EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann va firmar una disposició on feia referència el que segons ell era la lluita mil·lenària contra els jueus, i va dividir el programa del Partit en dos punts per expulsar als jueus de totes les activitats públiques a Alemanya. A continuació, va dir que quan va començar la guerra no es va tenir en compte aquesta necessitat i va afegir que els jueus s’havien d’haver instal·lat des d’un bon principi en els camps de concentració de l’est enlloc d’obligar-los a emigrar. Bormann va acabar la seva disposició dient que era necessari, en interès de la nació alemanya, que aquestes mesures siguessin portades a la pràctica sense consideració de cap classe. Tot i que ara ja es deia i se sabia el destí dels jueus, la Cancelleria del Partit Nazi es va queixar aquell mateix dia de que les conversacions sobre les mesures extremes contra els jueus, en particular en els territoris ocupats, s’estigués difonent per boca d’homes de permís de les diverses unitats desplegades a l’est que havien tingut l’oportunitat de presenciar aquestes mesures. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, un comando de quatre soldats alemanys es va refugiar en un abandonat refugi en una via ferroviària entre el turó Mamaiev i les instal·lacions dels tallers de la fàbrica Octubre Roig. Els soviètics estaven dins d’aquell refugi gran part del dia informant per ràdio a la rereguarda sobre l’activitat alemanya. Havien localitzat a dotzenes de peces d’artilleria que disparaven sobre la ciutat des de darrere de les vessants situades al nord de Mamaiev. També havien vist columnes de canons i morters alemanys desplaçant-se per les carreteres de la rereguarda fins en els suburbis de Stalingrad. Darrere dels canons hi anaven centenars de camions que portaven municions. Els soviètics tenien la sensació de que arribarien reforços per al 6º Exèrcit, però necessitaven un presoner per saber-ho del cert. En fer-se fosc, els comandos soviètics varen trencar els cables telefònics i varen esperar que els alemanys anessin a reparar-los. Al cap d’una estona va aparèixer la llum d’un lot i quan un alemany es va aproximar a l’avaria, els soviètics el varen matar d’un tret. Un d’ells es va disfressar amb el seu uniforme i va esperar a la via ferroviària de que un altre alemany s’aproximés al cable. Pocs minuts després, va aparèixer un altre lot i el soldat Willi Brandt va caure en l’emboscada. Els soviètics el varen deixar inconscient. Quan va tornar a recuperar la consciència, el soldat alemany es va trobar amb quatre soviètics que en seguit li varen fer preguntes. Atemorit, Brandt va donar el seu nom, el rang i la unitat en la qual lluitava. Després va explicar que la 24º Divisió Panzer es desplaçava cap a les fàbriques, que la 94º Divisió havia arribat des del sud de Stalingrad i que Adolf Hitler havia ordenat que s’ocupés la ciutat el 15 d’octubre. Els soviètics ja tenien la informació que volien saber i fent-li saber a Brandt de que havia revelat secrets militars el varen conduir a la via ferroviària i li varen senyalar la carretera que duia a la zona alemanya. En la foscor, Brandt va creure en tot moment que el dispararien per l’esquena, però no ho varen fer i va poder caminar tranquil·lament cap a la zona alemanya. Quan estava ja fora de l’abast de les bales soviètiques es va girar, va saludar amb la mà, i va cridar:

Danke, Kamerad!. 

Quan va saber aquesta valuosa informació, Vasili Chuikov va afegir en els seus mapes la informació. Ara ja sabia que tot el pes del 6º Exèrcit aniria contra la zona fabril i va ordenar atacs locals per contrarestar la força alemanya.

Tweet