EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va mostrar satisfet de que les enemistats entre Albert Speer i Hermann Göering s’haguessin resolt, almenys de cara al públic, perquè per Berlín es començava a comentar l’enemistat dels dos ministres. Per posar fi a tots els rumors, Speer va comunicar a la premsa alemanya el seu nomenament dins del Pla Quadriennal, i va decidir posar en els diaris una fotografia en la que el ministre Göering posava amistosament la mà a la seva espatlla. Però aquella fotografia no va agradar gens a l’Oficina de Premsa de Göering, ja que creien que només ells podien decidir posar les fotografies on sortia el ministre de l’Aire. Tot i això, aquell anunci a la premsa no va fer tancar els rumors d’enemistat, sinó tot el contrari, per tothom era evident que Göering havia sigut derrotat per Speer dins de la cúpula nazi, ja que Speer s’havia fet amb el control del Pla Quadriennal enlloc de Göering.

A Polònia:

En el camp de concentració de Belzec, recentment estrenat, es varen produir els primers gasejaments. Aquesta vegada va ser el torn de 1.600 jueus de Lublin.

A Alemanya:

Heinrich Himmler, enrabiat perquè les seves ordres no es complien tal i com ell desitjava, va escriure una carta on ordenava a tots els seus caps de Direcció general que es preguntessin si els agradaria ocupar el càrrec desproveït de tota dignitat i autoritat. També els demanava que pensessin sobre el futur de les SS i la Policia d’aquí 10 anys. Al mateix temps, Himmler va traslladar la Inspecció dels Camps de Concentració a l’Oficina Central d’Economia i Administració de les SS dirigida per Oswald Pohl. A través de l’Oficina els empresaris sol·licitaven la mà d’obra esclava. 

La carta del desaparegut aviador de la Luftwaffe Werner Mölders en la que criticava al règim nazi va començar a circular per tot el món. Ràdio Londres se’n va fer ressò. Per agreujar una mica més els problemes, Joseph Goebbels va llegir un informe del SD on s’explicava que en les regions ocupades en el front oriental l’activitat dels partisans anava creixent i estaven organitzant una guerra de guerrilles perfectament organitzades.

A la Gran Bretanya:

El secretari del gabinet sir Edward Bridges va redactar un memoràndum en el que advertia de que les conversacions telefòniques entre Londres i Washington seguien donant mostres d’una flagrant falta de discreció per part dels nord-americans.

A l’Atlàntic:

A la nit, el U-99, comandat pel tinent Otto Kretschmer i que tenia el rècord d’haver enfonsat a 44 embarcacions, va ser atacat, juntament amb el U-100, pel destructor HMS Walker del capità de fragata Donald MacIntyre. El U-99 va rebre greus danys després de rebre diverses càrregues de profunditat. Sense torpedes i sense possibilitat de fugir, el submarí alemany va sortir a la superfície per evacuar a la seva tripulació abans de que l’embarcació s’enfonsés al fons del mar. Kretchmer va aconseguir sortir a l’últim moment. El U-100 també va ser enfonsat.

Tweet