EL TERCER REICH

En la crisi polonesa:

Després de la reunió del dia anterior i d’esmorzar a l’hotel Osterreichischer-Hof, el comte Galeazzo Ciano, l’Arturo Attolico, en Paul Schmidt, en Joachim von Ribbentrop, l’intèrpret Eugenio Dollmann i l’encarregat de negocis Hewel es varen dirigir a Obersalzberg per reunir-se amb l’Adolf Hitler. En el gran saló de la casa de muntanya d’en Hitler, el Berghof, a Obersalzberg, el dictador alemany els va explicar davant d’un mapa la situació militar. El líder alemany va posar especial èmfasis en la fortalesa de les fortificacions alemanyes a l’oest, i va exposar la seva decisió d’atacar Polònia i els va manifestar els seus desitjos que els països neutrals com els Països Baixos i Bèlgica desapareguessin per poder ocupar aquells territoris que tant desitjava per protegir-se de França i de la Gran Bretanya. El líder alemany li va senyalar de nou la vulnerabilitat de la Gran Bretanya des de l’aire. Respecte a França, en Hitler va observar que en un conflicte general després de la conquesta de Polònia, que preveia executada en un plaç breu, Alemanya estaria en condicions de reunir 100 divisions en el Mur de l’Oest, que obligarien a França a concentrar en la Línia Maginot totes les seves forces disponibles, fent-les venir de les colònies, de la frontera amb Itàlia i de qualsevol altre part per lliurar la batalla a vida o mort que s’iniciaria llavors. Segons la seva opinió, els francesos no podrien enfrontar-se a les fortificacions italianes amb millor sort que la que tindrien davant del Mur de l’Oest. En aquest punt el ministre italià va mostrar signes de gran incredulitat. Parlant del tema de Danzig, en Hitler li va explicar que era impossible cedir en aquest punt. El comte va respondre a les explicacions del dictador manifestant davant de tot la gran sorpresa dels italians davant la inesperada gravetat de la situació. Amb l’ajuda d’un mapa, en Ciano va explicar la posició d’Itàlia en l’inici d’un conflicte general i li va dir que creia que un conflicte amb Polònia no quedaria restringit a aquest país, sinó que evolucionaria cap a una guerra general europea. En Hitler li va comentar a en Ciano que no veuria malament que Itàlia pogués conquerir Iugoslàvia. Però el ministre italià es va manifestar contrari a les idees d’en Hitler i li va dir que la guerra seria terrible pel poble italià. En aquells moments el líder alemany no el va voler ni escoltar, veia que les opinions de l’italià diferien respecte a aquests punt, ja que estava convençut que les democràcies occidentals acabarien fent-se enrere abans de precipitar-se en un conflicte general. El comte es va limitar llavors a replicar-li que esperava que tingués raó, però que ell no ho veia de la mateixa manera. Amb l’ajuda de xifres, el comte va demostrar com havia sigut l’esforç material d’Itàlia, en especial en la Guerra Civil espanyola, per demostrar-li que les existències de matèries primes a Itàlia ara estaven esgotades. En arribar a aquest apartat, en Hitler li va fer veure que la Gran Bretanya i França contarien amb nous cuirassats de 35.000 i 40.000 tones. Llavors, el comte Ciano va insistir en la gran longitud de la costa italiana, que era difícil de defensar, i en les nombroses bases de que disposaven les flotes britàniques i franceses, en particular en els ports grecs. En relació amb el projecte d’en Benito Mussolini d’insistir en que les potències de l’Eix tenien que fer un gest que renovés la voluntat de pau d’Alemanya i d’Itàlia, el comte va explicar que en Mussolini pensava en fer una conferència, però que, conscient dels recels d’en Hitler, pensava en altres suggerències. Llavors, en Hitler va declarar que en les futures reunions no seria possible excloure a la Unió Soviètica. El comte li va replicar que en Mussolini entenia que qui triomfés en una conferència seria qui estaria disposat a que aquesta fracassés si era necessari i acceptar la guerra com un resultat possible. Esperant el seu torn de paraula, el dictador alemany li va replicar que no hi hauria temps que perdre per solucionar el problema polonès, que quan més avançat estigués la tardor més difícils serien les operacions militars a l’Europa oriental. Veient que no hi havia més volta de full, el comte va preguntar-li per quina data estaven previstes aquestes operacions i en Hitler li va respondre que, d’una forma o d’una altra, hauria d’estar decidida pels últims dies d’agost. Llavors, el comte Ciano va preguntar per quan s’havia d’esperar aquesta mesura contra Polònia per preparar Itàlia. A aquesta pregunta, en Hitler va respondre que calia esperar que en qualsevol moment es produís un atac contra Polònia. Durant aquest intercanvi de paraules, li varen ser entregats a en Hitler un telegrama de Moscou i un altre de Tòquio. Llavors, la reunió es va interrompre.

Al vespre, el dictador alemany estava nerviós perquè les conversacions amb els italians no anava tal i com ell esperava, a més de que patia molta calor aquells dies d’estiu, cosa que no podia aguantar, i no parava de recórrer els passadissos de la casa amunt i avall. Després de reflexionar-hi una estona, va ordenar que es suspengués el congrés del Dia del Partit i de la Pau a Nuremberg. Veient que les negociacions no anaven per bon camí, en Hewel es va dirigir cap a en Von Ribbentrop i li va murmurar alguna cosa. El ministre alemany va mirar sorprès al seu voltant i es va posar al telèfon, on li varen dir que els soviètics estaven disposats a negociar amb ells. Exultant, el ministre alemany va trucar a en Hitler, que continuava reunit amb en Ciano, per explicar-li la gran notícia. Quan en Hitler va tornar a la reunió amb en Ciano ho va fer amb un somriure a la boca i va cridar en els seus intèrprets per anunciar-li a en Ciano i a la resta que els russos havien donat la seva conformitat per negociar un tractat. Els italians varen quedar molt sorpresos davant d’aquell anunci i en un principi no s’ho varen creure. En Von Ribbentrop va afegir que els russos coneixien les intencions d’Alemanya respecte a Polònia. Que ell mateix, per ordre d’en Hitler, els havia informat a un encarregat de negocis rus. En veure la cara d’estranyesa d’en Ciano, en Hitler li va dir en el seu intèrpret que li digués que l’endemà es tornarien a reunir amb ell per parlar de tot i aclarir-ho.

En Hitler ja havia fixat el dia 26 d’agost de 1939 com la data més probable de la invasió a Polònia. Per començar a preparar l’atac a Polònia, l’Erich von Manstein va ser nombrat cap d’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Sud. Per la seva part, militars francesos i britànics varen negociar a Moscou amb el mariscal soviètic Kliment Woroschilof per concretar un pacte entre les potències occidentals i la Unió Soviètica. Els francesos i els britànics desitjaven aquell pacte per protegir Polònia i espantar a en Hitler per què no llancés noves conquestes, però les negociacions varen quedar en punt mort.

Tweet