23 d’octubre de 1944
Dilluns:
En el Reich:
En el Berghof, a Obersalzberg, a la nit, l’Eva Braun li va dir a la Gerda Bormann, l’esposa del secretari Martin Bormann, que estava preocupada perquè l’Adolf Hitler, que no es recuperava dels seus dolors estomacals i els tremolors, es trobés tan a prop del front.
Entre dos quarts d’una i dos quarts de dues va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. L’artilleria antiaèria va disparar projectils a l’aire, però no hi va haver cap bombardeig a la ciutat.
En el front oriental:
L‘exèrcit soviètic va dirigir dues forces blindades cap a Gumbinenn i Goldap.
En el bàndol Aliat:
Els Estats Units i la Gran Bretanya varen reconèixer al general Charles de Gaulle com a cap del govern provisional francès. Franklin Delano Roosevelt va tardar tant a reconèixer a en De Gaulle perquè, a part de que no li agradava personalment, creia que no havia fet res en la guerra.
A les Filipines:
En el golf de Leyte, en el Mar de Sibuyan, quan es feia de dia, els submarins nord-americans Darter i Dace varen veure la Força Central del comandant Takeo Kurita, i donant la senya d’alerta a l’almirall William Halsey, varen començar a atacar a les tropes japoneses en una batalla naval que va acabar amb l’enfonsament de dos creuers de guerra, el Maya i el Atago, aquesta última la nau capitanejada per en Takeo Kurita, que va passar al cuirassat Yamato, i varen danyar al Takao. Els avions japonesos varen contraatacar bombardejant. Aquesta seria la primera de les quatre batalles que es produirien en el golf de Leyte.
