Home // diari // 12 de febrer de 1945

12 de febrer de 1945

Dilluns:

En el Reich:

El ministre Joseph Goebbels va rebre una delegació de cosacs en qualitat de primers voluntaris que lluitaven al costat alemany contra el bolxevisme. Tot i que l’Adolf Hitler no va aprovar mai aquells soldats russos, el ministre alemany els va convidar a una botella de Weissbier en el seu despatx i els va elogiar dient que eren un poble granger i guerrer que lluitaven per la llibertat. La realitat era que els alemanys s’estaven quedant sense homes i molts dels que lluitaven eren impopulars. El tinent Gottlob Berger va informar a en Heinrich Himmler que la nova divisió de les SS, la 30.Januar, estava sent molt impopular tant entre la població civil com entre els soldats per la seva falta de camaraderia. El tinent li va acabar dient que l’Exèrcit ja no es parlava amb les SS. Els greus problemes de l’Exèrcit els varen començar a notar els berlinesos. En un punt de Berlín hi havia un vehicle que demanava l’entrega de totes aquelles vestimentes de vestir per dotar a la Wehrmacht i a la Volkssturm. En el cartell del vehicle si podia llegir: El Führer espera el seu sacrifici per la Wehrmacht i la Volkssturm amb l’objectiu de que estigui orgullós de que aquests puguin mostrar-se uniformats. Buidi el seu armari i porti’ns els seus contingut. 

Mentrestant, els nazis varen evacuar el camp de Gross Rosen.

A la matinada, el vaixell hospital General Von Steuben va ser torpedinat després de sortir del port de Pillau amb 2.680 ferits. Casi tots varen morir ofegats.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat d’Elbing. Per altra banda, les tropes dirigides per l’Ivan Koniev varen rodejar la ciutat de Breslau, on hi havien quedat atrapats més de 80.000 civils.

En el front occidental:

El mariscal Gerd von Rundstedt va informar de que el Grup d’Exèrcits B tenia menys de 300 tancs i una força d’infanteria de menys de set divisions: cada batalló alemany tenia que enfrontar-se a un equivalent d’una divisió aliada.

En la Conferència de Ialta:

Després de passar la nit a bord d’una embarcació de la Marina a Sebastopol, el president Franklin Delano Roosevelt va pujar al seu avió anomenat Vaca Sagrada a l’aeròdrom de Saki i va volar cap a Egipte. Havia suggerit trobar-se amb el líder francès Charles de Gaulle a Argel, però el francès va declinar l’oferta perquè, segons l’ambaixada nord-americana a París, estava de molt mal humor per no haver sigut convidat a Ialta.

A la tarda, per ordres del president Franklin Delano Roosevelt, el primer ministre Winston Churchill i el dictador Iosif Stalin es va publicar una declaració conjunta per anunciar que ells tres ajudarien conjuntament als pobles de tots els Estats lliures per restablir la pau, constituir governs provisionals i per preparar eleccions lliures. A més, es deixava clar que Alemanya seria dividida i desmilitaritzada, es controlaria la seva indústria, pagaria reparacions de guerra, es jutjaria als criminals nazis i s’aboliria el NSDAP. En Hitler, com en Goebbels, va ser informats de la declaració aliada, però no va quedar sorprès.

En el Pacífic:

Amb la missió de conquerir Iwo Jima, va salpar d’Ulithi, a les Illes Marianes, la task group 52-2, composta pels portaavions pesats Enterprise i Saratoga, 12 portaavions d’escorta, 3 creuers i 24 destructors. A unes hores de distància els seguia el grup de suport d’artilleria compost per 6 cuirassats amb la seva escorta.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: