EL TERCER REICH

Dijous:

El problema d’Àustria:

El govern austríac havia fixat el dia anterior el 13 de març de 1938 per celebrar a tot el país un plebiscit sota la consigna per una Àustria lliure i alemanya, independent i social, cristiana i unida. A les sis del matí, el secretari d’Estat austríac, Wilhelm Keppler, va sortir de Viena per dirigir-se a la Cancelleria del Reich, on va arribar-hi sobre les deu del matí. En aquells moments l’Adolf Hitler estava reunit amb alguns generals i comandaments de les regions militars del sud que havien arribat aquell dia amb avió. En entrar a la sala, Keppler li va dir a en Hitler si podia fer alguna cosa per ell i si podia intervenir en la reunió, però Hitler li va contestar que esperés uns minuts fora de l’habitació. Al cap de poc, va entrar a la reunió en Wilhelm Keitel acompanyat del general Viebach i d’en Keppler. En seguit, Keitel va informar a en Hitler que el canceller austríac, Kurt von Schuschnigg, havia trencat el conveni del 12 de febrer de 1938 fixant la celebració d’un plebiscit. Sense temps per rumiar-s’ho, Hitler va manifestar que no li quedava més remei que restablir l’ordre a Àustria. Llavors, Keitel el va informar de que en el Ministeri de Guerra hi havia un pla elaborat per l’Estat Major titulat Operació Otto i es va ordenar al coronel Alfred Jodl que es dirigís al Ministeri per portar la carpeta de l’Operació Otto. Després de llegir el document, Hitler va ordenar posar en marxa l’Operació Otto, la invasió a Àustria.

Però l’ordre d’en Hitler no va ser ben vista per tots els generals, Ludwig Beck li va dir desesperat a en Keitel que no havia preparat res, però Hitler, en sentir-lo, li va rebutjar les seves opinions i li va dir que preparés l’Exèrcit per l’endemà. Tot seguit, a Baviera es varen mobilitzar dos Exèrcits per col·locar-se a la frontera entre Alemanya i Àustria. A més, Hitler va ordenar que les tropes txecoslovaques que siguessin trobades en territori austríac siguessin considerades i tractades com a forces enemigues. A la tarda, el ministre austríac Edmund von Glaise-Horstenau, un dels nazis en el govern del canceller Von Schuschnigg, estava al domicili del ministre Hermann Göering i li varen ordenar que l’endemà al matí es dirigís a Viena per ajudar a que l’Arthur Seyss-Inquart fos nombrat canceller i dimitís tot el govern d’en Von Schuschnigg.

Al voltant de mitjanit, Joseph Goebbels va rebre de nou l’ordre de presentar-se davant d’en Hitler per examinar la situació. Hitler li va confessar que havia decidit que aniria a Àustria i que ell i en Göering es quedarien a Berlín. Llavors varen estudiar els preparatius propagandístics i després el ministre va tornar al seu Ministeri per treballar sobre ells fins les quatre de la matinada.

En el Reich:

El tribunal militar es va reunir a l’antiga mansió prussiana de la Leipzigerstrasse, la Preussenhaus, per jutjar a l’antic comandant suprem Werner von Fritsch, a qui se l’acusava d’haver pagat xantatges per amagar que era homosexual, tot i que s’havia demostrat que no era cert. En el judici només hi varen participar els testimonis i els professionals, i va ser prohibida l’entrada als periodistes. Com a membres del jurat hi havia membres de la Gestapo, de la policia i alguns alts funcionaris del Ministeri de Justícia, liderats pel ministre Franz Gürtner. El general acusat anava vestit amb l’uniforme de gala. El president del tribunal va ser el mateix Hermann Göering, acompanyat per l’Erich Raeder, el general Walter von Brauchitsch i dos membres del tribunal militar permanent, els doctors Sellmer i Lehmann. El doctor Biron va actuar com a fiscal. El protocol va ser dut pel doctor Karl Sack. El doctor Sellmer va ser qui va dur a terme l’interrogatori i li va preguntar al generaloberst si es considerava culpable dels càrrecs dels quals se l’imputava, acusació que va respondre un rotund no. Immediatament va ser cridat com a testimoni l’Otto Schmidt, que va explicar amb molts detalls com havia fet xantatge a en Von Fritsch a canvi d’amagar-li la seva homosexualitat. Un cop va acabar la seva declaració, un ajudant de camp va portar una ordre d’en Hitler en què convocava a en Göering, en Raeder i en Von Brauchistch per reunir-se amb ell a la Cancelleria i, llavors, Göering es va aixecar de la cadira i va dir que els interessos del Reich, fent referència a la mobilització de tropes cap a Àustria, exigien que s’aplacés el judici.

Després de visitar el camp de concentració de Dachau, Heinrich Himmler va visitar el camp de Sachsenhausen en companyia d’en Goebbels.

Tweet