Home // diari // 12 de març de 1945

12 de març de 1945

Dilluns:

En el Reich:

Alemanya va celebrar el Dia dels Herois Caiguts. L’Adolf Hitler va fer un discurs davant dels seus generals i els va explicar la traïció que havia patit Alemanya per part dels líders alemanys durant la Primera Guerra Mundial i els va prometre que aquell fet no es tornaria a repetir. Estava convençut de que no estava tot perdut i els va dir que tant el primer ministre britànic Winston Churchill com el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt havien de tenir en compte l’opinió pública dels seus pobles i, que, per tant, podien canviar les seves polítiques. Però a on Hitler veia més perill era amb la Unió Soviètica, ja que el seu líder Iosif Stalin era un dictador i per tant no s’havia de sotmetre a la voluntat del seu poble i, per això, els va explicar que havien de fer tots els possibles per enviar els soviètics cap a l’est.

Després, Hitler va convocar al general Von Saucken a la Cancelleria del Reich per comunicar-li que el nombrava comandant del 2º Exèrcit en substitució del general Weiss. A part, Hitler li va demanar al general Heinz Guderian que li expliques a en Von Saucken, que anava amb un monocle i la Creu de Cavaller amb espases i fulles de roure en el coll i que no havia saludat a en Hitler amb l’habitual Mein Führer, la situació a Danzig. Quan li varen dir que estaria sota les ordres del gauleiter Albert Förster, Von Saucken li va dir que no tenia la intenció d’acatar les ordres del gauleiter. Sorprès per la reacció però conscient de que el necessitava, Hitler li va dir amb veu baixa que tot el comandament estaria sota les seves ordres.

A la nit, el ministre Joseph Goebbels va regalar a en Hitler un exemplar del monarca Frederic el Gran de Thomas Carkyle. El dictador es va posar molt content amb el regal, i li va dir que Alemanya s’havia de guiar per grans models i que en Frederic era el millor exemple. Respecte a la guerra, Hitler li va explicar que estava molt orgullós del general Ferdinand Schörner i li va confessar que pensava ascendir-lo a mariscal, però li va declarar que el ministre Heinrich Himmler li havia fallat, ja que el culpava d’haver perdut Pomerània.


El ministre d’Armament Albert Speer va ordenar a les seves delegacions que s’abstinguessin de destruir i que desobeïssin les ordres de terra cremada de l’Adolf Hitler.


La ciutat de Dortmund va ser bombardejada de forma brutal. En aquell atac els Aliats hi varen llançar 4.851 tones de bombes.


Des de Suècies, els autobusos de la Creu Roja, pintats de blanc, varen travessar la frontera alemanya sota el comandament del coronel Björk per tal d’alliberar el màxim de presoners, sobretot escandinaus, per dur-los a Suècia tal i com havien acordat el govern suec i el ministre Heinrich Himmler.

Precisament, Himmler aquell dia es trobava a Hohenlychen, al nord de Berlín, i va rebre tractament del doctor Felix Kersten que, després de llargues discussions i després de dinar, va aconseguir que el ministre firmés el següent escrit:

Pel present confirmo que he arribat als següents acords amb el conseller mèdic Kersten, d’Estocolm:

  1. No faré efectiva l’ordre de destruir els camps de concentració amb tots els presoners quan s’apropin les tropes aliades. També es parar immediatament l’execució de presoners.

  2. Quan les forces aliades s’apropin als camps de concentració, s’hissarà banderes blanques per garantir una entrega ordenada als Aliats.

  3. Totes les execucions de jueus cessarà i estaran prohibides. Els jueus tindran el mateix estatus que la resta d’interns.

  4. Els camps de concentració no seran evacuats, sinó que els interns es quedaran on són, i tots els presoners rebran aliments de Suècia.


En el camp de concentració de Bergen Belsen hi va morir la nena Anna Frank per culpa del tifus.

En el bàndol Aliat:

Winston Churchill va informar al Gabinet de Guerra que no hi havia suficients subministraments per alimentar a les zones alliberades i que alguns habitants haurien de ser alimentats per via intravenosa.

En el front oriental:

El cap del NKVD en la zona nord de Prússia Oriental li va fer saber en el comandant Ivan Chernyajovsky que els suïcidis de ciutadans alemanys, sobretot de dones, s’havien convertit en una pràctica habitual.


A Cracòvia, el fiscal de la ciutat, el doctor Roman Martini, va ser assassinat a casa seva per dos membres de l’Associació de l’Amistat polonesa russa. Fins llavors, Martini havia investigat els assassinats que havien produït els soviètics a Katyn contra als oficials polonesos i, inclús, havia descobert els noms dels agents del NKVD que havien intervingut en aquella acció.

En el front occidental:

Tres divisions d’infanteria nord-americana, entre elles el 5º Batalló de la Companyia K del 394º Regiment, singular perquè només eren soldats afroamericans, i part d’un comando blindat, defensaven un cap de pont de 22 quilòmetres d’ample per sis i mig de profunditat en el riu Rin.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: