Dissabte:
La inauguració dels Jocs Olímpics:
A Berlín, a l’Estadi Olímpic, es varen inaugurar els XI Jocs Olímpics. Espanya va voler boicotejar els Jocs de Berlín, ja que Barcelona havia sigut la ciutat que havia competit amb Berlín el 1931 per la celebració d’aquests Jocs, i no va estar d’acord amb la decisió final del Congrés i va voler organitzar una Olimpíada Popular alternativa prevista pel 19 de juliol de 1936, però la Guerra Civil espanyola va provocar que no s’organitzés. Els Estats Units, amb el president del Comitè Olímpic Nacional, Avery Brundage, varen ser els primers en apostar per retirar la candidatura de Berlín per les possibles restriccions esportives que poguessin patir els esportistes jueus, però el final varen haver d’acceptar que es celebressin i inclús varen participar-hi. En els Jocs Olímpics de Berlín i varen participar 4.066 esportistes (3.738 homes i 328 dones) de 49 comitès nacionals competint amb 19 esports i 129 especialitats. Adolf Hitler va aprofitar l’esdeveniment per fer propaganda de la nova Alemanya i el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va aprofitar-ho per filmar una pel·lícula, Olympia, amb la directora de cinema alemany Leni Riefensthal al capdavant.
La capital alemanya es va preparar per la cerimònia i tots aquells dies i des de les vuit del matí a la Pariser Platz, davant de l’Hotel Adlon, on s’hi allotjava en una suite el comte belga Henri de Baillet-Latour, el president del Comitè Olímpic Internacional, el COI, varen sonar marxes militars, que eren interrompudes per tocs dianes i per la cançó Freu euch des Lebens. A les dotze del migdia, en el parc Lustgarten va tenir lloc una desfilada de les Joventuts Hitlerianes amb 29.000 nois. A l’escala per on s’accedia a l’esplanada s’hi havia instal·lat una tribuna on havien de parlar els líders de les Joventuts; Baldur von Schirach, Hans von Tschammer und Osten, el responsable de l’esport del Reich, Bernhard Rust, el ministre de Formació i, per últim, el ministre Joseph Goebbels. Després dels parlaments va arribar la torxa olímpica acompanyada per una fina pluja. La flama havia recorregut 3.422 quilòmetres gràcies a 3.422 rellevistes. La torxa olímpica, que es va utilitzar per primer cop a la Història i que va ser un invent d’un funcionari de Würzburg anomenat Carl Diem, va ser encesa a Olímpia per les vestals gregues en gresol aprofitant els raigs de Sol. La flama va passar per Atenes, Sofia, Belgrad, Budapest, Viena i Praga, i va entrar a Alemanya per Dresden fins arribar a Berlín. El portador va córrer per davant del museu a través de les files de les Joventuts per encendre allí el peveter. Després, el jove atleta va seguir corrent al llarg del castell i allí va encendre una nova flama en l’Altar de les Nacions.
El migdia, els representants del COI varen ser convidats a la Cancelleria del Reich, on Henri de Baillet-Latour va agrair a l’Adolf Hitler l’hospitalitat d’Alemanya. Entre les tres i les tres i set minuts els convidats del dictador varen abandonar la Cancelleria en direcció a l’estadi olímpic. Hitler es va desplaçar a l’Estadi amb el seu Mercedes descapotable. Tot el trajecte estava ple de gegantesques banderes amb l’esvàstica i amb l’escut olímpic. 40.000 membres de les SA es varen ocupar de la seguretat de la zona. En apropar-se a l’Estadi, Hitler es va posar dempeus i va aixecar el braç dret per saludar a la gent.
Des de la una del migdia es varen obrir les portes de l’Estadi i tots els espectadors varen seure als seus seients abans de dos quarts de quatre de la tarda. El zepelí Hindenburg donava voltes en cercle sobre l’estadi mentre a l’escenari l’Orquestra Simfònica Olímpica, composta per l’Orquestra Filharmònica de Berlín i per l’Orquestra Regional de Berlín, distreia al públic amb un concert festiu. Junt als Preludis de Franz Liszt en el programa hi havia Els mestres cantors de Richard Wagner. La cerimònia inicial era bastant senzilla, tot i que va ser supervisada i preparada per l’arquitecte Albert Speer, però l’Estadi estava ple amb 110.000 persones. A les 15:53 les trompetes i els trombons, situats a gran altura, varen repicar i set minuts més tard, a les quatre de la tarda, l’Adolf Hitler va sortir a la llotja d’honor amb els membres del Comitè Olímpic Internacional i Nacional per la gran escala de la Porta de la Marató per inaugurar els Jocs acompanyat. Llavors l’orquestra va entonar la Huldigungsmarsch, que Wagner havia compost per honrar al rei Lluís II de Baviera, mentre Hitler es dirigia a la llotja presidencial. Abans d’arribar a la seva butaca d’honor, la filla del funcionari Carl Diem, una nena de cinc anys anomenada Gudrun, li va entregar un ram de flors sense que el seu pare en sabés res. Quan per fi va pujar a la llotja, l’orquestra va tocar el Doppelhymne. A la llotja d’honor s’hi trobava tota la cúpula nacionalsocialista i la gran majoria dels dirigents internacionals, amb l’absència del baró de Coubertin, el fundador de l’olimpisme modern, que no i va anar perquè estava molest amb la cerimònia. A la dreta del dictador hi havia el comte Baillet-Latour i a la seva esquerra en Joseph Goebbels.
Llavors va començar la desfilada dels equips olímpics. Grècia en primer lloc; Alemanya va ser l’últim. Els britànics varen ser rebuts de forma freda, tot el contrari dels francesos, que varen ser ovacionats perquè varen fer la salutació romana. Poc després de les cinc de la tarda, Theodor Lewald, el president del comitè d’organització dels Jocs, va pronunciar un discurs de quinze minuts i va saludar a la llotja amb un breu Meu Führer!. Després, Hitler va agafar la paraula per declarar la inauguració dels Jocs i llavors es va hissar la bandera olímpica. A continuació, l’artilleria va llançar salves i es varen deixar anar 10.000 coloms. Llavors, el públic es va posar dempeus davant del dictador i el varen saludar amb la salutació nazi. En aquells moments, a tres quarts de sis de la tarda, Richard Strauss es va aixecar per pujar a la tarima per donar entrada als instruments de vent situats a la Porta Marató. El cor, format per més de 3.000 cantants, va entonar l’Himne Olímpic.
En aquells moments va entrar la flama olímpica per la porta est sota la batuta de Richard Strauss, que després de la cerimònia es va saludar amb el dictador alemany. L’home encarregat d’encendre el foc que donaria l’inici dels Jocs va ser l’atleta alemany Fritz Schilgen, un especialista de carreres de mitja distància i distància completa, que no va competir a Berlín ni mai va competir a cap Jocs. Va ser elegit per la cineasta Leni Riefensthal per la seva bellesa. L’atleta, que havia agafat la torxa al Lustgarten, va creuar la pista cap a la porta oest per encendre allí el gran peveter. Llavors, l’atleta Spyridon Louis, el guanyador de marató dels Jocs Olímpics d’Atenes de l’any 1896 va entregar-li a en Hitler una petita branca d’oliver d’Olimp. A continuació, els 3.000 cantants van interpretar l’himne alemany i quan varen acabar el cant varen cridar el Heil Hitler de rigor. Seguidament es va fer un silenci a l’estadi i es va repicar la gegantina campana de l’estadi, que va donar pas a una desfilada per la pista de les Joventuts Hitlerianes. Al final de la cerimònia es va celebrar el jurament. Com a representant de tots els esportistes, l’aixecador de peses Rudolf Ismayr va pronunciar el jurament, però, enlloc de la bandera olímpica va subjectar la bandera amb l’esvàstica. En l’últim punt del programa, abans de que Hitler abandonés l’Estadi a un quart de set de la tarda, es va interpretar l’Al·leluia del Messies de Georg Friedrich Händel.
En el Reich:
Reinhard Heydrich va crear l’Oficina de Vigilància de Capitals, Devisenfahndungsamt, per controlar les empreses sospitoses de participar en l’evasió de capitals. Sobretot es vigilaven empreses jueves.
Es va iniciar la construcció del creuer Wilhelm Gustloff.
En la Guerra Civil espanyola:
França, d’acord amb la Gran Bretanya, va enviar notes a diversos països argumentant la seva postura de no intervenció en el conflicte.
