1 de febrer de 1945
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va prendre la decisió de proclamar que Berlín es convertís en una fortalesa després de que s’informés a la població berlinesa de que l’exèrcit soviètic havia creuat l’Òder i es dirigia a la ciutat. A partir de llavors, els berlinesos, que varen començar a témer per la seva seguretat, varen ser obligats a cavar trinxeres i col·locar barricades, i els integrants de la Volkssturm varen vigilar les estacions i els principals edificis.
En una reunió militar, Heinz Guderian li va presentar a Adolf Hitler i davant del ministre Hermann Göering, una proposta de no atacar Hongria per en canvi atacar el cap de pont del riu Òder, on les forces soviètiques eren més dèbils. Per dur a terme aquella operació, Guderian li va explicar que Alemanya tindria que abandonar els territoris dels Balcans, Itàlia, Noruega i Curlàndia. Després d’escolta la proposta, Hitler, novament, va rebutjar-la perquè no volia cap retirada dels seus exèrcits. Cansat d’una nova negativa, Guderian li va insistir que sense aquella operació no podrien defensar Berlín i li va assegurar que ell només treballava pels interessos d’Alemanya. En ser acusat directament, Hitler es va enfadar moltíssim i li va dir de males maneres que tota la seva vida havia lluitat per Alemanya i, enrabiat, no va parar d’escridassar-lo. Tot seguit, Göering, que estava escoltant la picabaralla, va reaccionar quan va veure que Hitler no li passava l’atac de ràbia i va agafar del braç al general Guderian i se’l va emportar en una habitació per oferir-li una tassa de te. Per calmar-se, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per parlar dels seus futurs personals. El ministre li va explicar que la seva esposa, Magda Goebbels, també estava fermament decidida a quedar-se a Berlín i que inclús es negava a deixar fora els nens. A Hitler no li va semblar bé la idea, però la trobava admirable, i li va dir que Eva Braun pensava igual i va lloar la figura de la seva parella.
A les 20:10 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden fins les 20:35. No hi va haver cap atac.
Richard Baer va agafar el comandament del camp de concentració de Mittelbau-Dora, fet que va agreujar encara més les condicions del camp.
En el front oriental:
A Polònia:
Els carros soviètics varen arribar a Küstrin, a només 70 quilòmetres de Berlín. A Prússia Oriental, el 4º Exèrcit alemany, que es trobava bloquejat, va intentar arribar a Elbing, ocupada pels alemanys, però varen ser aturats per un contraatac soviètic.
El cos de cavalleria del 15º SS cosac, un cos de cavalleria de la Wehrmacht format per cosacs, va ser transferit a les Waffen-SS.
A Bulgària:
A Sofia va ser afusellat Bogdan Filov.
En el front occidental:
A Alemanya:
El 3º Exèrcit nord-americà del comandant George Patton va arribar a la línia Sígfrid. A més, el 6º Cos nord-americà del 7º Exèrcit va creuar el riu Moders i va avançar cap a Oberhofen,
A Malta:
El dia abans de la reunió entre el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill, els caps de l’Estat Major Conjunt es varen tornar a reunir aquella tarda després de les diferències que havien tingut feia dos dies. El cap de l’Estat Major, George Marshall, que havia promès resoldre l’assumpte ràpidament, va demanar que abandonessin la sala tots els oficials subordinats i anotadors. Tan aviat com Alan Brooke, amb qui els nord-americans discrepaven perquè només volia seguir una línia d’atac enlloc de dues, es va asseure el general Marshall va començar a parlar. Per fer-los entendre que el president Roosevelt no intervenia en les grans decisions militars, va dir que el President pràcticament mai veia al general Dwight D. Eisenhower i que mai li escrivia, i va exclamar que les seves preocupacions anaven a contrapeu. Brooke va guardar silenci i els caps militars de seguida varen donar suport el pla del SHAEF.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1945/02/01/1-de-febrer-de-1945/trackback/