EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, aquest va rebre a en Walter Schellenberg, el doctor Felix Kersten i una altra personalitat, que varen intentar convèncer al líder de les SS perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia. Himmler va dir que no podia fer-ho i que ja havien d’estar contents de que els hagués salvat de la forca.

A Dinamarca, l’agregat naval Georg Ferdinand Duckwitz, que era fidel al Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que aquest no volia entregar els jueus danesos, es va reunir a Copenhaguen amb els caps de la Resistència danesa i els va demanar que posessin al corrent al dirigent del judaisme danès de que en breu serien perseguits per ser deportats. Aquell avís va córrer com la pólvora en les sinagogues i les llars jueves. La població jueva danesa es va traslladar per l’Oresund fins arribar a Suècia.

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar el seu primer discurs als italians a través de ràdio Munic i va descriure com havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. A continuació, el líder italià va celebrar la primera reunió de ministres on va dir que la República tindria un pronunciat contingut social amb la finalitat de resoldre la qüestió social per restablir el lloc, la funció i la responsabilitat del treball en una societat moderna. Al mateix temps, el mariscal Rodolfo Graziani, contrari a l’armistici italià, va fer una crida al poble italià en un discurs per la ràdio criticant al rei Victor Manel III, el príncep hereu i a en Pietro Badoglio.

En el conflicte, la 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va ocupar els camps d’aviació de Foggia, un dels principals objectius dels Aliats en el sud d’Itàlia. Mentrestant, en els carrers de Nàpols creixien els disturbis entre les tropes alemanyes i els italians.

A Roma, davant els problemes que tenien per efectuar la deportació immediata dels jueus de la capital italiana, el Obersturmbannführer Herbert Kappler, el càrrec del SD a Roma, va negociar amb la comunitat jueva de la ciutat l’entrega de 100 lliure d’or a canvi de la detenció de 300 persones jueves en un plaç de 36 hores per l’entrega. El Vaticà va obrir el seu tresor per col·laborar.

En els Estats Units:

El subsecretari d’Estat, Sumner Wells, va presentar la seva dimissió irrevocable i va ser substituït per l’Edward Stettinius, el fins llavors administrador de la Llei de Préstec i Arrendament.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bisbes catòlics d’Alemanya varen llegir en veu alta des del púlpit de les esglésies de tot el país una condemna sense matisos de la matança dels discapacitats psíquics i els malalts mentals innocents o indefensos, dels malalts incurables i els ferits de mort, dels ostatges innocents i dels presoners de guerra desarmats, dels de diferent raça o un origen estranger.

A Itàlia:

A Nàpols va esclatar una rebel·lió contra l’ocupació alemanya, originada per les lleves forçades d’homes destinats a treballar a les fàbriques del nord d’Itàlia i Alemanya. Els rebels varen agafar fusells de l’exèrcit italià dels mal vigilats dipòsits de l’Exèrcit. Aquesta rebel·lió es va anomenar Els quatre dies de Nàpols. Els alemanys, per venjança, varen llançar querosè a les estanteries de la biblioteca de la universitat i varen calar-hi foc, destruint 50.000 volums i manuscrits, molts d’ells de gran valor.

A Grècia:

Després d’uns quants dies en què els Aliats varen bombardejar els aeròdroms alemanys a Creta, Rodes i Grècia, els pilots alemanys varen tornar a atacar contra els Aliats.

En el front oriental:

En el sector sud:

Diversos batallons soviètics varen ser eliminats quan intentaven creuar el Dnièper per reforçar el cap de pont de Liutesh, al nord de Kiev, que resistia gràcies a uns pocs soldats atrinxerats que es negaven a rendir-se tot i els atacs alemanys.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Joseph Goebbels es va passar part del dia llegint les cartes que enviaven els soldats soviètics a les seves famílies i es va preocupar perquè en elles no es veia el menor indici de depressió i va veure com molts soldats explicaven que creien que l’octubre arribarien a les fronteres alemanyes.

Gottlob Berger, irritat perquè els noruecs ja no s’allistaven a les SS, li va escriure a en Heinrich Himmler que trobaria correcte explotar la força defensiva dels pobles germànics, tot i que l‘Adolf Hitler ho havia rebutjat, abans d’aplicar mesures per l’allistament. Berger li aconsellava que es reunís amb en Hitler per parlar d’aquell tema, però quan Himmler ho va fer el dictador va rebutjar la proposta del Gruppenführer.

A Bielorússia, esperant l’arribada dels soldats soviètics, els alemanys varen culminar la liquidació de tots els guetos jueus del país.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, els nord-americans varen llançar un equip de vint paracaigudistes sobre les muntanyes més baixes de Tatra per establir contacte amb els guerrillers a l’extrem oriental de Txecoslovàquia.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic del Front Oest i el Front Kalinin va ocupar a través de l’Operació Suvorov la ciutat de Smolensk i la ciutat de Roslav tallant les comunicacions entre els Grups d’Exèrcits alemanys Nord i Sud. Més al sud, El Grup d’Exèrcits del Centre estava en aquells moments retirant-se amb cert desordre després de l’Ofensiva Chernigov-Poltaba, però els soviètics varen fracassar a Bukrin, on els alemanys varen resistir. En canvi. els soviètics varen aconseguir avançar pel nord de Kiev, cap a la localitat de Liutesh.

A Itàlia:

Les tropes britàniques varen arribar a Bari. Al sud, el naixent moviment de resistència a Nàpols va robar 250 fusells d’un arsenal de l’exèrcit italià, que serviria per una imminent rebel·lió.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Rodó va informar a Moscou de les actes d’un congrés d’economia celebrat en el quarter general de Rastenburg feia uns dies.

En el Pacífic:

La gran base japonesa en la llacuna de Truk, a les Illes Carolines, els japonesos no varen poder perseguir a la Task Force 15 nord-americana, ja que el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku no varen poder anar tan ràpids.

Tweet

A Itàlia:

Els soldats alemanys varen acabar amb els afusellaments contra als supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que s’oposaven a entregar les armes als alemanys. Els que es varen salvar es varen unir a la resistència grega.

En el front oriental:

Els alemanys varen abandonar tota la riba oriental del riu Dniéper i des de la riba occidental intentaven expulsar les unitats soviètiques.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, l’as de caces nocturns, Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, va rebre del propi Adolf Hitler les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller. Aquesta distinció feia que l’as alemany no pogués ser present sobre el cel de Hannover actuant contra el primer atac de la RAF sobre Hannover anomenat spoof raid. A més del príncep, en la reunió hi havia Hartmann Grasser, Günther Rall i Walter Nowotny.

A Alemanya:

A Berlín, es va saber que l’Associació d’Oficials Alemanys acabava de publicar a Moscou un manifest contra l’Adolf Hitler. Aquest document va ser firmat pels generals alemanys presoners a la Unió Soviètica, i demanaven la pau pel bé del poble alemany. La majoria d’aquests generals varen ser fets presoners pels soviètics durant la Batalla de Stalingrad.

En el front oriental:

A Ucraïna, els soldats alemanys varen tenir que fugir de Plotava, a l’oest de Khàrkiv, i els soldats soviètics varen arribar al riu Dnièper, al sud de Kiev, perseguint als soldats alemanys que no podien fer res més que retirar-se. Al final, els alemanys varen aconseguir establir un cap de pont darrere de la línia Wotan.

A la nit, un comando de guerrillers soviètics varen col·locar una bomba sota el llit del comissari general de Rutènia Blanca Wilhelm Kube. Quan Kube es va posar al llit la bomba va esclatar matant-lo. Heinrich Himmler va considerar la mort de Kube una autèntica benedicció per la pàtria perquè el comissari general s’havia oposat a l’assassinat dels jueus de Minsk. 

A Itàlia:

Els soldats alemanys varen afusellar als supervivents italians de la divisió Acqui que no volien entregar les armes. Aquella va ser l’última divisió que va desafiar als alemanys i el desafiament va acabar amb 6.000 morts.

La retirada dels alemanys a Salern va provocar que els napolitans robessin les armes i les municions del quarter de Vomero. El cabreig popular provenia de l’anunci que anunciava que els homes de 18 a 33 anys serien enviats als camps de treball en el nord d’Itàlia o Alemanya, ja que els nord-americans havien ocupat Acerno.

En el Mediterrani:

El general Friedrich-Wilhelm Müller va prendre la decisió de lliurar les illes de Kos i Leros aprofitant que la Luftwaffe gaudia d’una absoluta superioritat aèria a la zona, ja que Hitler pensava que el Dodecaneso tenia importància política i havia de ser controlat.

A l’Àrtic:

Al matí, els dos petits submarins X-6 i X-7, que havien sortit d’Escòcia l’11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat Tirpitz, van trobar-lo en les aigües tranquil·les de Kaafjord. El comandant del X-7, el tinent de la nau Place, va aconseguir travessar la barrera antisubmarina però va quedar atrapat en els cables que protegien el Tirpitz i va tardar més d’una hora en sortir-ne. Mentrestant, el tinent de la nau Cameron de la Royal Naval Reserve, que comandava el X-6, va aconseguir arribar a l’objectiu però va tenir la mala sort de ser sorprès pels vigilants alemanys i en intentar allunyar-se d’ells el petit submarí va quedar atrapat també en els cables de protecció. De seguida que el varen veure atrapat, els alemanys el varen metrallar i li varen llançar granades, però els britànics varen aconseguir escapar-se tot i que varen tenir que treure les càrregues explosives abans d’enfonsar per ells mateixos el seu petit submarí. Les càrregues que havien llançat varen quedar suficientment a prop perquè quan varen explotar destrossés part del cuirassat. Un cop varen explotar les càrregues, a bord del Tirpitz regnava la confusió, ja que l’explosió havia matat gran part de la tripulació. Les portes havien quedat bloquejades, s’havia destrossat el sistema d’il·luminació i la nau es va inclinar 5 graus. Els danys van ser basant greus: tres de les màquines principals varen deixar de funcionar, un dels timons va quedar tort, la quilla estava danyada, igual que les turbines i les plantes propulsores, i dues torretes d’artilleria no funcionaven.

En el Pacífic:

A Nova Guinea, les forces aliades varen començar una ofensiva per mar i aire contra els japonesos sobre la península de Huon. Els australians varen desembarcar amb tres batallons a Finschhafen, començant un dels combats més inhòspits de la Segona Guerra Mundial.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A quarts de quatre de la matinada va sonar durant mitja hora l’alarma antiaèria a Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac, ja que probablement eren bombarders britànics que tornaven a les seves bases després d’atacar Berlín.

A la Gran Bretanya: 

Aquell dia va morir de forma sobtada Kingsley Wood, el ministre del Foreign Office, i es va convertir en l’únic ministre del Foreign Office des del segle XVIII que moria en el càrrec. Winston Churchill va nombrar a John Anderson en el seu lloc i va fer tornar a en Clement Attlee del seu Ministeri per ocupar el càrrec de Lord President en el lloc d’Anderson. Aquest canvi no va afectar a la posició d’Attlee com a vice-primer ministre.

A l’oceà Índic:

Comandos australians varen enfonsar dues embarcacions de transport japoneses després d’entrar en canoa en el port de Singapur.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler estava enfadat amb el dictador Benito Mussolini perquè veia que Itàlia no era la superpotència que ell es pensava i no entenia que encara no hagués recuperat el poder si havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. Continuant irritat, Hitler es va reunir amb el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per parlar del problema italià i de la guerra. Goebbels li va demanar que arribés a algun acord amb els britànics o amb els soviètics perquè va entendre que Alemanya mai podria guanyar una guerra amb dos fronts oberts. Hitler li va explicar que no podia arribar a acords amb cap dels dos països, tot i que li hagués agradat més arribar a acords amb el dictador Iosif Stalin, però sabia que el dictador soviètic no volia la pau amb Alemanya.

A Berlín es varen conèixer les pèrdues alemanyes a la Unió Soviètica fins al 31 d’agost de 1943: 548.480 morts, 1.998.991 ferits i 354.967 desapareguts.

Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre novament tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que estava molt content amb els seus jueus de confiança, amb aquells que treballaven pels seus interessos en els camps de concentració i que havia deixat que fugissin a països com Suïssa, França, Portugal i Espanya per tal de que li transmetessin informació.

En el front oriental:

En el sector sud, després de demanar llibertat d’acció per dirigir totes les operacions del front oriental, l‘Erich von Manstein va seguir dirigint un combat a la desesperada per frenar l’assalt soviètic i, al mateix temps, retirar-se a temps per ocupar les fortificacions de la Línia Panther-Wotan, a la riba occidental del riu Dnièper, des de Smolensk fins al Mar Negre.

A Itàlia:

En el sud, la lenta progressió aliada va dur la conquesta de Bari. En el nord del país, la RAF va bombardejar la ciutat de Venècia.

A la Gran Bretanya:

Duran aquell matí va arribar a Clyde l’embarcació Renow amb el primer ministre Winston Churchill a bord. El primer ministre havia estat 47 dies en el continent americà. A la nit ja estava en el 10 de Downing Street.

A l’Atlàntic:

A la nit, els 4 petits submarins britànics X que havien sortit d’Escòcia la nit del 11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat alemany Tirpitz, es varen separar dels submergibles normals i varen avançar cap al Fjord. Però només el X-6 i el X-7 varen aconseguir travessar els camps de mines, reparant algunes avaries a bord i recarregant les seves bateries.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen dur a terme el primer vol de proves d’un avió que no arribarà a temps per participar en la guerra, el Vampire.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant tres hores amb en Heinrich Himmler per parlar de la desmoralització del poble alemany. Himmler estava molt decebut amb l’actitud negativa del poble, i Hitler volia aplicar mà dura contra les persones descontentes.

En el camp de concentració Oflag IV-B, ubicat a Dössel-Warburg, 47 presoners polonesos varen aconseguir escapar-se, però varen tornar a ser capturats i executats en el camp de Buchenwald.

A Itàlia:

Benito Mussolini va afirmar que Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop havien acceptat i comprès l’actitud del comte Galeazzo Ciano.

A Sardenya, per culpa de la resistència italiana i el desembarcament dels francesos de la França Lliure, els alemanys varen decidir evacuar l’illa abans de perdre la divisió panzergrenadier desplegada allí.

En el Pacífic:

A la Nova Guinea australiana, la 7º Divisió australiana va començar una ofensiva contra els japonesos a la vall de Ramu.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va donar la seva aprovació per deportar el 22 de setembre a tots els jueus danesos.

A Alemanya:

Berlín va rebre notícies desastroses de Novorosisk, on el 17º Exèrcit alemany es va tenir que retirar sota la pressió soviètica.

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar un discurs per Radio Munic on va defensar el caràcter social del nou Estat feixista republicà declarant que era precís destruir les plutocràcies parasitaries i fer del treball el subjecte de l’economia i la base del nou Estat.

En el sud del país, aquell dia va acabar la Batalla de Salern quan les forces britàniques del 8º Exèrcit, provinents dels sud, es varen enllaçar amb el perímetre del cap de platja. Per sorpresa d’uns agosarats periodistes que varen avançar el jeep de Bernard Law Montgomery, es varen topar amb les primeres avançades nord-americanes al sud de Salern sense arribar-se a trobar cap alemany. El desastre alemany era evident per tothom, menys per Montgomery, que encara feia moure les seves tropes massa a poc a poc. Gràcies a la tàctica de Montgomery, Albert Kesselring va poder autoritzar la retirada la Línia d’hivern, pensant que era millor reservar les seves forces per lluitar un altre dia. Amb aquesta ordre, el 10º Exèrcit alemany es va replegar cap a Nàpols sense ser derrotat i sense ser perseguit durant la seva retirada.  

En el front oriental:

En el sector central:

La ciutat de Briansk va ser reconquerida per les tropes soviètiques comandades pel general Markian Popov.

Tweet

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va reunir amb l’Otto Skorseny, que va ser condecorat pel rescat d’en Benito Mussolini en el Gran Sasso. Durant la trobada, on hi havien més convidats, el líder alemany va explicar que Alemanya tenia que ser netejada després de la guerra i que els alemanys del futur estarien orgullosos dels soldats de primera línia, però que els traïdors serien eliminats immediatament.

Per altra banda, en Benito Mussolini va tornar a Munic des de Rastenburg, i es va allotjar a la vila dels Cérvols on va enviar a en Pavolini i a en Ricci a Itàlia per formar un nou govern. En Pavolini va arribar a la nit a Roma en un avió acompanyat per l’ambaixador Rahn.

A Itàlia, va sortir el primer comboi italià ple de jueus en direcció a Auschwitz.

A Itàlia:

Al sud d’Itàlia, les forces nord-americanes del 5º Exèrcit varen assegurar la seva posició després de molts dies de lluita contra als soldats alemanys, però estaven aturats a Salerno, al sud de Nàpols. Llavors, el 8º Exèrcit britànic d’en Bernard Law Montgomery se’ls va unir a l’ala dreta del 5º Exèrcit, en el cap de pont de Salerno, i junts varen fer retrocedir els panzers alemanys i d’aquesta manera varen tornar a atacar cap a Nàpols. A més, els britànics varen ocupar Gioia i els britànics provinents del sud es trobaven a menys de 100 quilòmetres de la localitat de Sapri. Els alemanys varen llançar un últim atac, però va fracassar a causa de la potència de foc, els avions i les tropes de terra dels Aliats. D’aquesta manera, l’Albert Kesselring, pressionat pel general Heinrich von Vietinghoff, va ordenar una retirada ordenadament cap a les seves posicions de defensa a la línia defensiva del riu Volturno sense deixar-se desbordar. Per facilitar l’entrada a la ciutat a Nàpols, els Aliats varen bombardejar la ciutat.

Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, els britànics varen ocupar aquell dia l’illa de Leros, que ocupen amb un atac sorpresa aprofitant el buit de poder deixat pels italians.

A Iugoslàvia:

Els partisans iugoslaus varen alliberar aquell dia la localitat de Split a la costa adriàtica mentre que a Osekovo una unitat de les SS va ser atacada, però en represàlia els homes de les SS varen assassinar a la població. Davant la impossibilitat de distingir entre civils i guerrillers, l’oficial alemany va ordenar massacrar a tota la població.

Tweet