EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

Després dels bombardejos del dia anterior a la ciutat de Berlín, el diari Völkischer Beobachter, va demanar al poble alemany que lluités fins al final per la seva nació i, fins i tot, va demanar a les dones i els nens que estiguessin preparats per suportar el que fes falta, si calia sacrificar-se. A partir de llavors, els nazis varen començar a mentalitzar a tota la població de que tindrien que lluitar per defensar al règim.

Walter Schellenberg va recollir el comte Folke Bernadotte i el va conduir fins l’hospital de les SS de Hehenlyschen, on hi havia el ministre Heinrich Himmler. Abans de començar la reunió, el cap de les SS li va fer constatar que devia la seva lleialtat a l’Adolf Hitler i que com a soldat i alemany no podia trencar aquest jurament. Però durant la reunió Himmler va canviar d’opinió i va permetre al comte que s’endugués cap a Noruega una part dels presoners escandinaus dels camps de concentració. A més, li va confirmar que els presoners nòrdics podrien rebre tractament de la Creu Roja sueca. 

Les autoritats nazis varen rebre informes que deien que encara quedaven 800.00 refugiats per ser rescatats en el litoral bàltic, i que els trens i els vaixells que disposaven només podien transportar una mitjana de mil persones. A Danzig, les autoritats alemanyes varen arribar a la conclusió després de dir el dia 8 de febrer de 1945 que la ciutat acollia a 40.000 refugiats en realitat n’acollia 400.000.

En el camp de concentració de Mauthausen, oficials soviètics que estaven empresonats al camp varen intentar escapar.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques estaven a punt d’alliberar Budapest. Pels alemanys la batalla estava perduda i 16.000 soldats alemanys van intentar fugir de la ciutat ja que no volien ser capturats pels soviètics perquè sabien que els matarien.

L’exèrcit soviètic va atacar a l’oest del Vístula, entre Shwetz i Graudenz. A Polònia, el 2º Front Bielorús soviètic va llançar una ofensiva a la regió de Grudziadz i Sepolno, però va xocar contra una decidida resistència del 2º Exèrcit alemany. El progrés soviètic era molt lent.

En el front occidental: 

El 1º Exèrcit nord-americà es va apoderar dels salts d’aigua de Roer, però va ser massa tard per evitar les inundacions.

En la Conferència de Ialta:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill va celebrar l’últim sopar a la Vila Vorontsov. Abans del sopar, agents soviètics varen examinar per darrere de les parets i sota de les taules, donant la volta a les cadires i els calaixos. Durant mitja hora, Churchill, el president Franklin Delano Roosevelt i el dictador Iosif Stalin es varen tancar a la sala de mapes del primer ministre estudiant els front de batalla de l’Est i de l’Oest. Durant el sopar, en un to conciliador, Churchill es va aixecar de la cadira i va alçar la seva copa per Stalin i li va dir que tots els malentesos que havien tingut quedaven pel passat i que era un seu amic amb el qual podien confiar. El President va afegir que estaven a Ialta per construir un món nou, que no coneixeria ni la injustícia ni la violència.

En el Pacífic:

Amb la missió d’atacar els aeròdroms japonesos metropolitans per reduir els riscos durant el desembarcament a Iwo Jima, va salpar de la base d’Ulithi, a les Marianes, la task force 58, sota les ordres de l’almirall Mitscher, composta per 11 portaavions pesats, 5 portaavions lleugers que transportaven 1.200 avions, 8 cuirassats, 17 creuers pesats i lleugers, i 81 destructors.

Tweet