d’aigua pesada de Rjukan.

A Madagascar:

Les tropes de la Commonwealth varen ocupar sense problemes la ciutat d’Andriamanalina. Els francesos encara resistien a Ilhosy, on el governador de l’illa, Armand Leon Annet, va decidir continuar lluitant.

En els Estats Units:_

El vicealmirall William Halsey va substituir al vicealmirall Robert Ghormley com a comandant de l’àrea del Pacífic sud.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joachim von Ribbentrop va trucar al comte Galeazzo Ciano per explicar-li que les coses anaven bé i s’havien fet grans progressos en el front oriental.

Més de 10.000 jueus que estaven al camp de concentració de Buchenwald i 7.000 que estaven a Sachsenhausen, alguns dels quals portaven més de quatre anys com a presoners, varen ser deportats a Auschwitz.

En el front oriental:

El comandament suprem de la Wehrmacht va suggerir a les línies propagandístiques que siguessin prudents alhora d’escriure sobre la victòria de la Batalla de Stalingrad, ja que no volien que avancessin una victòria que encara no tenien. Tot i això, el comandament de la Wehrmacht estaven segurs que en els pròxims dies es produiria la victòria que faria que el poble alemany estigués orgullós de la planificació de la guerra.

A Stalingrad:

Els alemanys varen atacar de nou a Stalingrad i varen arribar a la fàbrica d’Octubre Roig, però l’avanç alemany es va veure frenat per la baixa moral dels soldats alemanys, que estaven molt desanimats per les baixes que tenien i per la proximitat de l’hivern.

En el bàndol soviètic, poc abans de trenc d’alba, Andrei Yeremenko va tornar a la riba de davant per parlar amb Vasili Chuikov, que no s’havia desanimat tot i que en tres dies havia perdut a 13.000 homes, pràcticament una quarta part del seu Exèrcit de 53.000 soldats.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Aquell dia va morir el que va ser professor d’Història i de Geografia de l’Adolf Hitler entre 1901 i 1904 a l’escola de Linz, Leopold Pötsch. El professor Pötsch va influenciar a Hitler quan era adolescent en les seves teories de la superioritat de la raça ària i l’odi contra la comunitat jueva i eslava, a més, el va influenciar en la seva teoria de que totes les races nòrdiques havien de ser governades per un mateix govern. Però Pötsch es va distanciar de Hitler quan anys més tard va veure que només volia annexionar Àustria amb Alemanya per sotmetre el poble austríac a l’alemany.

A Alemanya:

Durant aquella jornada va tenir lloc la segona reunió del Cercle Kreisau que va durar un parell de dies més.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen penjar en públic a 50 comunistes que pertanyien a un grup de resistència clandestí. 

Hermine Braunsteiner va ser destinada al camp de concentració de Maïdanek.

En el front oriental:

Davant els actes de sabotatge en el front oriental, Hermann Göering va emetre una ordre en què s’ordenava protegir les vies ferroviàries. Amb aquesta mesura el rus no autoritzat que es trobés a menys d’un quilòmetre d’una línia ferroviària havia de ser afusellat. El rus sorprès cometent actes de sabotatge se’l penjava en un pal de telègraf més pròxim. Els pobles més pròxims al punt en que sigués destruïda una línia ferroviària s’havia de cremar i a la població masculina se l’havia d’afusellar i a les dones i als nens enviar-los als camps de concentració.

A Stalingrad:

Els soldats alemanys van ocupar definitivament la fàbrica de tractors Dzerzhinski que utilitzaven els soviètics per reparar tancs i artilleria.

A Suïssa:

Els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel Robert Masson respectivament, es varen tornar a reunir després de la reunió del 8 de setembre. Aquesta vegada es varen reunir a la casa de Meyer-Schwertenbach, a les ribes del llac Constança, i per tant Schellenberg i el seu ajudant Hans Eggen varen tenir que creuar la frontera conduïts pel xofer del coronel. Schellenberg havia complert les promeses que l’hi havia demanat el suïs en l’anterior reunió: el jove suïs havia sigut alliberat i l’agència de premsa de Viena havia deixat d’atacar Suïssa. Inclús li va prometre que els documents comprometedors havien sigut destruïts,

En el Pacífic: 

Els nord-americans varen ocupar les Noves Hèbrides i les illes Fiji.

En els Estats Units:

Els polonesos exiliats a Nova York varen denunciar l’Acció Especial de Cracòvia del 6 de novembre de 1939 quan les SS varen deportar a gran part dels professors de la Universitat de Cracòvia. En aquesta denuncia apareixia el nom d’Otto Wächter com el responsable de la deportació dels professors al camp de concentració de Sachsenhausen, tot i que ell havia afirmat que s’havia fet sense el seu coneixement. 

Tweet

A Stalingrad, per la nit 3.500 ferits soviètics van tenir que arrastrar-se pel seu propi peu als centres mèdics perquè no quedaven ni ajudants ni camilles suficients per transportar-los.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la base de Peenemünde, a la costa del Bàltic, es va produir amb èxit el primer llançament del míssil A4 del científic Werner von Braun. Després de la prova, el ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb Adolf Hitler per comunicar-li que les segones proves del llançament del nou coet havia sigut tot un èxit, ja que el projectil havia encertat l’objectiu que es trobava a una distància de 190 quilòmetres. Hitler, que fins llavors no s’havia interessat per aquella nova arma, va començar a tenir-hi més interès i, quan va anar estudiant el projecte, va demanar que quan es fessin els primers llançaments amb finalitat bèl·lica es disparessin 5.000 projectils de cop per tal de realitzar un atac en massa.

El govern va fer oficial que es retirava en els jueus alemanys tots els cupons de carn i de pa blanc. Des de feia dies circulava com a rumor.

A Ucraïna:

Els alemanys varen assassinar a trets als jueus del gueto de Mizoc. Abans d’executar-los, els Einsatzkommandos varen obligar a les dones a despullar-se. Un cop els varen afusellar a tots, uns quants alemanys varen disparar a les víctimes per tal de que no hi pogués haver cap supervivent.

A Polònia:

Des de la ciutat de Piotkrow, els alemanys varen començar la deportació a Treblinka de 22.000 jueus. L’operació va durar set dies. 

A Itàlia:

Heinrich Himmler va dinar a la Vila Madama, una vila a les afores de Roma, amb el matrimoni Kersten, el SS-Gruppenführer Karl Wolff i Eugen Dollmann. Després de l’àpat, Himmler va marxar amb tren de la capital italiana, on hi havia arribat l’11 d’octubre de 1942 per descansar uns quants dies, cap a Munic.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Hitler va ordenar en el seu Exèrcit que l’objectiu principal de la campanya oriental era conquerir la ciutat de Stalingrad. Immediatament, Friedrich Paulus va ordenar una gran ofensiva i durant aquell matí el 6º Exèrcit alemany va atacar al 62º Exèrcit soviètic a la banda dreta del riu Volga. En seguit, 3.000 avions varen bombardejar la ciutat i, a dos quarts de dotze, tres divisions d‘infanteria completes i més de 300 tancs alemanys varen assaltar el districte de les fàbriques i varen ocupar la fàbrica de tractors Dzerzhinski, trencant la línia de defensa de la 37º Divisió de la Guàrdia del general Zholuev i varen seguir endavant per atacar a les divisions 95º del general V. A. Gorishny, la 308º del general Guritev i a la 84º Brigada Blindada. La 389º Divisió d’Infanteria del general Erwin Jaenecke va obrir pas pel laberint de tallers d’un quilòmetre i mig de longitud. Aquell va ser l’últim dia que els soviètics van seguir treballant a la fàbrica de tractors reparant tancs i canons amb l’ajuda dels treballadors de la Barrikady. Els alemanys i els soviètics lluitaven uns contra els altres entre cadires i taules i 8.000 soldats de la 37º Divisió de Guàrdia varen lluitar de cara amb els alemanys en el complex fabril. En total, aquell dia els soviètics van patir més de 3.000 atacs que van acabar dividint en dos al 62º Exèrcit soviètic. Els atacs van ser tan intensos que, tot i ser un dia amb Sol, la pols i el fum feien que no es pogués veure res. Vasili Chuikov va enviar a totes les dones i els ferits a l’altre costat del Volga. A la nit, els alemanys varen aïllar la fàbrica de tractors per tres costats i van començar a entrar en els tallers. Els soviètics, aprofitant la foscor de la nit, varen dirigir a 3.500 ferits al Volga.

A la Unió Soviètica:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav M. Mólotov, va enviar una nota als governs aliats on demanava que Hitler, Hermann Göering, Rudolf Hess (que es trobava empresonat pels britànics), Joachim von Ribbentrop, Heinrich Himmler i Joseph Goebbels havien de ser jutjats d’immediat un cop hagués acabat la guerra.

A Guadalcanal:

El comboi japonès que el dia anterior havia sortit cap a les illes de les Salomó va arribar en el seu destí i, a la matinada, els cuirassats japonesos varen obrir foc contra Camp Henderson, a 16 quilòmetres de distància. Els seus enormes projectils varen arrasar la jungla, varen destrossar la pista d’aterratge del Camp amb els dipòsits de combustible i varen destruir 48 dels 90 avions nord-americans que hi havia. Després, indemnes, varen tornar a Truk. Poques hores després, els equips de treball nord-americans varen arreglar algunes pistes perquè aterressin avions de l’armada, però no varen impedir que el comboi japonès desembarqués reforços.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va ser destituït com a cap de la Hypo i va ser assignat al comandament d’un dic flotant a San Francisco. En el seu lloc com a criptoanalista el va substituir el capità William Goggins, un oficial sense experiència en la matèria que era considerat un administratiu competent.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Des de Roma, Heinrich Himmler va emetre un decret en el que s’asseverava que els sintis de raça pura se’ls podia autoritzar a fer vida nòmada dins d’àrees concretes dels guetos i ser supervisats per un cacic gitano.

A Itàlia:

Els alemanys, amb Himmler al capdavant. varen organitzar un dinar per agrair les atencions dels italians a la Vila Madama, una mansió a les afores de la capital romana.

En el front oriental:

En el sector central:

Els partisans soviètics varen obrir 178 bretxes en la línia ferroviària de Bryansk a Lgov.

En el Pacífic:

Per evitar que els nord-americans controlessin definitivament Guadalcanal, va sortir un enorme comboi japonès molt protegit cap a l’illa de les Salomó.

Tweet

Dilluns:

A l’Atlàntic:

Un comboi compost per 44 embarcacions mercantils, el SC 104, va ser atacat per una quadrilla de 13 U-Boots. Els bucs de guerra que escortaven el comboi varen presentar batalla durant cinc dies de combat en els quals es varen enfonsar vuit embarcacions mercantils i tres U-Boots.

A Guadalcanal:

Després de rodejar Guadalcanal la nit anterior, 6.000 soldats nord-americans varen desembarcar a l’illa.

Tweet

Diumenge:

A Itàlia:

Heinrich Himmler, juntament amb el SS-Gruppenführer Karl Wolff, entre altres, va arribar a Roma per passar uns dies de descans després d’estar en el front oriental. El cap de les SS va aprofitar la seva estada a la capital italiana per entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano i per rebre a la tarda un massatge del seu doctor i amic Felix Kersten, que portava uns dies a la capital italiana. Mentre rebia el massatge, Himmler va ser informat per Eugen Dollmann del discurs del doctor Robert Ley del 4 d’octubre. El líder de les SS li va dir en el doctor Kersten que ja no es podia treballar amb el doctor Ley i li va confessar que proposaria a l’Adolf Hitler que el destituís i li donés un altre treball. Quan el doctor li va preguntar com una persona com Ley podia tenir un càrrec com aquell, Himmler li va contestar que en els treballadors els hi queia bé Ley i que ara no podien fer-los empipar. Quan varen parlar dels italians, Himmler li va assegurar que els italians començaven a ser una càrrega per ells i que havia vingut per calmar-los. Quan el doctor li va dir que els italians eren de fiar, Himmler li va afirmar que Benito Mussolini treballava per al Vaticà i que l’Església catòlica era l’enemic més gran d’Alemanya. A continuació, Himmler li va parlar de com seria la tomba de Hitler i va dir que quan acabés la guerra construirien la casa més gran i més bonica del món a la Königsplatz de Berlín. Calculava que costaria uns 150.000 milions de marcs, que tindria una altura de 355 metres i un diàmetre d’uns 1.500. En el seu interior hi hauria sales i espais per cerimònies amb una capacitat d’entre 200.000 i 300.000 persones. El sarcòfag seria d’or i seria col·locat en el centre d’una sala obovada adornada amb pedres precioses dels Monts Urals. Quan va acabar el seu relat va sonar el telèfon i li varen comunicar que Mussolini l’estava esperant. Quan es va aixecar per reunir-se amb el dictador italià, Himmler li va dir en el seu doctor que la vintena de persones per les quals havia demanat la llibertat ja eren lliures. A la nit, el govern italià va organitzar un sopar on el comte Galeazzo Ciano, en honor a Himmler, va convidar a totes les persones importants com els funcionaris del partit, polítics i ambaixadors.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia i per primer cop després de 51 dies de combat, no es va produir cap atac d’infanteria ni de carros de combat. Els alemanys estaven preparant el seu atac que havia de ser definitiu. 

A Guadalcanal:

A la nit, davant la sorpresa japonesa, la formació nord-americana composta per destructors, quatre o cinc creuers i set o vuit embarcacions de transports varen rodejar l’illa. Els japonesos, veient les intencions nord-americanes de desembarcar, varen atacar amb el Tòquio Express, una formació de quatre creuers i quatre destructors, en el cap Esperances. L’almirall Turner, que no estava completament segur del funcionament del seu radar, va ordenar girar 180 graus abans d’apropar-se a les embarcacions japoneses per atacar-les. Però els destructors varen quedar fora de la formació i es trobaven entre els seus propis creuers i els dels japonesos. Inclús així, un creuer, el Furutaka, i un destructors japonès varen ser enfonsats abans de que el Tòquio Express es retirés, tot i que els nord-americans també varen perdre un destructors, el Duncan, on varen morir 48 marines, i un dels seus creuers lleugers, el Boise, va quedar greument danyat després de cometre l’error d’encendre un reflector per il·luminar l’objectiu. Els marines japonesos que varen quedar nàufrags a alta mar es varen negar a ser rescatats per les embarcacions nord-americanes i varen preferir ser devorats pels taurons. 

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Estat Major general va rebre un telegrama que deia que l’Alt Comandament convenia amb Heinrich Himmler que era precís substituir immediatament per força laboral ària als jueus allistats a la Wehrmacht com forces de serveis auxiliars o en la indústria de l’armament.

Davant dels experiments mèdics que es realitzaven en el camp de Dachau per saber fins quant podia aguantar una persona a alta altitud, el professor Hipke, l’inspector de sanitat de la Luftwaffe, va escriure una carta d’agraïment a Heinrich Himmler i l’informava de que també s’estaven realitzant a Dachau experiments de congelació.

En una conversa privada amb Martin Bormann, Hermann Göering li va afirmar que les passes fetes per Himmler en la qüestió jueva eren absolutament correctes, tot i hi haurien d’haver excepcions, va admetre-li el ministre pensant probablement per raons econòmiques. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Wolfran von Richtofen va llançar els seus bombarders contra les refineries dels voltants de Groznyi i va causar greus danys als soviètics.

Per intentar frenar l’avanç de les tropes alemanyes pel sud, Iosif Stalin va anunciar l’abolició del sistema de comissaris polítics en els exèrcits soviètics.

A Grècia:

Amb l’ajuda d’agents de la SOE, 150 partisans grecs varen destruir el viaducte que creuava el tren de Salònica a Atenes en el congost de Gorgopotamos. Amb aquest acte es va tancar la línia principal de provisions de l’Erwin Rommel en el nord de l’Àfrica.

A Malta:

La Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs a l’illa durant deu dies des de les seves bases de Sicília. 

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann va firmar una disposició on feia referència el que segons ell era la lluita mil·lenària contra els jueus, i va dividir el programa del Partit en dos punts per expulsar als jueus de totes les activitats públiques a Alemanya. A continuació, va dir que quan va començar la guerra no es va tenir en compte aquesta necessitat i va afegir que els jueus s’havien d’haver instal·lat des d’un bon principi en els camps de concentració de l’est enlloc d’obligar-los a emigrar. Bormann va acabar la seva disposició dient que era necessari, en interès de la nació alemanya, que aquestes mesures siguessin portades a la pràctica sense consideració de cap classe. Tot i que ara ja es deia i se sabia el destí dels jueus, la Cancelleria del Partit Nazi es va queixar aquell mateix dia de que les conversacions sobre les mesures extremes contra els jueus, en particular en els territoris ocupats, s’estigués difonent per boca d’homes de permís de les diverses unitats desplegades a l’est que havien tingut l’oportunitat de presenciar aquestes mesures. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, un comando de quatre soldats alemanys es va refugiar en un abandonat refugi en una via ferroviària entre el turó Mamaiev i les instal·lacions dels tallers de la fàbrica Octubre Roig. Els soviètics estaven dins d’aquell refugi gran part del dia informant per ràdio a la rereguarda sobre l’activitat alemanya. Havien localitzat a dotzenes de peces d’artilleria que disparaven sobre la ciutat des de darrere de les vessants situades al nord de Mamaiev. També havien vist columnes de canons i morters alemanys desplaçant-se per les carreteres de la rereguarda fins en els suburbis de Stalingrad. Darrere dels canons hi anaven centenars de camions que portaven municions. Els soviètics tenien la sensació de que arribarien reforços per al 6º Exèrcit, però necessitaven un presoner per saber-ho del cert. En fer-se fosc, els comandos soviètics varen trencar els cables telefònics i varen esperar que els alemanys anessin a reparar-los. Al cap d’una estona va aparèixer la llum d’un lot i quan un alemany es va aproximar a l’avaria, els soviètics el varen matar d’un tret. Un d’ells es va disfressar amb el seu uniforme i va esperar a la via ferroviària de que un altre alemany s’aproximés al cable. Pocs minuts després, va aparèixer un altre lot i el soldat Willi Brandt va caure en l’emboscada. Els soviètics el varen deixar inconscient. Quan va tornar a recuperar la consciència, el soldat alemany es va trobar amb quatre soviètics que en seguit li varen fer preguntes. Atemorit, Brandt va donar el seu nom, el rang i la unitat en la qual lluitava. Després va explicar que la 24º Divisió Panzer es desplaçava cap a les fàbriques, que la 94º Divisió havia arribat des del sud de Stalingrad i que Adolf Hitler havia ordenat que s’ocupés la ciutat el 15 d’octubre. Els soviètics ja tenien la informació que volien saber i fent-li saber a Brandt de que havia revelat secrets militars el varen conduir a la via ferroviària i li varen senyalar la carretera que duia a la zona alemanya. En la foscor, Brandt va creure en tot moment que el dispararien per l’esquena, però no ho varen fer i va poder caminar tranquil·lament cap a la zona alemanya. Quan estava ja fora de l’abast de les bales soviètiques es va girar, va saludar amb la mà, i va cridar:

Danke, Kamerad!. 

Quan va saber aquesta valuosa informació, Vasili Chuikov va afegir en els seus mapes la informació. Ara ja sabia que tot el pes del 6º Exèrcit aniria contra la zona fabril i va ordenar atacs locals per contrarestar la força alemanya.

Tweet