EL TERCER REICH

Diumenge:

En el front oriental:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar davant dels seus convidats la seva particular visió de la campanya a la Unió Soviètica dient que quan va començar l’Operació Barba-roja tenia la incertesa de no saber com era aquell país i aquella gent, però que tenia clar que havia de suprimir la civilització dels bolxevics i que no sentiria cap remordiment si arrasava ciutats com Kiev, Moscou o Sant Petersburg. Hitler va acabar la seva intervenció prometen que faria construir a Berlín uns monuments que dintre de 1.000 anys encara recordarien la seva victòria.

El racisme i l’odi estava escampat entre els soldats i els generals alemanys que lluitaven en el front oriental. Aquell dia el comandant de la 707º Divisió d’Infanteria, el general major Bechtolsheim, va llegir que els jueus eren els seus enemics mortals i que d’acord amb el sentit cultural d’Europa no eren persones, sinó homes educats per ser bèsties que havien de ser aniquilades. Al mateix temps, el Batalló policial 322 va assassinar a Mogilev a 3.700 jueus.

En el sector central:.

Els alemanys varen ocupar Mozhaisk, a 90 quilòmetres a l’oest de Moscou.

Els alemanys varen dur una gran massacre sobre els presoners soviètics a la ciutat de Smolensk, on varen deixar els carrers de la ciutat coberts de cadàvers.

En el sector sud:

Les tropes alemanyes del 1º Grup Panzer varen ocupar la ciutat de Taganrog, a la costa del Mar d’Azov i a prop de Rostov. Per intentar fer-los front, 16 Il-2 Shturmovik del 4 ShAP varen enlairar-se i varen atacar a una columna de la 13º Divisió Panzer i destruir, segons els informes, nou vehicles.

Les columnes d’avanç del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau varen entrar a la zona industrial de l’oest de Khàrkiv. Els soldats varen poder copsar com els soviètics havien desmantellat o destruït la indústria de forma sistemàtica. Al mateix temps, en el centre de la ciutat, l’últim dels trens que transportava material de Khàrkiv va sortir de l’estació.

Des de l’inici de l’Operació, els alemanys havien fet fins aquell dia a 673.000 presoners i s’havien apoderat de 1,242 blindats i 5.412 peces d’artilleria.

A la Unió Soviètica:

A la ciutat de Moscou es va proclamar l’estat d’emergència davant l’arribada imminent dels soldats alemanys que es trobaven a només 100 quilòmetres. Aquell dia es trobaven a la ciutat de Moshaisk. Iosif Stalin va confiar el comandament de la ciutat al general Gregory Zhukov i, per la seva sort, arribaven reforços des de les regions del nord i del sud i de l’exterior. En total arribarien un total de 900.000 homes sense cap tipus d’entrenament militar.

Aquell dia els britànics varen enviar un centenar de caces, 140 carros pesats, 200 tanquetes lleugeres, 200 fusells anti-carro i 50 canons pesats. A més, els civils varen ser obligats a construir línies defensives. Lavrenti Beria preguntava en el Kremlin com podien defensar Moscou si no tenien res, absolutament res, va exclamar per escrit, afegint que els havien aixafat. Però la defensa soviètica no només es va basar en la capital soviètica, ja que a través de tot el front oriental els soviètics estaven preparant posicions defensives i mobilitzaven a tota la població del país perquè donés suport a la defensa. Qui es resistia era empresonat i 40.000 persones varen acabar a la presó durant aquests dies i prop de 900 varen ser afusellats.

A Romania:

En resposta a la carta de Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves de Romania, del 11 d’octubre de 1941 en què es queixava de que la deportació jueva significava la mort, Ion Antonescu li va dir en una carta oberta a la premsa romanesa, que durant l’ocupació bolxevic els jueus havien denunciat als bons romanesos, entregant-los a les orgies dels russos i portant el dolor a les llars romaneses. Antonescu li deia en la carta que cada dia treien dels subterranis de Chisinau cossos horriblement mutilats i li preguntava si s’havia preguntats quants havien caigut assassinats d’una forma covarda i quants havien sigut cremats vius. El dictador romanès li va afegir que aquests actes, els quals va descriure d’odi, estaven fomentats per la bogeria que els jueus havien mostrat cap al poble romanès. Amb l’únic propòsit de demostrar que els jueus eren uns salvatges, Antonescu li va escriure en la postdata un relat on suposadament un soldat ferit de Piatra Neamt havia sigut enterrat viu per ordre i a la vista dels comissaris jueus, tot i les seves súpliques de que no ho fessin perquè tenia quatre fills.

Tweet