EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que quan va pactar amb els soviètics aquests no havien parat d’exigir-li artilleria, cuirassats o creuers de batalla i que estaven massa interessats en les fàbriques alemanyes. Confiat en la seva victòria, va dir que un cop conquerissin els territoris de l’Est s’hauria de repoblar Ucraïna i sanejar els seus pantans, i va assegurar que la ciutat de Leningrad estaria condemnada a la decadència. Després d’aquesta reflexió, Hitler va firmar la Directriu número 41, l’Operació Blau, l’ofensiva alemanya de primavera i estiu d’aquell any. L’objectiu era ocupar el front del Caucas després d’encerclar i destruir a les forces soviètiques en les proximitats de Stalingrad per arribar després a Bakú, centre productor de petroli, i ocupar els ports de muntanya que obrien la ruta cap al Golf Pèrsic, arribar al Mar Caspi per establir-hi una flota naval, ocupar la península del Kerch i Sebastopol, a més de les ciutats de Stalingrad i Moscou. En la Directriu, Hitler va escriure que tant les condicions climàtiques com les del terreny que s’havien trobat fins llavors feien que la comandància i la de les tropes es dediquessin de nou a la llei del comerç per anteposar els seus desitjos als de l’enemic. Però aquella nova ofensiva portava incertesa entre alguns jerarques nazis i, hores més tard, Joseph Goebbels va trucar a Hitler per demanar-li que prohibís les visites dels soldats alemanys al Papa Pius XII perquè tenia por de que el Papa, que parlava correctament l’alemany, intentés convèncer als soldats de que no lluitessin o que els influís d’alguna forma.

A l’oceà Índic:

La flota japonesa del vicealmirall Nagumo va fer una incursió i l’aviació va bombardejar Colombo, capital de Ceilan, l’actual Sri Lanka, enfonsant dos creuers britànics, el Hector i el destructor Tenedos i petites embarcacions de l’almirall James Sommerville, que havia concentrat les seves forces al sud de Ceilan. A les 08:35, els japonesos es varen retirar de Colombo. En el port, les columnes de fum negre es podien veure a quilòmetres de distància. Més tard, quan els creuers Cornwall i Dorestishire varen ser descoberts a uns 240 quilòmetres a l’oest, Nagumo va llançar-hi 88 avions en la seva direcció per destruir-los, objectiu que varen aconseguir. En total els japonesos havien matat a més de 500 homes a Colombo. De seguida que Sommerville va saber el què havia passat, va fer perseguir la flota japonesa llançant els seus avions des del Indomitable amb la idea d’atacar, però no varen trobar els japonesos. Per si no fos poc pels Aliats, la Força B japonesa va arribar a contactar amb el gruix de la flota aliada.

A les Filipines:

Després de l’ofensiva japonesa del 3 d’abril de 1942, la bandera japonesa onejava el cim del mont Samat després de que el front defensat per les dèbils tropes de Jonathan Wainwright es desfessin.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va comentar en el seu entorn que els seus soldats tenien tota la seva simpatia i el seu respecte per haver suportat aquell hivern tan fred.

Joseph Goebbels estava molt preocupat pels bombardejos aeris britànics a les ciutats alemanyes. Goebbels va proposar a en Hitler prohibir la visitar dels soldats alemanys al Papa Pius XII, ja que el considerava un perill públic perquè era intel·ligent i parlava correctament l’alemany, i tenia por que no influenciés als soldats en no lluitar més.

El cap del Grup Oficial D va emetre una circular on deia que Heinrich Himmler havia ordenat que en els decrets sobre càstigs corporals contra els presoners s’afegís la paraula agreujat, i que l’execució d’aquesta pena s’hauria de dur a terme a partir de llavors sobre les natges nues. En tots els demés casos s’havia de seguir l’actual execució emesa per en Himmler.

A les Filipines:

Al sud, els japonesos varen bombardejar les posicions nord-americanes i filipines i, a la nit, ja havien rodejat el mont Samat.

A l’oceà Índic:

Mentre algunes embarcacions aliades marxaven de la zona de Ceilan per efectuar diferents operacions sense saber que s’acostaven els japonesos, a la tarda l’embarcació canadenca Catalina va localitzar la flota japonesa del vicealmirall Nagumo a 580 quilòmetres al sud de la capital de Ceilan. Els japonesos varen enfonsar el Catalina, però abans l’embarcació canadenca va poder transmetre la informació. Tot i saber que aviat serien atacats, la falta de coordinació de les defenses britàniques va fer que encara que 313 avions japonesos fossin detectats pel radar, no es donés l’alarma en la base de la RAF a Rarmalana. A més, un intent de sis Swordfish d’atacar la flota japonesa amb els seus torpedes va acabar en un desastre. En seguit, tres agrupacions japoneses varen atacar Colombo sense trobar oposició: una a la badia, un altra, en vol rasant, va metrallar i bombardejar el port, i la tercera, a gran altitud, va llançar les seves bombes sobre les naus ancorades.

Tweet

A les Filipines, la 65ª brigada japonesa del general Nara, uns 50.000 homes, va començar una ofensiva en direcció sud contra 78.000 soldats nord-americans i filipins dirigits per en Jonathan Waingwright, que estaven en un estat lamentable. El 75% tenia malària i casi no tenien aliments.

A l’Oceà Índic, mentre la flota d’en Nagumo es dirigia a Ceilan, el Hermes i el seu escorta, el destructor australià Vampire, varen marxar en direcció a Trincomalle per continuar amb les reparacions que precisaven abans de ser enviats a l’operació que planejaven els Aliats per envair Madagascar. A més, el Cornwall i el Dorsetshire varen ser destinats a Colombo per reforçar respectivament a les defenses antiaèries i per servir d’escorta a un comboi.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va explicar que quan va visitar la ciutat de Roma Benito Mussolini havia procurat que tingués tot el temps necessari perquè pogués contemplar les obres d’art que l’interessaven i, per aquest fet, va dir que havia demanat que tots els polítics italians que arribaven a Alemanya tinguessin un mínim de protocol com a gratitud al gest.

A Alemanya:

El govern va rebre un informe de Lubeck, bombardejada el 28 de març de 1942, on detallava que havien quedat destruïdes l’església de Santa Maria, juntament amb el famós quadre de la Dansa de la Mort, l’església de Sant Pere i les cases senyorials. A més, la catedral havia quedat destrossada però, en canvi, havien quedat en perfecte estat les esglésies de Santiago, de Santa Catalina i la de Santa Aegida (aquesta només va patir algun desperfecte), el museu de Santa Anna, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Ajuntament, l’hospital de Sant Àngel i les portes de Burg i d’Holsten.

Els nazis van rebre un informe secret procedent dels Estats Units que deia que segons un testimoni presencial la Unió Soviètica es trobava en una mala situació per la falta d’aliments.

Els nazis varen guillotinar a Ewald Schlitt després d’haver sigut sentenciat a mort. Schlitt havia sigut condemnat a només 5 anys de presó per una agressió que, segons la versió d’un diari, havia causat la mort de la seva dona en un manicomi. El tribunal va declarar que Schlitt havia patit un estat de bogeria transitòria. Però quan Hitler va llegir la notícia en un diari es va enfadar i va ordenar a Schlegelberg celebrar un nou judici que el va condemnar a mort.

A Polònia:

Ja havien sigut més de 34.000 jueus del gueto de Lódz deportats al camp d’extermini de Chelmo. 

En els Estats Units:

El portaavions nord-americà Hornet va sortir del port de San Francisco per atacar als japonesos per venjar-se de l’atac de Pearl Harbor.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Henning von Tresckow va constituir el nucli més actiu de l’oposició militar cap a Adolf Hitler. Aquest va ser des de l’inici de l’Operació Barba-roja el primer grup de resistència militar contra els plans del dictador.

En un inventari d’obres d’art reunides en els dipòsits alemanys oferia un total global de 9.455 objectes distribuïts d’aquesta manera: 5.255 quadres, 297 escultures, 1.372 mobles i petits mobles d’art, 307 teles i 2.224 obres d’art menor.

En el Mediterrani:

La Luftwaffe va començar aquell dia a atacar amb duresa les instal·lacions de Malta. A finals de mes, per culpa d’aquests atacs, les embarcacions aliades varen tenir que abandonar l’illa.

A la Unió Soviètica:

L’exèrcit soviètic va introduir nous codis i indicatius.

A l’Atlàntic:

El comboi PQ 13, compost per 19 embarcacions mercantils, va salpar d’Islàndia cap a la Unió Soviètica. Els torpeders alemanys varen enfonsar cinc  de les embarcacions i varen avariar al seu escorta principal, el creuer Trinitat. 

A Suècia:

Amb l’Operació Actuació, deu embarcacions mercantils noruegues varen intentar fugir del port suec de Gotemburg, però cinc d’elles varen ser enfonsades pel alemanys abans de que poguessin sortir de l’estret de Skagerrak, un d’ells també va quedar massa danyat per continuar i dos varen tornar. Només dos varen arribar a la Gran Bretanya en perfecte estat. 

A Ceilan:

L’almirall britànic James Somerville, davant un imminent atac de l’almirall japonès Nagumo, va concentrar la seva esquadrilla naval: creuers vells i tres lents portaavions, al sud de Ceilan. Els japonesos varen llançar l’Operació C: cinc portaavions que havien participat en l’atac de Pearl Harbor varen creuar l’Índic per dirigir-se a Colombo, la capital de Ceilan. 

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, durant el sopar, Adolf Hitler va manifestar davant dels seus convidats el seu desig d’arribar a un acord comercial amb Turquia perquè preferia arribar a acords abans amb els turcs que no pas amb els búlgars. Va afirmar que els donaria armes i que els garantiria la inviolabilitat de les seves fronteres a canvi de que ells es defensessin dels soldats soviètics. Seguidament, va exposar com havia de ser en el futur Reich alemany: el Reich havia de ser una república liderada per un cap electe que hauria de tenir autoritat absoluta, amb un organisme representant del poble amb una funció correctora. Els poders del Senat haurien de ser limitats i la seva composició no hauria de ser permanent. L’elecció del cap de govern hauria de ser a dit i no elegit pel poble. El Partit, la Wehrmacht i els funcionaris haurien de fer el jurament de fidelitat d’adhesió al nou cap d’Estat en les tres hores posteriors de la seva elecció. Per al nou cap, la llei suprema hauria de ser la més estricte separació entre els òrgans executiu de l’Estat i legislatiu. El Partit, les SA i les SS només haurien de tenir la funció de garantir l’aplicació de les lleis i no s’haurien de preocupar per les qüestions polítiques.

Els alemanys varen deportar 6.000 jueus al camp d’extermini de Belzec provinents de Stanislawow.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat per telèfon de que a la ciutat de Lübeck s’havia perdut el 80% de la seva part vella de la ciutat per culpa dels bombardejos del 28 de març de 1942.

El Sturmbannführer SS Georg Kiesel va informar a Berlín de que no hi havia dubtes de que la Wehrmacht intentava destituir al Gruppenführer Harald Turner, que actuava com a cap administratiu de guerra a l’Estat Major del comandant plenipotenciari a Belgrad, perquè no el volien tenir a Iugoslàvia i es creia que era massa perillós com a cap del SS. Turner era un nazi fanàtic i un declarat antisemita.

Els alemanys varen fer entrar en vigor el nou Decret del Treball on s’exigia classificar els deportats als camps de concentració entre els que eren aptes per treballar i els que no.

A Java:

Al sud, els japonesos varen aconseguir entrar a Ceram i varen obtenir la seva conquesta més meridional: el territori australià de l’illa Christmas, on un centenar de soldats britànics es varen rendir. Però l’illa no els va servir per gran cosa als japonesos, ja que era petita i plena de roques, fet que feia inviable construir-hi una pista d’aterratge. Quatre dies més tard la varen abandonar.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Bombarders de la RAF van bombardejar durament la ciutat de Lubeck. A la tarda, Adolf Hitler, des del quarter general, va trucar al ministre Joseph Goebbels per dir-li que estava indignat amb el Ministeri de l’Interior perquè no havia sigut capaç de prendre les mesures de socors precises. Hitler va donar plens poders al ministre Goebbels perquè s’ocupés d’ajuda a les zones bombardejades.

A Auschwitz, procedent de França va arribar un comboi ple de jueus francesos.

En el front oriental:

Segons un informe de la Wehrmacht, en el sector sud de 162 divisions només en quedaven 8 en condicions per lluitar.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va atacar davant dels seus convidats als advocats i va criticar el sistema fiscal, arribant a la conclusió de que tot jurista havia de ser deficient per naturalesa o, sinó, si tornava amb el temps.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va atacar en un article en el Das Reich al mercat negre i va anunciar dos casos de penes de mort imposades a estraperlistes.

La Wehrmacht va emetre un comunicat senyalant que l’hivern podia considerar-se com acabat.

Aquell dia es va posar en servei el primer trajecte París–Auschwitz que portaria tantes víctimes.

Per Alemanya i Europa van circular rumors de que Philippe Pétain desitjava que Pierre Laval tornés a formar part dels seu govern.

En el front oriental:

L’oficial alemany encarregat d’enterrar als caiguts de la Leibstandarte va comunicar que sis membres de la 3º Companyia LAH havien aparegut assassinats a l’antic quarter general de la GPU de Taganroga. Els seus cadàvers havien sigut trobats dins d’un pou i havien sigut sotmesos a un examen mèdic. El comunicat facultatiu deia que en aquells homes els hi faltaven quatre dits de la mà dreta, tenien fractures múltiples en el crani, ruptura de la columna vertebral…, aixafament de l’estèrnum…  

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va anunciar el seu propòsit de concedir a l’Índia un status de semi-independència quan acabés la guerra.

A l’Atlàntic:

Al matí, quatre embarcacions aliades que es dirigien a la Unió Soviètica, que navegaven sense escorta després de perdre’s en una tempesta, varen ser atacats i enfonsats pels submarins alemanys. A continuació es va produir una batalla entre l’escorta i els submarins que va acabar amb dos U-Boots enfonsats.  

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va informar als seus comandaments militars sobre la nova operació militar d’aquella primavera, l’Operació Blau. En primer lloc s’havia de capturar la ciutat de Vorónezh, a la riba del Don i, a continuació, la ciutat de Stalingrad, a la riba del Volga. Més al sud, s’havia d’arribar fins les muntanyes del Caucas a principis de setembre. Després de la derrota dels exèrcits soviètics, s’hauria de construir un mur oriental al llarg del Volga, on a l’altra banda hi haurien les restes dels exèrcits soviètics, que haurien de ser atacats quan tinguessin més poder.

A Alemanya:

A la nit, 234 bombarders Wellington, Lancaster i Stirling de la RAF varen bombardejar la ciutat de Lübeck en dues onades d’atac amb bombes explosives enormes i bombes incendiàries. El 50% de la ciutat va quedar destruïda, 1.425 varen quedar totalment destruïts i 10.000 més varen quedar danyats; 312 persones varen perdre la vida i 785 varen resultar ferides; i 15.000 alemanys es varen quedar sense llar. Dels 191 bombarders que varen arribar a la ciutat, només 12 varen ser abatuts. Quan Adolf Hitler va tenir notícies del bombardeig es va enfadar molt i va demanar portar de Sicília dos grups d’avions que haurien de bombardejar els centres històrics de la Gran Bretanya.

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per aconseguir que els japonesos ataquessin als soviètics al mateix temps que s’engegava la nova Operació de Hitler. L’Estat Major alemany enviaria en els seus homòlegs japonesos una proposta concreta per un atac japonès contra Vladivostok i fins al llac Baikal. Els japonesos no varen interessar-se per l’oferta.

A Àustria:

A Viena, Joseph Goebbels es va reunir amb el rei Boris de Bulgària en el Palau Belvedere durant dues hores, i el monarca li va mostrar la seva fidelitat cap al nazisme.

A França:

A primera hora els britànics varen engegar l’Operació Carrossa. La RAF va bombardejar Saint-Nazaire, i comandos i unitats navals britàniques varen irrompre amb el destructor Campbelltown en el port, únic en la costa de l’Atlàntic, que podia aixoplugar al cuirassat Tirpitz, i varen volar el dic, matant a 400 alemanys, molts d’ells sota el seu propi foc creuat. Dels 611 comandos britànics que varen participar en l’Operació, 250 varen morir i pràcticament tots els demés varen caure presoners. També varen morir en l’assalt 185 mariners britànics i 300 obrers civils francesos sota foc alemany.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat de que els jueus alemanys estaven sent evacuats cap a l’Est amb l’objectiu d’eliminar-los d’Europa. A l’informe, a priori, no posava enlloc que estaven sent exterminats, però sembla clar que el ministre tenia que saber per força el destí d’aquella gent. Goebbels va apuntar textualment en el seu Diari:

Començant per Lublin, als jueus que depenen del Govern General els estant evacuant cap a l’Est. S’aplica un procediment molt bàrbar, que no detallaré, i dels jueus no queda gran cosa. En total podem dir que s’ha de liquidar el 60% i només el 40% conserva encara alguna utilitat pel treball… Als jueus se’ls estar aplicant una condemna que és certament bàrbara, però de la que s’han fet mereixedors sense reserves. La profecia en la que el Führer va afirmar que la pagarien, si esclatava una nova guerra mundial, s’està començant a fer realitat de la manera més terrible. En aquestes qüestions no s’ha de deixar que manin els sentimentalismes. Si no ens protegíssim contra els jueus, ens destruirien. És una batalla a vida o mort entre la raça ària i el bacil jueu. Cap altre govern, cap altre règim seria capaç de reunir la força precisa per resoldre aquesta qüestió d’una manera tan ambiciosa. Aquí, novament, el Führer és el ferm paladí i portaveu d’una solució radical que, en les circumstàncies actuals, és necessària, i per lo tant sembla inevitable. Afortunadament, ara, durant la guerra, comptem amb tota una sèrie de possibilitats que en temps de pau ens serien vetades. Els guetos que van quedant lliures en les ciutats del Govern General s’estan omplint ara amb els jueus deportats del Reich i, quan hagi passat cert temps, s’espera repetir aquí el procediment. No és un llit de roses la vida dels jueus; però el fet de que els seus representants a Anglaterra i Estats Units estiguin organitzant i propagant una guerra contra Alemanya ho han de pagar molt car els seus representants a Europa; així és com ha de ser.

Hermann Göering va dictar un decret en què concedia a Fritz Sauckel més poders per assignar mà d’obra i la regulació de les condicions de treball, que quedaria tot i això sota la seva pròpia autoritat en el Pla Quadriennal.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar-hi els primers combois de jueus de França. En total varen arribar 1.112 jueus que havien sortit de París. La meitat varen anar a les cambres de gas només arribar i la resta varen ser assassinats més tard després de fer-los treballar com esclaus. Al cap de cinc mesos només 21 quedaven vius.

A l’Oceà Índic:

L’almirall James Somerville va assumir el comandament de la Flota de l’Orient Llunya a Ceilan, l’actual Sri Lanka.

A Austràlia:

El general australià Thomas Blamey es va convertir en cap de les forces australianes i comandant de les forces terrestres a Austràlia, sota el comandament suprem del general Douglas MacArthur.

Tweet