EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va nombrar al ministre Joseph Goebbels plenipotenciari per la Guerra Total per tal de que tota l’economia i la societat alemanya s’impliqués únicament amb la guerra. Aquell càrrec feia temps que el reclamava el ministre alemany.

En el front occidental:

A les costes de Normandia, en l’Operació Cobra, continuaven arribant bombarders procedents de la Gran Bretanya per facilitar el camí dels Aliats occidentals cap a Alemanya per la carretera Saint-Lo-Perriers. A les 09:38 del matí, amb un cel serè a diferència del dia anterior, la primera onada de caça-bombarders varen començar el seu atac pel nord. A continuació varen arribar els bombarders B-17 i B-24, que es varen trobar amb més foc antiaeri alemany del que ja esperaven, cosa que els va fer trencar les formacions. El fum de l’artilleria va dificultar la visibilitat i el vent va desestabilitzar els aparells provocant que un número significatiu de les bombes que varen llançar els bombarders varen caure per error al nord de la carretera provocant la mort de 111 soldats nord-americans i 490 en varen resultar ferits, la majoria de la 30º Divisió. Entre els morts hi havia el general Lesley McNair, comandant de les forces de terra i artífex de l’exèrcit nord-americà en l’època de la guerra, que estava a França de visita. Un dels batallons nord-americans d’infanteria atacants va quedar tant destrossat que va tenir que ser substituït. En total els nord-americans, amb 1.500 bombarders pesats, varen llançar 2.000 tones d’explosius detonants i una quantitat més gran de bombes de fragmentació. Un 2% de les bombes varen caure a un quilòmetre i mig de l’objectiu senyalat.

El bombardeig, que havia d’acabar amb la resistència alemanya, va fer molt mal als alemanys, però no els va frenar. La 30º Divisió es va trobar amb una dura resistència, sobretot quan es varen topar amb els tancs Panther. A Avranches, tres divisions d’infanteria del 7º Cos nord-americà, a les ordres del general J. Lawton Collins, varen obrir forat en la línia alemanya, entre Marigny i St. Gilles, permeten el pas als tancs, però en Hitler va ordenar llançar un contraatac en direcció a Avranches per aïllar als blindats d’en George Patton. El contraatac alemany que fracassaria més endavant, va permetre frenar el 7º Cos, que només va avançar un quilòmetre i mig i només havia fet 300 presoners. A tres quarts de sis, el general Collins va ordenar que el següent atac comencés l’endemà. A la nit, els fusellers es varen avançar per localitzar trampes, desactivar mines i assegurar que no s’apropaven tancs alemanys.

Totalment destrossat pel terrible error que havien comès en aquelles dues jornades, el comandant Dwight D. Eisenhower va volar aquella tarda a Vouilly, on es va reunir durant unes hores amb l’Omar Bradley, i després va tornar a la Gran Bretanya totalment abatut. El comandant Bradley va criticar durament l’estratègia d’en Trafford Leigh-Mallory i d’altres.

En el front oriental:

En l’ofensiva soviètica, el 4º Exèrcit de tancs soviètic va passar l’encreuament del riu San entre Jaroslaw i Przemysl.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic i representants polonesos afins als interessos soviètics varen firmar un acord per aprovar les fronteres poloneses de després de la guerra. Aquell acord es va firmar en aquesta data perquè en aquells moments els soldats soviètics començaven a penetrar la frontera polonesa. A la nit, els tancs soviètics del 2ª Exèrcits  estaven a tant sols a 80 quilòmetres de Varsòvia, mentre el 4º Exèrcit blindat alemany estava desprotegit. Entre els Aliats hi havia por de que els russos es quedessin Polònia.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a la nit, després del desembarcament nord-americà del 21 de juliol de 1944, els japonesos varen contraatacar amb una violència extraordinària preferint morir abans de rendir-se.

Tweet