EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

La secretària Christa Schroeder va dinar a soles amb l’Adolf Hitler a la petita sala de la Cancelleria del Reich a les tres de la tarda. Per tal de que el dictador no hagués de veure l’estat de destrucció en què es trobava l’altra banda del palau, les cortines del menjador, que era a l’ala dreta del palau Radziville, estaven completament abaixades tot i el Sol hivernal. Hitler estava de molt mal humor i quan va besar la mà de la seva secretària tenia la mirada absent, sabent la crua realitat que l’envoltava. En seure a taula, Hitler li va dir que no es podia fiar de ningú i que era un home traït per tothom, excepte pel doctor Theodor Morell. Li va confessar que estava enfadat per culpa del seu ajudant personal Albrecht i li va explicar que l’Eva Braun tenia raó quan deia que ningú el suportava en aquell ajudat. Li va explicar que havia donar l’ordre de tancar amb barres de ferro la sortida que donava del seu búnquer a la Voss Strasse i que quan li va preguntar a l’Albercht si s’havia fet aquella feia li havia respost afirmativament, però que quan ell mateix ho va comprovar va veure que s’havien limitat a posar-hi formigó, la qual cosa era completament ineficaç, al seu parer. També li va explicar que estava preocupat perquè no sabia qui seria el seu successor; amb el primer amb qui havia pensat en el passat havia sigut en Rudolf Hess, però aquest havia perdut la raó i estava en mans britàniques, el segon, en Hermann Göering, havia perdut la simpatia de la població, i el tercer, en Heinrich Himmler, havia perdut la simpatia del Partit, però era el que més li agradava. Schroeder li va explicar que el poble parlava molt d’en Himmler com al seu successor, però llavors Hitler li va exclamar amb ràbia que Himmler era una persona sense cultura artística. La secretària li va replicar que la qüestió de l’art no tenia gaire importància i li va afegir que Himmler podria recórrer a algun assessor artístic. Veient que insistia, Hitler va perdre la paciència i li va dir:

No digui bestieses! Que no hi toca, o què? Com si fos tan fàcil envoltar-se de gent valuosa. Si hagués tingut la possibilitat de fer-ho, no hauria esperat pas el seu consell!. 

Aquella sortida va deixar impactada a la secretària, que va preferir està callada la resta de l’àpat. Hitler, per la seva banda, va continuar parlant en un monòleg sense fi i després es va anar calmant. Quan se li va passar la ràbia que duia es va fixar en el silenci de la secretària i li va donar un copet amistós a l’espatlla i li va dir:

Ja sé que a taula no s’ha de parlar de política. Em sap greu haver començat una discussió tan absurda. 

En aixecar-se de taula va meditar alguns instants davant de la secretària i li va demanar que continués buscant qui podia ser el seu successor perquè ell no sabia resoldre aquest problema.

Aquell dia va morir l’as de la Luftwaffe, l’Otto Kittel. Bruno, tal hi com era conegut. Bruno va participar en 583 missions de combat en el front oriental i havia aconseguit 267 victòries aèries.

El comte Folke Bernadotte va pujar a un avió a l’aeroport de Bromma, Estocolm, per volar cap a Berlín. En aterrar a Tempelhof, Bernadotte va ser rebut pel primer cap de les SS Walter Schellenberg i el cap del SD Ernst Kaltenbrunner per negociar un acord amb els alemanys.

En el front oriental:

Aquell dia va començar l’ofensiva alemanya del comandant Walther Wenck en el sud d’Atagard, a Pomerània, coneguda com la Batalla de tancs de Stargard. Els alemanys varen destinar 1.200 carros de combat per aquell atac, tot i que faltaven trens per transportar-los. Per altra banda, els soviètics varen envoltar la ciutat de Breslau, la capital de la Baixa Silesia, que no es va rendir fins al 6 de maig de 1945.

En el nord de la costa bàltica, les tropes del comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen envoltar a 500.000 soldats del Grup d’Exèrcits Centre de l’est i el Grup d’Exèrcits Kurland d’Estònia, l’anterior Grup d’Exèrcits Nord.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen decidir congelar els fons alemanys.

En el Pacífic:

A les Filipines, paracaigudistes i unitats amfíbies varen assaltar simultàniament l’illa de Corregidor per bloquejar l’entrada a la badia de Manila.

A Iwo Jima, preparant el desembarcament a l’illa volcànica, la Marina nord-americana va bombardejar l’illa durant tres dies. El cuirassat New York no va deixar de disparar la seva artilleria durant tot aquell dia.

Tweet