EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

Amb França al sac, Adolf Hitler va arribar amb el tren Erika a Munic per reunir-se amb el dictador Benito Mussolini. Abans es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop, que el va informar dels últims moviments. Després, en presència de l’Alfred Jodl, Hitler li va explicar a Von Ribbentrop les condicions de pau que estava disposat a concedir a la Gran Bretanya: la reconeixença per part d’Alemanya de l’Imperi Britànic, però, al mateix temps, volia que els britànics reconeguessin que Alemanya era la potència continental més important, el retorn de les colònies alemanyes i una aliança permanent i continua amb la Gran Bretanya. 

A la tarda, Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen trobar i junts varen fer una desfilada pels carrers de Munic davant d’una multitud de ciutadans que els animaven eufòrics per les victòries alemanyes al front. El dictador alemany no estava gens content de trobar-se amb el dictador italià en aquells moments perquè l’havia decebut entrant en guerra el dia 10 de juny enlloc de fer-ho abans. Quan es varen reunir en privat varen parlar sobre les condicions de pau que havien de sotmetre al nou govern francès. Hitler tenia clar que els havien de tractar amb suavitat, tot i que tenia pensat firmar l’armistici de pau en el bosc de Compiègne i en el vagó tren que varen utilitzar els francesos per firmar la rendició d’Alemanya l’11 de novembre de 1918 en la Primera Guerra Mundial. Hitler també li va posar molts inconvenients en destruir l’Imperi Britànic, ja que el considerava un factor important per l’equilibri mundial. En un altre punt, el líder alemany també li va dir que es podria crear un Estat jueu a Madagascar.

Mentre Hitler i Mussolini es reunien, Von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano també es varen reunir. El ministre alemany li va dir que Londres s’havia posat en contacte amb Berlín a través de Suècia.

---

Hermann Göering va convocar una reunió per debatre la idea de dur a terme una sèrie de llançaments coordinats massius de paracaigudistes per ocupar les instal·lacions de la RAF a la Gran Bretanya. Després de la reunió, Göering va parlar amb Hitler, que li va explicar que la guerra havia acabat i li va confirmar que arribaria a un acord amb la Gran Bretanya. Convençut de les paraules del líder alemany, Göering, que mai havia desitjat la guerra i menys amb el poble britànic, va exclamar en els seus col·laboradors que al final hi hauria pau. Tot i que es creia que no faria falta un atac massiu contra la Gran Bretanya, aquell dia la Luftwaffe va bombardejar en represàlia els aeròdroms de Yorkshire, Lincolnshire i Norfolk, al sud de la Gran Bretanya.

---

Bombarders britànics varen atacar objectius militars a Hamburg i Bremen. 

En la Batalla per França:

Les tropes blindades alemanyes varen arribar a Rennes i les tropes de terra alemanyes varen ocupar Colmar, Cherbourg, que cauria el vespre, Briare, Vannes, Caen, Le Mans i Nevers, i el cos blindat del comandant Paul Ewald Kleist va arribar a Moulins. Abans de que els alemanys arribessin al port de Cherbourg, totes les embarcacions franceses de guerra que varen poder varen salpar cap a les seves bases africanes. Per tots els camins de França hi havien civils i militars francesos barrejats que fugien cap al sud en un complet desordre. A més, la 2º Força Expedicionària Britànica, sota el comandament de sir Alan Brooke, va tornar a la Gran Bretanya. Brooke va embarcar en el pesquer Cambridgeshire a Saint-Nazaire i va tenir que reduir per la força al fogoner del vaixell que estava patint una crisi mental.

---

Tal i com tenia previst Hitler, a Bordeus el nou govern del primer ministre Philippe Pétain es va reunir per decidir posar fi a la guerra amb Alemanya i firmar la pau amb els alemanys. Al mateix temps, el ministre d’Afers Exteriors, Paul Baudouin, com el ministre de la Marina, François Darlan, varen assegurar a l’ambaixador britànic que la flota francesa es portaria a un lloc segur o s’enfonsaria, abans de que caigués en mans alemanyes. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin estava molt preocupat per les victòries alemanyes. Tot i tenir un pacte de no agressió amb Alemanya, va començar a preocupar-se de que Hitler pensés en atacar la Unió Soviètica un cop hagués acabat la guerra amb França. Atemorit, va ordenar a les seves tropes que ocupessin els Estats bàltics i Besaràbia, una província al nord de Romania que havia de ser de jurisdicció alemanya. Tot i això, Viatxeslav Mólotov va felicitar a l’ambaixador alemany per les victòries de la Wehrmacht.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va dictaminar en les Conclusions del Gabinet de Guerra que després de la guerra discutirien qualsevol matèria d’interès per Espanya i pels britànics, però es va decidir que en aquesta oferta no es mencionaria sobre el tema de Gibraltar.

---

A Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs emocionant a la Cambra dels Comuns on va dir que si tothom complia amb el seu deure i si l’Imperi Britànic i la Commonwealth sobrevivien mil anys més, la gent d’aquella època podria dir que aquella havia sigut l’hora més gloriosa. Churchill va explicar que una victòria alemanya deixaria una nova era de terror.

---

Per intentar animar als francesos a continuar lluitant, a les sis de la tarda, des de Londres, el coronel Charles de Gaulle va enviar un missatge radiofònic a través de Ràdio Londres, en un estudi de la BBC, als francesos on els va recordar que França no estava sola i que es podien unir amb la Gran Bretanya per lluitar contra els alemanys. De Gaulle també va prometre que França podria recórrer als enormes recursos industrials d’Estats Units. A continuació, va demanar a tots els oficials britànics que estaven en territori britànic o ho estarien en un futur, com també els enginyers i els treballadors especialitzats francesos, que es posessin en contacte amb ell perquè l’anomenada Resistència francesa no s’apagués. Aquell missatge el varen escoltar molts pocs francesos perquè la gent estava cansada i no volien saber res més de la guerra. Avui en dia aquestes paraules estan inscrites en una placa a la paret de l’edifici en el qual De Gaulle va pronunciar el discurs. 

---

A Falmouth va arribar-hi el comte Suffolk, la seva secretària, Morden, i el seu xofer Fred Harns amb els científics Hans von Halban i Lew Kowarski, les 26 llaunes d’aigua pesada i els dos milions i mig de lliures esterlines després de naufragar el dia 14 quan fugien de França. 

Tweet