8 de febrer de 1940
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
A Lódz, els guàrdies alemanys varen començar a aixecar les barreres per acordonar el futur gueto de Lódz.
Archive for diari
7 de febrer de 1940
Dimecres:
En el Reich:
Aprofitant la reacció defensiva dels Aliats en conèixer els plans d’atacar França, es va presentar una idea alternativa desenvolupada per l’Erich von Manstein per envair França. El cap de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits A havia defensat des del primer moment que era impossible mantenir una victòria total en un únic cop pel gran número de forces que disposaven els Aliats, i s’oposava a la idea de llançar l’atac principal contra França per l’ala dreta per no repetir la mateixa estratègia que el 1914. La seva idea, l’Operació Sichelschmitt, consistia en envoltar els francesos amb els blindats. Segons Von Manstein, s’havia de fer un decidit atac de blindats des del bosc de les Ardenes, el sud de Bèlgica, per capturar els ponts sobre el riu Mosa i, després, franquejar la línia Maginot per avançar direcció a Sedan i a la costa del Canal de la Mànega, la zona on s’acabaria tallant les línies franceses en el nord. El pla de Von Manstein no va ser ben vist per l’Alt Comandament de les Forces Armades perquè consideraven que era impossible travessar les Ardenes amb les unitats blindades.
Preparant aquesta ofensiva, a Coblença es va fer un simulacre de combat. Després d’aquest entrenament, el general Heinz Guderian es va mostrar partidari de que el 19º Cos blindat creués el riu Meuse el cinquè dia de l’ofensiva. El seu pla va ser criticat per molts companys seus, com el general Franz Halder, que creien que no es podia creuar el riu fins el novè o el desè dia.
A la Gran Bretanya:
Neville Chamberlain va explicar en el seu Gabinet de Guerra els acord que havien arribat a París, en el Consell Suprem de Guerra reunit el dia 5 de febrer. Ajudarien a Finlàndia en la seva guerra contra els soviètics i ocuparien els ports noruecs per tal de tallar la via de subministraments d’Alemanya a Suècia, d’on els alemanys obtenien ferro. Chamberlain va assegurar que si el pla començava el 20 de març, França i Gran Bretanya estarien segures d’avançar-se als alemanys.
6 de febrer de 1940
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Al matí, just quan el metge Felix Kersten estava a punt de començar el seu tractament a en Heinrich Himmler a Berlín, Reinhard Heydrich va entrar a la sala amb un informe que va entregar a en Himmler. L’informe explicava que un funcionari del Ministeri de l’Interior que semblava que estava disposat a treballar els serveis de seguretat havia redactat les conversacions que havia mantingut amb en Heydrich i les havia enviat al ministre Wilhelm Frick. Himmler ho va trobar una vergonya aquella deslleialtat i va exclamar que hi posaria remei.
A Polònia:
Hans Frank va concedir una entrevista al corresponsal Kleiss del Völkischer Beobachter. Kleiss li va preguntar quina diferència hi havia entre Protectorat i Govern General, i Frank li va contestar que no li podia oferir una diferència pràctica, però va posar l’exemple de que a Praga es penjaven cartells vermells per anunciar que aquell dia havien sigut executat set txecs, i que si ho haguessin de fer a Polònia haguessin hagut de penjar un cartell vermell per cada polonès que sigués afusellats, i no tindrien suficients boscos d’aquell país per subministrar tot el paper necessari.
El capità general Johann Blaskowitz, que havia rebut més d’una crítica pels crims que es cometien en territori polonès, va fer una recopilació de tots els crims que s’havien comès a Polònia i va afirmar que els soldats veien amb repugnància i odi el que feien les SS i la Policia. Va dir que aquells crims comesos per ciutadans alemanys avergonyien i fastiguejaven als soldats.
En el bàndol Aliat:
El Consell de Guerra francès i britànic va decidir desembarcar a Noruega.
5 de febrer de 1940
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va dictar una directriu per a tots els capitans dels seus submarins segons la qual qualsevol vaixell, fos neutral o no, que navegués en zona de guerra controlada pels britànics, com el Canal de la Mànega, havia de ser enfonsat sense previ avís.
A França:
A París, el Suprem Consell de guerra Aliat, on hi havien els primers ministres Neville Chamberlain i Eduard Daladier, va acordar una intervenció militar a Finlàndia. Chamberlain va assegurar que no havien de deixar que Finlàndia desaparegués del mapa. A més, basant-se en els moviments de tropes alemanyes a Noruega, varen decidir, sota la presidència del comandant Maurice Gamelin, preparar de tres a quatre divisions, uns 15.000 homes, per ser destinades al nord d’Europa. La seva missió seria desembarcar als ports noruecs de Stavanger, Bergen i Trondheim, apoderar-se de Narvik, l’únic port de tota la costa que sempre estava lliure de gels, tallar el ferrocarril que transportava ferro a Alemanya i ocupar les regions mineres sueques de Kiruna, Gällivara i Zuela. Aquesta estratègia requeria la cooperació de les neutrals Noruega i Suècia i estava prevista que es dugués a terme el 20 de març.
3 de febrer de 1940
Hermann Göering va ordenar que durant l’any següent s’aconseguís la màxima producció d’armament.
2 de febrer de 1940
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va rebre un cop més tractament del seu doctor Felix Kersten a Berlín i li va explicar que Adolf Hitler havia rebut bones notícies de la Gran Bretanya. Himmler creia que els britànics estarien disposats a negociar la pau i li va comentar que el dictador tenia en molt bona consideració als britànics, ja que el considerava un poble germànic.
A Polònia:
El general Ulex, comandant en cap del sector fronterer Sud de Polònia, va escriure en el general Johann Blaskowitz que els actes violents per part de les forces de la policia havien crescut els últims temps i que mostraven una falta incomprensible de sentiments humans i morals. El general va arribar a afirmar que aquells actes tacaven l’honor del poble alemany i va demanar que s’acabessin d’immediat i que es dissolguessin aquestes unitats.
A Iugoslàvia:
A Belgrad va començar la Conferència de Pau dels estats bàltics.
1 de febrer de 1940
Dijous:
En el Reich:
Segons les autoritats alemanyes, aquell dia havien sigut descoberts a Polònia més de 1.300 alemanys assassinats durant el conflicte del setembre-octubre.
Sota el comandament del general Simon Timochenko, els soviètics varen llançar una ofensiva contra les principals defenses soviètiques, la Línia Mannerheim. A un ritme d’uns 400 projectils per minut, les bateries soviètiques varen llançar sobre les posicions finlandeses més de 300.000 obusos. Després, les tropes d’assalt varen intentar obrir pas entre els filats, camps de mines i obstacles antitancs. Varen capturar algunes posicions, però els finlandesos de seguida els varen tornar a fer retirar.
30 de gener de 1940
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En una reunió, Hermann Göering li va dir en el general Georg Thomas, cap del Departament Econòmic i d’Armament del OKW, que Adolf Hitler esperava ocupar França, Bèlgica i Holanda en breu i que, per tant, haurien d’explotar al màxim tot el que tenien el 1940, i que no s’havien de preocupar perquè en els següents anys explotarien les reserves de matèries primes a càrrec seu.
A Berlín, en una altra reunió, aquesta dirigida per Reinhard Heydrich, es va establir un nou departament governamental a la capital, el IV-D-4, que tenia la missió de completar els plans de deportació dels jueus i gitanos a les regions annexionades de l’oest de Polònia i encarregar-se de qualsevol deportació futura de jueus i gitanos, fos quina fos la seva procedència i el seu destí. Però en la reunió es varen sentir els primers rumors de queixa per part del Govern General polonès pel número de desterrats deportats del Warthegau a la frontera. En aquesta reunió hi havia, entre altres, Adolf Eichmann.
29 de gener de 1940
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va nombrar al Reichsleiter Alfred Rosenberg responsable dels preparatius per la creació d’una Escola Superior per la cultura nacionalsocialista. L’edifici es va construir a Fràncfort del Main i havia de servir per després de la guerra, tot i que es va inaugurar el 26 de març de 1941. L’Escola havia de tractar especialment la qüestió jueva amb una secció d’investigacions i arxius, i amb una important biblioteca.
El doctor d’en Heinrich Himmler, Felix Kersten, va examinar al ministre Joachim von Ribbentrop, el qual la seva salut era una assumpte d’Estat, i després va informar a en Himmler de que Von Ribbentrop patia forts dolors de cap que li provocaven marejos i pèrdua de l’equilibri, forts dolors estomacals i trastorns a la vista. El doctor el va informar de que Von Ribbentrop, que tenia ocasionalment pèrdues de memòria també, no estava capacitat per ocupar el càrrec de ministre.
A Suïssa:
A Berna, la delegació alemanya va protestar contra la difusió del llibre Conversacions amb Adolf Hitler de l’escriptor Hermann Rauschning en llengua anglesa i francesa, així com contra la publicació del llibre d’en Rauschning Revolució del nihilisme, on es descrivia l’essència del nacionalsocialisme.
A Suècia:
El govern soviètic va iniciar negociacions secretes a Suècia amb el govern finlandès de Risto Ryti per deixar de banda el govern Popular de Finlàndia, compost per comunistes.
27 de gener de 1940
Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que comencés a preparar plans per ocupar Noruega i Dinamarca. Wilhelm Keitel va publicar una ordre secreta que deia que Hitler desitjava que l’estudi de la invasió a Noruega continués sota la seva direcció directe i personal. Keitel va afegir que Hitler volia que ell assumís la direcció d’aquests preparatius i que per aquest motiu es crearia un Estat Major que representés el nucli del futur Estat Major destinat a aquesta operació. Keitel va explicar en l’ordre que l’estudi seria continuat sota el nom de Weserübung.
A la Gran Bretanya:
A Manchester, Winston Churchill va explicar davant d’un públic que a 100.000 treballadors txecs els havien dut com esclaus a treballar fins morir a Alemanya. Churchill, però, va afegir que el que passava amb els txecs no era res en comparació amb les atrocitats que s’estaven perpetrant contra els polonesos. Va declarar que a partir de la vergonyosa constància de les execucions massives dels alemanys a Polònia, podrien jutjar quin seria el destí del poble britànic si caiguessin en mans alemanyes, tot i que va afegir que d’aquí en podrien obtenir la força i la inspiració que els impulsés per continuar, sense aturar-se ni descansar, per aconseguir l’alliberació i es fes justícia.
