EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Posen, la capital de Warthegau, Heinrich Himmler va pronunciar un discurs de tres hores davant dels oficials de les SS, els Gruppenführer SS, i va anunciar que l’assassinat dels jueus era una gloriosa pàgina de la Història alemanya que mai s’havia escrit i que no es podria escriure. El ministre de l’Interior va justificar aquelles mesures dient que ja patien prou amb els bombardejos aeris, les penalitats i les privacions de la guerra per aguantar com els jueus sabotejaven les ciutats alemanyes. Continuant justificant-se, va exclamar que si no actuaven podrien tornar a l’etapa de 1916-1917, quan els jueus formaven part del poble alemany, i va concloure la seva primera part del discurs dient que tenien el dret moral de destruir-los perquè ells els volien destruir. A continuació, va afegir que uns principis fonamentals havien de servir de regla absoluta a tot home de les SS; ser honrats, comprensius, legals, bons camarades, però només amb els que eren de la seva sang i amb ningú més. Continuant amb la seva línia racista, va explicar que si en la construcció de foses anti tancs morien d’esgotament 10.000 dones russes era un cosa que no l’interessava i que únicament importava que les obres s’haguessin fet pel bé per Alemanya. Va arribar a dir que ells, els alemanys, eren els únics que tractaven correctament als animals i va assegurar que tractarien correctament als animals humans, però que constituiria un crim contra la sang alemanya preocupar-se d’ells i donar-los un ideal. Himmler també va dir aquesta frase durant el discurs:

Si algú ve cap a mi i em diu: «No puc fer cavar una fossa antitancs per dones i nens, és inhumà, aquest treball els matarà», li respondré: «Tu ets un assassí de la teva pròpia sang, perquè si no s’obre la fosa antitancs, moriran soldats alemanys, fills de mares alemanyes. Aquests són la nostra pròpia sang». 

Durant aquella sessió hi havia Albert Speer. Més tard el ministre d’Armament va negar haver escoltat el discurs del seu company, però se sap del cert que va sentir com es deia que s’assassinaven als jueus.

A Alemanya:

A plena llum del dia, els B-17 de la 8º Força Aèria de la USAAF varen bombardejar Frankfurt sense ser molestat pels avions de la Luftwaffe. Per aquella acció, Adolf Hitler va escridassar al ministre Hermann Göering pel nul paper de la Luftwaffe i, aquest, va atacar a l’Adolf Galland. Per altra banda, els bombarders britànics varen atacar amb duresa la ciutat de Frankfurt del Mein, que va quedar greument danyada.

A Grècia: 

Els alemanys es varen fer amb el control de l’illa de Cos.

En el Mediterrani:

A Còrsega, els soldats de la França Lliure es varen fer amb el control de l’illa, però els alemanys varen poder fugir de l’illa quedant indemnes, ja que tota una divisió de granaders panzer i un regiment de les Waffen-SS varen poder ser evacuats ordenadament entre embarcacions i avions.

A Itàlia:

A la línia defensiva del Volturno, la 16º Divisió Panzer va realitzar un contraatac que va posar greus dificultats als britànics per mantenir les recents posicions guanyades.

Gràcies a Ultra, el comandant Dwight D. Eisenhower i el comandant del 15º Grup d’Exèrcits varen ser informats de la decisió de l’Adolf Hitler de donar suport als plans de l’Albert Kesselring de combatre al sud de Roma, i varen decidir dissenyar un pla per ocupar la capital italiana amb els exèrcits 5º i 8º.

En el mar de Noruega:

El portaavions nord-americà USS Ranger va atacar les zones properes a la localitat de Bodo, a Noruega, on va enfonsar a 10 petites embarcacions mercantils, tot i que va perdre 5 avions Dauntless i Avenger. Aquesta va ser l’única vegada que els Estats Units varen realitzar una incursió de guerra en el Mar del Nord.

A l’Atlàntic:

El submarí U-841 va ser enfonsat a l’altura de Cape Farewell, al sud de Groenlàndia, després d’un atac amb càrregues de profunditat llançades per la fragata britànica HMS Byard. En l’atac va morir el capità Werner Bender. 

A Suècia:

A Estocolm, el doctor Felix Kersten va quedar amb el ministre d’Afers Exterior suec Christian Günther en el despatx d’aquest. La reunió es va organitzar en secret i ningú més va ser-hi present. Kersten li va repassar la situació i li va explicar que hi havia possibilitats d’alliberar set suecs que havien sigut empresonats a Varsòvia, però li va assegurar que haurien de passar uns anys a presons alemanyes. Li va afirmar que a través de Himmler havia aconseguit que la seva estada a la presó fos la més digne possible i que no siguessin internats en els camps de concentració.

Tweet