Dilluns:
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano i el dictador Benito Mussolini amb la intenció de descobrir què s’havien dit Mussolini i Kurt von Schuschnigg en la reunió del 22 d’abril de 1937. Göering no en va treure l’aigua clara.
En la Guerra Civil espanyola
En el País Basc, la Legió Condor, amb 21 avions (quatre nous bombarders Heinkel 111 i alguns caces Messerschmitt Bf-109 que encara no havien sigut provats) i 3 avions italians, va destruir amb més de 45 tones de bombes incendiàries carregades de metralla el poble basc de Guernica de 5.000 habitants, però que aquell dia eren moltes més persones per l’arribada de refugiats, soldats republicans en retirada i pagesos que anaven al mercat.
A dos quarts de cinc de la tarda va aparèixer un bimotor Dornier DO-17 volant a baixa altura. Minuts més tard varen aparèixer els tres avions italians, tres trimotors Savoia-Marchetti 79, a 3.600 metres. Entre uns i altres varen sobrevolar el poble, en línia, de nord a sud, i varen descarregar 36 bombes de 50 quilograms. A les sis de la tarda, un Chato republicà va sobrevolar el poble per ordre del lehendakari Aguirre. A dos quatre de set varen aparèixer tres formacions successives de sis trimotors Junker-52, escortats per dotze Chirri italians, que varen llançar 20 tones de bombes explosives de 250 i 50 quilograms, així com altres d’incendiàries d’un quilogram en càpsula d’alumini.
L’atac va provocar la mort de 1.600 persones i més de 800 varen quedar ferides. El centre de la ciutat va quedar destruït i, en un principi, el 30% dels edificis del poble varen quedar destruïts, però l’incendi que va provocar l’atac va arrasar les velles cases de fusta fins destruir el 70% de les vivendes. Per si no fos poc, els caces metrallaven als seus habitants i refugiats en el carrer. Aquell atac, de tres hores, a més de ser desmesurat va ser una demostració de força i el primer bombardeig estratègic per part dels alemanys. El simbòlic arbre de Guernica va salvar-se de la devastació.
El famós quadre del pintor Pablo Picasso, exposat en el pavelló espanyol a l’Exposició Universal de París el 1937, va immortalitzar la destrucció de Guernica en una plasmació gràfica de la guerra moderna. Aquell mateix matí uns bombarders alemanys no varen deixar cap casa dempeus en un atac contra la població de Guerricaiz, a vuit quilòmetres de distància.
