EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer i el general de la Luftwaffe Adolf Galland es disposaven a tornar a Berlín després d’haver-se reunit amb l’Adolf Hitler el dia anterior en el quarter general de Rastenburg, però, de sobte, varen ser cridats per reunir-se un altre cop amb el dictador en el seu despatx. El dictador alemany continuava emprenyat amb ells perquè havien contradit les seves ordres. Un cop es varen tornar a reunir, en Hitler els va cridar amb males maneres i els va reiterar que no volia que es fabriquessin més avions. Volia renunciar a la construcció dels caces per fabricar artilleria antiaèria en un programa de fabricació. Tant Speer com en Galland estaven consternats, no es podien creure que en Hitler pensés que l’artilleria antiaèria seria més eficaç que els caces per ajudar a protegir les indústries d’armament dels bombardejos Aliats. En Galland va intentar fer-lo entrar en raó, però en Hitler llavors els va fer fora del seu despatx. En sortir de la reunió, en Galland va quedar per primer cop molt decebut amb la figura d’en Hitler. Abans el veia com el salvador del poble alemany i ara el començava a veure com un problema que els portava a la catàstrofe. Speer va tranquil·litzar-lo explicant-li que l’ordre d’en Hitler no es podia posar en pràctica perquè a les indústries on es construïen els caces no es podien fabricar canons antiaeris, a més de que no hi havia suficients explosius.

El OKW, després de rebre una petició urgent del Auswärtiges Amt, va ordenar al Sonderstab Fritz que ordenés a la propaganda alemanya que no continués difonent la idea de que es necessitava més gent que s’allistés a l’exèrcit alemany més enllà de la frontera francesa. També no es volia facilitar el pas de voluntaris espanyols clandestins amb destí a l’exèrcit alemany i les SS.

A París, va començar un període de vagues; la primera va ser la dels treballadors del metro i del personal ferroviari.

En el front oriental:

A Varsòvia, els alemanys varen continuar atacant als rebels polonesos amb foc de trens blindats, morters, granades i canons antitancs que havien rebut com a reforç. La superioritat del foc alemany era enorme i l’Exèrcit Clandestí polonès, que defensava el casc antic de la capital polonesa, no podia fer res més que esperar l’ajuda que estaven demanant en el govern polonès a l’exili. Els alemanys havien llançat un ultimàtum a la població dient-los que sinó es rendien moririen, però els polonesos varen rebutjar l’ultimàtum i varen tornar a lluitar. Llavors, els alemanys varen posar en joc els tancs Goliath plens de dinamita, varen utilitzar projectils carregats de gas asfixiants i varen començar a afusellar els ostatges. Els alemanys cada cop eren més durs i bombardejaven sense discriminació contra hospitals i civils. Sent novament atacats, els varsovians es varen refugiar a les coves i les clavegueres, i els rebels polonesos varen reclamar més armes.

En el front occidental:

A França, els blindats de Walker varen ocupar la ciutat d’Angers, el 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton va ocupar la ciutat de Nantes, a més de que varen establir un cap de pont a la riba sud del riu Loira. Aquests fets varen obligar a les autoritats navals alemanyes a destruir 26 embarcacions de guerra i 28 mercantils que no podien tornar a Alemanya i ara tenien por que caiguessin en mans aliades. Per la seva part, la 2º Divisió Blindada del general Philippe Leclerc va entrar en acció i va arribar a la ciutat d’Alenço. A la nit, el cap de l’Estat Major de la 30º Divisió nord-americana va declarar que volia que Mortain sigués destruïda i incendiada. Els alemanys sabien que l’ofensiva d’en Hitler a Avrances havia fracassat.

L’Operació Totalize, l’ofensiva del 1º Exèrcit canadenc cap a Falaise, es va suspendre després d’haver avançat 14 quilòmetres però després d’haver fracassar en arribar als seus principals objectius i haver patit moltes baixes entre els seus tancs, molt inferiors als dels alemanys. Els comandants canadencs es varen tenir que defensar de les acusacions d’inexperiència.

Bernard Law Montgomery va decidir que Argentan continuaria sent la línia divisòria entre les seves forces, que procedien del nord, i les nord-americanes, que procedien del sud.

A Itàlia:

Els alemanys varen fugir cap al nord de Florència i en la seva marxa varen destruir el Ponte d’Alle Grazia del riu Arno.

Tweet