Home // diari // 24 d’agost de 1942

24 d’agost de 1942

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general del Home llop d’Ucraïna, el Werwolf, al migdia, Adolf Hitler es va discutir en una reunió amb els seus generals. El general Franz Halder va proposar que el 9º Exèrcit, que lluitava a Rzhev, es retirés i s’agrupés en una línia més petita, ja que patia moltes baixes, però Hitler no volia ni sentir a parlar d’una retirada i va desautoritzar la idea del general Halder i el va desacreditar davant dels altres generals de forma insultant dient-li que només pensava en retirar-se. Profundament ofès, Halder li va contestar amb veu alta que allí estaven caient milers d’homes en una situació desesperada perquè no es permetia en els seus comandants prendre l’única decisió raonable i se’ls mantenia lligats de peus i mans. Enfadat davant d’aquella acusació, Hitler li va clavar una mirada desafiadora i li va dir irritat que ell no tenia dret a dir-li res perquè continuava ocupant el mateix càrrec que en la Primera Guerra Mundial i perquè no portava la condecoració negra dels ferits en combat. A la nit, sabent que la tots els presents s’havien quedat consternats i avergonyits per aquella forta discussió, Hitler va intentar calmar a l’Halder fent-li veure que ell tenia raó en no demanar la retirada, però la relació entre aquells dos homes ja feia temps que no era la més adequada.


A PolòniaHans Frank va dir davant dels seus subordinats que abans que el poble alemany passi gana haurien mort de gana els habitants de les regions ocupades. Frank va explicar que el Govern General a Polònia s’havia compromès a entregar 500.000 tones de blat a Alemanya, és a dir, comparat amb els subministraments de l’any anterior enviarien aquell any sis vegades més. A continuació, Frank va anotar que havien condemnat a morir de gana un milió i mig de jueus.

Aquell dia va acabar la matança perpetuada per la Companyia de Reserva policial Colònia a la ciutat de Kielce. Des del 20 d’agost, la Companyia va assassinar a més de 20.000 jueus.


A Alemanya, 226 bombarders britànics, 104 Wellington, 61 Lancaster, 53 Stirling i 8 Halifax varen atacar la ciutat de Frankfurt. Algunes bombes no varen caure en els seus objectius i varen impactar en els pobles de Schwalbach i Eschborn. Per aquell atac els britànics varen perdre a 16 bombarders.

En el front oriental:

Al nord de Stalingrad, a les quatre i quaranta minuts de la matinada, les bateries de canons de la 16º Divisió Panzer varen obrir foc de barrera sobre les posicions soviètiques al voltant de Spartakovka i del riu Moraia Meshetka. Poc després, els panzers del Grup de combat Krumpen varen sortir de les seves posicions per dirigir-se cap als seus objectius, però es varen veure obligats a retrocedir davant l’intens foc de les trinxeres soviètiques, poderosament fortificades dies abans. Veient que la seva defensa anava bé, els soviètics varen organitzar una contra-ofensiva enviant uns quants carros de combat T-34, que estaven sense pintar perquè acabaven de sortir de la secció de muntatge de la fàbrica. Llavors, el general Hans Hube va demanar per ràdio al quarter general del 6º Exèrcit que l’informessin del per què tardaven tan en rebre les divisions de suport. El que no sabia en Hube era que aquestes unitats també estaven patint. La 3ª Divisió Motoritzada estava a la ciutat de Kuzmichi i acabava de capturar un tren de mercaderies soviètic completament carregat de camions nord-americans Ford i jeeps Willys, però varen tenir que tornar a les seves posicions per enfrontar-se a un perillós atac de la 35º Divisió de la Guàrdia soviètica, que s’estava infiltrant des del nord per ocupar la separació existent entre les divisions 3º i 60º Motoritzades, situades a l’oest. Encapçalats per molts tancs, els soldats soviètics varen baixar per l’estepa i varen descendir sobre els dos flancs de les dues divisions alemanyes. La resposta alemanya no va tardar en donar-se i els canons antiaeris alemanys amagats varen disparar les seves salves directament sobre els carros soviètics, que varen explotar en mil trossos.

Mentrestant, el cap del 6º Exèrcit, Friedrich Paulus, llegia els missatges radiats per les seves tres divisions a l’estepa i es començava a preocupar pel seu estat. Intentant complir les demandes del general Hube, Paulus va avisar a la Luftwaffe perquè comencés a subministrar municions i homes a la 16º Divisió Panzer a les afores de Stalingrad.

A trenc d’alba, la ciutat de Stalingrad estava completament destrossada. La zona cèntrica estava arrasada, hi havia molts incendis i la central depuradora estava destruïda. De seguida molta gent va intentar fugir de la ciutat, però tots eren vigilats pels membres de la policia del NKVD. En el Volga, remolcadors i embarcacions obrien pas al voltant del cap Nord de les illes Golodni i s’apropaven a poc a poc al lloc d’embarcament. Atracats en el moll, aquestes embarcacions corrien el perill d’enfonsar-se pel pes dels passatgers que corrien desesperats per les planxes mentre observaven els avions de reconeixement alemanys que radiaven informació a les seves bases de Morosóvskaia i Tatsinskaia.

Per impedir que la 16º Divisió Panzer continués avançant pel nord, l’Andrei Yeremenko va enviar una brigada de 6.000 homes del coronel Semion Gorojov al nord, cap a la fàbrica de tractors Dzerhinski, per constituir-hi un front que englobés aquell complex. Un altre grup, format per infanteria de Marina de l’esquadrilla soviètica del Pròxim Orient, va ser amuntegat en un comboi d’automòbils per dirigir-se des del turó Mamaiev a les trinxeres situades al llarg del riu Mokraia Meshetka, a un quilòmetre i mig més al nord de la fàbrica de tractors, on els grups de combat alemanys intentaven ocupar. Per reforçar encara més aquella posició, des de la fàbrica Octubre Roig, que estava sent menys amenaçada, la milícia civil i les tropes regulars varen creuar davant la fàbrica de tractors per dirigir-se al riu Mokraia Meshetka. Els alemanys fins llavors aquell dia només havien pogut ocupar l’estació terminal de transbordadors del Transvolga, que enllaçava amb el ferrocarril Kazajstan. Finalment, durant aquell dia el 14º Cos Panzer alemany va aconseguir avançar cap a les importants fàbriques de tractors Dzerhinski de Stalingrad, però ho va fer a un preu molt alt perdent a molts dels seus homes pel camí.

Tal i com havia demanat el general Paulus hores abans, els Stukas varen bombardejar al lloc de sortida dels transbordadors per espantar a la població. Sense on poder-se amagar, la gent va córrer d’una banda a l’altra desesperats. Molts es varen dirigir cap a la paret del clavegueram, però les bombes els varen tocar de ple i varen morir. Els equips mèdics varen amuntegar els morts en els senders mentre uns quants supervivents intentaven pujar desesperats a les embarcacions per fugir. Però els Stukas els varen veure i varen caure en picat, fins a uns trenta metre d’altura, i varen metrallar a les embarcacions matant a molta gent.


Durant aquell dia va tenir lloc l’última càrrega de cavalleria de la Segona Guerra Mundial quan els soldats italians del regiment Savoia Cavalleria es varen trobar totalment rodejats per les tropes soviètiques a prop del riu Don. L’única possibilitat que tenien era trencar el cercle soviètic, i els italians se la varen jugar amb una càrrega de cavalleria. Els italians varen aconseguir fer retirar als soviètics, que varen abandonar als seus morts i ferits en el camp de batalla, així com gran quantitat de material. Aquesta gesta va ser recompensada amb nombroses condecoracions.

En el Pacífic:

A Guadalcanal es va produir una violenta batalla aeronaval entre les forces nord-americanes i japoneses.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: