EL TERCER REICH

Dilluns:

Adolf Hitler va rebre en el despatx de la Cancelleria al ministre d’Armament Albert Speer i el secretari de l’Organització Todt, Karl Saur. Speer estava preocupat per la reacció que podria tenir en Hitler per la carta crítica que li va escriure el 30 de gener de 1945, però el dictador es va mostrar amable, tot i que distant, i només va voler saber l’opinió d’en Saur en el tema de la producció d’armament. Saur es va limitar a donar els detalls més favorables de la producció fent creure que no tot estava perdut. Speer sabia que estava amagant la veritat per por a possibles represàlies d’en Hitler, i no va ser fins al final de la reunió quan el dictador es va dirigir a Speer per prohibir-li donar la seva opinió o escriure més informes a altres persones que no tinguessin el seu consentiment. Hitler mostrava que continuava molest amb Speer, de fet és probable que sospités en aquella època de que era un traïdor. Quan es varen acomiadar, Hitler li va retreure que en l’últim informe li escrigués que la guerra estava perduda i li va dir que només ell podia treure aquestes conclusions. Després, Hitler es va acomiadar d’en Saur de forma cordial, tot el contrari que amb Speer.

Berlín va ser novament bombardejada pels Aliats. A la nit, l’Eva Braun va celebrar el seu 33è aniversari en una celebració fantasmal. La petita cerimònia va tenir lloc a la sala de l’Eva a la primera planta de la Vella Cancelleria del Reich, que els bombardejos del 3 de febrer de 1945 no havien danyat, mentre que les habitacions de l’anomenada vivenda del Führer s’havien cremat.

En el front oriental:

Els alemanys, amb el general Max Sachsenheimerl al capdavant, varen organitzar una incursió contra el complex on es fabricaven les armes químiques a Dyhernfurht, Silèsia, a uns quaranta quilòmetres de Breslau. L’objectiu era requisar les instal·lacions i buidar en el riu Òder els productes químics abans que l’exèrcit soviètic ocupés les instal·lacions i pogués analitzar les mostres líquides.

En el front occidental:

A França, el cap de pont alemany a la riba occidental del Rin, al sud d’Estrasburg, al voltant de la ciutat de Colmar, va ser atacat per unitats del 1º Exèrcit francès, que varen atacar des del sud, i pel 7º Exèrcit nord-americà, que avançava des del nord, i es varen unir a Rouffach, estrenyent més d’aquesta manera la bossa de Colmar. L’eliminació de la bossa va ser essencial per creuar el Rin. A més, des del nord la 3º Divisió va envoltar a alemanya a Neuf-Brisach.

En la Conferència de Ialta:

Al matí, els caps de l’Estat Major nord-americà i britànic es varen reunir amb els membres de la Stavka, dirigits pel general Aleksei Antonov. Els soviètics volien que les potencies occidentals pressionessin més a Itàlia per impedir que les divisions alemanyes es retiressin cap a Hongria, però tant el general George Marshall com el mariscal de camp Alan Brooke varen advertir als membres de la Stavka que no podrien impedir el trasllat de formacions alemanyes d’un front a un altre.

A la tarda, els tres caps d’Estat es varen tornar a reunir i varen començar a discutir sobre el final de la guerra i el tractament que s’hauria de donar a l’Alemanya derrotada. Franklin Delano Roosevelt els va parlar de la Comissió Assessora Europea i les futures zones d’ocupació. Iosif Stalin va dir que volia desmembrar per complet Alemanya, recordant-los que a Teheran el President havia proposat dividir Alemanya en cinc petits Estats. Winston Churchill li va dir que tots estaven d’acord en el desmembrament, però que el mètode concret no es podia decidir en cinc o sis dies. Stalin a més va exigir que els alemanys paguessin una indemnització a la Unió Soviètica de 10.000 milions de dòlars i també tenia pensat destruir la seva indústria. Llavors, el president nord-americà va afirmar que es decantava per la divisió d’Alemanya en cinc o set Estats. Churchill va repetir que es necessitava més temps i va demanar que no es filtrés res per no endurir encara més als alemanys. Stalin li va respondre que aquelles qüestions s’havien de quedar entre ells tres. Roosevelt va proposar aplaçar el tema fins que els tres ministres d’Exteriors poguessin idear un mètode per estudiar en secret les opcions de desmembrament. Churchill va plantejar la qüestió de donar-los en els francesos una zona d’ocupació. Però llavors va venir la pregunta clau de Stalin al President quan li va preguntar quant de temps estarien a Europa. El president els va advertir que els Estats Units farien tots els passos raonables per preservar la pau, però no a canvi de mantenir un gran exèrcit indefinidament a Europa. Per això va anunciar per sorpresa de tothom que les seves tropes no estarien més de dos anys a Europa després de la victòria. Aquella frase va horroritzar al primer ministre Winston Churchill perquè va pensar que d’aquesta manera Stalin es faria amb el control d’Europa. Llavors, Stalin va dir que Alemanya havia de ser governada per aquells que s’havien mantingut ferms contra ells i havien fet més sacrificis, i va recordar que França havia obert les portes als alemanys.

Per canviar de tema i per pressionar als soviètics, Churchill va defensar que Polònia tornés a ser un país independent i va recordar que el motiu del per què la Gran Bretanya havia entrat a la guerra era per Polònia. Com a resposta, Stalin va recordar tots els greuges que havien comès els polonesos contra la Unió Soviètica, i va dir que al llarg de la història Polònia havia servit com a corredor per tots els que països que havien volgut atacar Rússia. Quan el dictador soviètic va veure que no arribaria a cap acord amb els britànics per Polònia, va preguntar per la situació a Grècia, on s’estava produint una Guerra Civil. Per la seva part, Roosevelt estava massa malalt per calmar tant a Stalin com a Churchill, que es varen continuar discutint per la qüestió polonesa. L’ajudant del president, Harry Hopkins, va explicar més tard que el president Roosevelt només va entendre la meitat del què s’havia dit.

A Suècia:

El ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther va comunicar-li en el doctor Felix Kersten que el comte Folke Bernadotte havia sigut nombrat cap de l’expedició per treure els presoners d’Alemanya cap a Suècia amb uns autobusos, tal i com havien acordat amb el ministre Heinrich Himmler. Günther li va demanar en el doctor que informés a en Himmler i que li comuniqués que Bernadotte viatjaria a Berlín. Quan el doctor va trucar al ministre, Himmler va accedir a rebre el comte personalment, però no entenia per què volien que fos ell qui es reunís amb en Bernadotte.

Tweet