Home // diari // 2 d’abril de 1945

2 d’abril de 1945

Dilluns:

En el Reich:

El secretari de l’Adolf Hitler, Martin Bormann, va dir en els funcionaris del Partit que seria un canalla qui abandonés la seva regió sense una ordre d’en Hitler. Bormann va demanar a tothom que lluitessin amb totes les seves forces fins al final, i que qui no lluités seria titllat com a desertor i seria tractat com a tal.

Al migdia, el mariscal Albert Kesselring va trucar al ministre Joseph Goebbels per explicar-li que s’haurien d’esperar tres o quatre dies perquè les mesures de represàlies contra les desercions donessin els seus fruits. Per evitar que la gent no possés resistència i els soldats no desertessin, el Ministeri de Propaganda va distribuir fulls de mà entre les tropes i la població per demanar-los que lluitessin fins al final. A part, a la tarda va començar a funcionar la Wehrwolf, una milícia popular, i Goebbels va emetre a la nit un missatge on va demanar al poble alemany que lluités per la seva llibertat.


Un dels oficials de l’Estat Major del ministre i comandant Heinrich Himmler li va proposar des del tren especial del ministre de l’Interior que es sumessin 4.000 soldats més a la xifra de 25.000 que havien d’arribar del Reichspost.

Himmler aquell dia va rebre la visita del comte Folke Bernadotte per continuar negociant la pau. Quan el cap de les SS va ser requerit per una trucada a l’habitació del costat, Walter Schellenberg ho va aprofitar per preguntar-li al comte si podia convèncer al comandant Dwight D. Eisenhower sobre la possibilitat de discutir una capitulació en el front occidental. Bernadotte li va dir que la iniciativa havia de provenir del cap de les SS. Schellenberg hi va insistir, però el comte va continuar responent-li que Himmler s’havia de convertir primer en el successor del dictador, dissoldre el NSDAP i posar en llibertat a tots els presoners escandinaus. Schellenberg li va prometre que li diria en el seu cap que acceptés aquestes propostes. Més tard, Schellenberg li va demanar a en Himmler que eliminés a en Hitler, però el ministre li va contestar que creia que no es podia fer res amb el dictador.


En el camp de concentració de Ravensbrück varen arribar-hi els primers camions de la Creu Roja Internacional per començar a evacuar unes 7.500 presoneres cap a Suïssa i Suècia. Era el resultat de les negociacions del ministre Himmler. Franceses, nòrdiques i holandeses varen ser les primeres en ser evacuades. La resta de les presoneres va tenir que patir les terribles marxes cap a l’oest. Aquell mateix dia, Himmler va trucar al comandant del camp d’Ohrdruf, el cap principal de les SS Oldeburhuis, per ordenar-li que eliminés a uns presoners i als polítics considerats especialment perillosos, però, a resulta també d’aquestes negociacions que estava duent a terme, no els hi havia de passar res als jueus. La resta del camp havia de ser traslladat a Buchenwald. Centenars de persones varen morir en aquella marxa.

En el front oriental:

L’artilleria soviètica va començar una descàrrega de projectils destinada a debilitar les defenses alemanyes en el centre de Königsberg.

En el front occidental:

Les divisions del 9º Exèrcit nord-americà del tinent general Bill Simpson varen començar el seu avanç en direcció al Elba, direcció a Berlín. Per altra banda, els nord-americans, després d’haver-se apoderat d’una fàbrica de municions, la Walther, varen descobrir a l’interior d’una mina de sal, a prop de Merkers, la reserva d’or del Banc d’Alemanya on hi havia enormes quantitats de moneda i col·leccions d’obres d’art. En un humit pou de ferro a Siegen varen trobar sis enormes caixes etiquetades Catedral d’Aachen, en les que hi havia un bust de plata de l’emperador Carlemany incrustat amb un fragment de la calavera de l’emperador. A altres caixes de filó de Siegen hi havia pintures de Rembrandt, Van Dyck i Van Gogh, i el manuscrit original de la Sisena Simfonia de Beethoven.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: