Home // 1941 // Octubre (Page 3)

11 d’octubre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

Després de la roda de premsa del dia anterior de l’Otto Dietrich, els diaris alemanys varen proclamar amb grans titulars:

Sentenciada la campanya de l’Est! La gran hora ha arribat!.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tempestes de neu i les carreteres gelades varen dificultar els moviments dels dos bàndols.


El districte militar de Moscou, després de rebre quatre regiments de bombarders procedents del districte militar d’Àsia Central, va iniciar una ofensiva contra les bases aèries de la 2º Flota Aèria. Els resultats varen ser escassos.

En el sector sud:

La Leibstandarte SS Adolf Hitler i la SS-Division Wiking varen arribar al riu Mius, a només 55 quilòmetres a l’oest de Rostov. Però els alemanys varen ser atacats pels bombarders del Front Sud de les VVS, que varen efectuar com a mínim 300 sortides. La II./JG 7 només va poder enviar uns quants Messerschmitt Bf-109 per fer-los front. Aquests atacs aeris soviètics varen obligar al 4º Cos de l’Aire a tornar a atacar les bases aèries soviètiques i aquell mateix dia varen atacar un aeròdrom proper a Stalino, on varen destruir entre 8 i 10 aeronaus segons els informes.

A Romania:

Els alemanys varen establir els primers guetos en el país. Per tal d’evitar que els jueus romanesos morissin, Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves a Romania, va escriure una carta al dictador Ion Antonsecu per intercedir per la meitat dels deportats, per als que Transnistria significava la mort de gent innocent sense més culpa que la de ser jueus.

A Japó: 

Isoroku Yamamoto va reunir a bord del buc de guerra Nagato a cinquanta almiralls i alts caps per parlar del futur atac a Pearl Harbor. Alguns almiralls varen mostrar els seus temors davant d’aquell atac i el vicealmirall Nagumo va detallar tots els perills que hi havia. Mentre tots exposaven els seus temors i opinions, Yamamoto en va prendre nota i quan tots varen acabar les seves exposicions va dir que mentre ell sigui el comandant de la Flota Combinada es faria l’atac contra Pearl Harbor. L’Estat Major de la Marina de seguida es va continuar oposant al pla, però el govern japonès estava decidit a actuar.

10 d’octubre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la seva particular visió que tenia dels imperis alemanys i britànics a la Història. Estava convençut de que havien sigut abans els alemanys un gran Imperi que els britànics i va afirmar que si no hi haguessin hagut tantes lluites internes per la religió, la Gran Bretanya no hagués tingut mai ni veu ni vot en el continent europeu. Per Hitler l’única força continental que hi havia a Europa era Alemanya.

A la tarda, Hitler va explicar en els seus convidats que la llei de l’existència prescrivia la matança interrompuda per tal de que sobrevisquessin els millors. 

A Alemanya:

A Berlín, en el Ministeri de Propaganda, Otto Dietrich va anunciar en els periodistes davant d’un mapa gegantesc de la Unió Soviètica que la guerra estava a punt d’acabar.


Davant la vida pròpia que havia agafat l’Arma SS, el comunicat del sector SD de Nuremberg d’aquell dia deia que el Brigadeführer SS doctor Martin s’havia proposat, com a cap de les SS del sector, intervenir personalment per mantenir en un sol bloc totes les organitzacions de les SS, però que els seus intents havien sigut envà per l’actitud del cap de l’Arma SS, el Sturmbannführer SS Loh. 

En el front oriental:

Walter von Reichenau va donar les seves directrius per l’Operació Barba-roja deixant clar que l’objectiu principal de la campanya era l’aniquilació completa de les forces bolxevics i l’extermini de la influència asiàtica i jueva. Amb aquesta idea, el comandant del 6º Exèrcit va continuar dient que el soldat tindria unes missions que s’apartaven dels treballs comuns de tot soldat. Volent deixar clar aquesta idea, va continuar dient que el soldat en el front oriental no era només un guerrer d’acord amb les regles d’art de la guerra, sinó que també era el portador d’una idea popular implacable i el venjador de tota bestialitat. Per això, segons Von Reichenau, el soldat havia de tenir el total convenciment de la duresa i, també, de la brutal inferioritat jueva afirmant que tenia l’objectiu de tallar les arrels dels alçaments a la rereguarda de la Wehrmacht, que segons ell estava sent ordida pels jueus. Finalment, Von Reichenau també va exhortar a les seves tropes dient que la guerra contra l’enemic en el front mai més seria presa seriosament.

Parlant de l’alimentació, Von Reichenau va ordenar no alimentar als habitants de la zona i als presoners de guerra que no estiguessin al servei de la Wehrmacht, i va exclamar que les cuines de l’Exèrcit no eren humanitàries ordenant que no s’entreguessin cigarretes i pa. Després d’explicar de la necessitat que tenia Alemanya d’aliments, Von Reichenau va continuar la seva exposició dient que el soldat no tenia que regalar res al seu enemic.


En el bàndol soviètic, Gregory Zhukov va obtenir el comandament suprem de tot el Front Oest substituint el general Simon Timochenko. Per altra banda, el diari soviètic Pravda va incitar a la població russa a la vigilància extrema i va explicar en un dels seus articles que els alemanys no només avançaven sobre la capital, afirmant que intentaven desorganitzar la rereguarda amb una xarxa d’agents secrets, espies i provocadors. Però els soviètics, tot i les seves crides, sabien que l’avanç alemany era imparable en aquells moments i aquell dia les dones i els nens varen començar a ser evacuats cap a l’Est. Els soviètics tenien el problema que molts homes intentaven escapar de la batalla i aquell dia el NKVD va escriure un informe on deia que s’havien arrestat a un total de 657.364 soldats per retirada no autoritzada o deserció. D’entre ells, 632.486 varen tornar a la línia del front sense més repercussió; 10.201 varen ser sentenciats a mort i executats i només 3.321 varen ser afusellats a la línia de front. 

En el sector central:

Després de que el dia anterior no poguessin fer gaires sortides per culpa de la boira, la 2º Flota Aèria va poder fer 537 sortides i va notificar la destrucció de 450 vehicles i 150 peces d’artilleria. 

En el sector sud:

A prop del mar Azov varen continuar els combats aeris entre els dos bàndols i la Leibstandarte SS Adolf Hitler va informar que havien rebut intensos atacs per part de grups de fins a 20 aeronaus. 

A Japó:

La Tokko va arrestar als espies Tomo Kitabayashi i Yotoku Miyagi, els dos membres del partit comunista nord-americà. A l’habitació de Miyagi, els investigadors japonesos varen trobar-hi un informe sobre les reserves de petroli japoneses. Durant l’interrogatori, Miyagi es va intentar suïcidar tirant-se per la finestra del segon pis, però un agent de la policia va saltar darrere seu i els dos varen sobreviure. Més tard, Miyagi va confessar tot el que sabia i va dir els noms dels espies per als quals hi treballava, Max Clausen, Richard Sorge i Hotsumi Ozaki.

9 d’octubre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar en el seu cap de premsa Otto Dietrich que convoqués l’endemà una conferència de premsa en el Ministeri de Propaganda per explicar en el poble alemany que en poques setmanes cauria l’exèrcit soviètic, que farien presoners a 2.400.000 soldats, destruirien a 14.000 avions, 17.500 tancs i 21.600 peces d’artilleria. Otto Dietrich ja havia fet publicar en els diaris alemanys sota els titulars Ha arribat la Gran Hora, que la campanya en el front oriental ja estava decidida i que el bolxevisme estava acabat.

A la nit, Hitler va explicar que estava molt satisfet amb el dictador romanès, Ion Antonescu, perquè creia que els seus soldats atacaven amb valentia als soviètics. Entusiasmat, el dictador va afirmar que havien aniquilat els exèrcits russos i que ara només quedava per fer era missions de vigilància.

A Alemanya:

Segons un informe del SD, el decret que ordenava l’obligació als jueus de dur l’estrella groga era vista amb entusiasme per part de la població alemanya.

En el front oriental:

En el sector central:

L’espesa boia només va permetre a la 2º Flota Aèria fer 189 sortides. 

En el sector sud:

Després de que els soviètics ataquessin sense dificultats a la Leibstandarte SS Adolf Hitler a Mariupol, un grup de caces de la II./JG 77 varen ser enviats a la zona de combat per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs aeris soviètics també varen dificultar l’avanç del 17º Exèrcit, que va informar que havia arribat a un punt que era impossible continuar avançant. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el diari soviètic Pravda va invitar al poble de Moscou a mobilitzar totes les seves forces per rebutjar l’ofensiva alemanya.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va demanar en el Congrés que revisés la llei sobre Neutralitat perquè permetés l’armament en les embarcacions mercantils i perquè poguessin navegar a ports bel·ligerants. Per altra banda, el President i el vicepresident Henry A. Wallace es varen reunir amb el científic Vannevar Bush perquè aquest els volia informar de les últimes notícies sobre el desenvolupament de la bomba atòmica. En vista dels últims descobriments, Roosevelt va concedir a Bush els fons que sol·licitava.

8 d’octubre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la notícia de que Moscou volia obrir negociacions amb Alemanya, però no en va voler fer cas perquè estava convençut de que tenia la victòria al seu abast. De fet no li faltava raó en aquells moments: en el sector central les tropes de la Wehrmacht van conquerir la ciutat de Mojaisk i Orel, i es trobaven a 360 quilòmetres al sud-est de la capital soviètica. Però aquell dia va començar una intensa pluja, a més de que varen caure les primeres nevades, que va alentir l’avanç cap a Moscou. La pluja va transformar les carreteres en un fangar; els vehicles patinaven, s’encallaven i quedaven immobilitzats. A la nit, Hitler va parlar del gir decisiu que s’havia produït en la situació militar durant els tres dies anteriors. Alfred Jodl va afirmar que havien guanyat la guerra.


A Polònia es va començar a construir el camp de concentració de Birkenau, a Auschwitz, on hi morien més d’un milió de persones, la gran majoria jueus i gitanos.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de trobar el dia anterior els cadàvers dels integrants de tres regiments, el comandant de la 61º Divisió d’Infanteria va fer afusellar de forma sumaríssima a 93 soldats russos.

En el sector sud:

Després de que els alemanys arribessin al mar Azov, els soviètics varen reaccionar ràpidament i aquell mateix matí tota la força aèria del sud va atacar a la Leibstandarte SS Adolf Hitler, que havia conquerit Mariupol.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin es trobava al Kremlin i, des d’allí, va donar l’ordre d’aguantar els atacs alemanys com fos. Tot i disposar de més reforços, no els va voler llançar a l’auxili fins que no fossin suficients per garantir l’èxit d’una contraofensiva. A part, Stalin va emetre una ordre per desplegar tres unitats femenines, incloent el 588º Regiment de Bombardeig Nocturn. Per impulsar més a la gent a resistir, el diari de l’Exèrcit, l’Estrella Roja, va sortir publicat amb un article que deia que la pròpia existència de l’Estat soviètic es trobava en perill i que cada soldat de l’exèrcit soviètic havia de resistir fins al final, ja que consideraven la nova ofensiva alemanya com un últim i desesperat atac.

Durant aquell matí, Gregory Zhukov, des del dia anterior comandant del Front Oest, va explicar a Stalin de les dificultats que tenien i el va avisar que el principal perill que tenien eren les carreteres que anaven a Moscou perquè no hi havien defenses.

7 d’octubre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar prohibir acceptar la rendició de Leningrad i de Moscou, com també va prohibir l’entrada en elles dels soldats alemanys perquè no volia patir les baixes que havia tingut en la conquesta de la ciutat de Kiev. El dictador també va ordenar disparar contra totes les persones que sortissin d’aquestes ciutats i s’apropessin a les línies alemanyes, tot i que va acceptar que la població d’aquestes ciutats fugissin cap a l’interior del país. Aquelles ordres varen ser firmades per l’Alfred Jodl. Durant aquell dia varen caure les primeres boles de neu a Rastenburg

A la Unió Soviètica:

Els alemanys varen començar l’assassinat massiu de més de 17.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

Mentre els alemanys avançaven anaven complint les ordres cruels establertes. La 61º Divisió d’Infanteria va descobrir els cadàvers dels integrants de tres regiments i l’endemà el comandant de la divisió va fer assassinar a 93 soldats russos.

En el sector central:

Mentre queien les primeres nevades, les tropes de Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer de l’Erich Hoepner van rodejar al 32º Exèrcit soviètic a Viazma, i el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian, el 2ª Exèrcit i el 47º Cos d’Exèrcit van acorralar al 3ª Exèrcit soviètic a Briansk. A la nit, un comunicat oficial soviètic parlava per primer cop de durs combats en el sector de Viazma.

En el sector sud:

Els alemanys del 1º Grup Panzer varen arribar a la costa del mar Azov, deixant aïllats al 9º i 18º Exèrcits del Front del Sud a l’oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic veia l’avanç alemany com a imparable i Iosif Stalin va ordenar el trasllat del govern soviètic i de l’administració central de la ciutat a Kuibyshev, a l’altre costat del Volga. El dictador soviètic va cridar al general Gregory Zhukov perquè es presentés davant seu i, quan el general va arribar a primera hora a la capital, va sentir com Stalin li deia a Lavrenti Beria que utilitzés el seu servei secret a l’estranger per saber si hi havia la possibilitat de firmar la pau amb Hitler. Stalin va preguntar-li en el general si considerava que Ivan Konev, que estava al comandament del Front Oest, era un traïdor i li va ordenar que el substituís. Zhukov va acceptar-ho, però li va dir que necessitava al coronel general. 

 

6 d’octubre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a l’hora de dinar es va parlar de l’eliminació de la resistència txeca després del nomenament de Reinhard Heydrich el 27 de setembre de 1941 com a Protector de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler va parlar intensament de les formes en què pensava reduir als txecs i de la deportació dels jueus com una solució. El dictador va afirmar que tots els jueus havien de ser expulsats del Protectorat no només en el Govern General, sinó molt més a l’est, però també va explicar que per ara no es podia dur a terme aquella missió per la falta de transports, ja que eren utilitzats per l’Exèrcit. Tenint clar el seu objectiu, va exclamar que juntament amb els jueus del Protectorat, tots els jueus de Viena i Berlín havien de desaparèixer al mateix temps i va justificar les seves intencions dient que els jueus eren en totes parts el conducte pel qual circulaven a la velocitat del vent totes les notícies de l’enemic a tots els sectors de la població.

A la França: 

A París, Otto von Stulpnagel va saber qui eren els autors dels atemptats del 3 d’octubre de 1941 a la capital francesa i va escriure en el gran quarter general per queixar-se de que el obersturmführer Sommer, per ordres de Helmuth Knochen, havien donat als criminals francesos substàncies explosives d’origen alemany.

En el front oriental:

En el sector central:

En el front de Smolensk, les unitats blindades alemanyes varen travessar la línia de defensa Rjev-Viazma i varen avançar en direcció a les posicions fortificades de Mojaisk, a uns 80 quilòmetres a l’oest de Moscou, i varen començar l’ofensiva cap a la capital soviètica. A més, els primers soldats alemanys varen entrar a la ciutat de Briansk i els soviètics ja havien perdut el control de tot el front central. Però, a la nit, va començar a nevar, una cosa poc habitual en aquella època, cosa que va alentir l’avanç alemany.


Per intentar frenar l’avanç del 4º Grup Panzer de l’Erich Hoepner, els soviètics varen enlairar enmig d’una espesa boira tots els aparells disponibles i varen atacar a les tropes alemanyes en el sector de Yujnov. Els aviadors soviètics varen aconseguir destruir un pont sobre el riu Ugra, però es varen trobar una forta oposició alemanya. 

A la nit, la 5º Divisió Panzer, propera a Ugra, al sud-oest de Viazma, va fer una emboscada contra la 1º Bateria especial d’artilleria de coets del capità Ivan Fliorov, que va morir en aquell atac.  


La 4º Brigada Blindada del 1º Cos de la guàrdia va tornar a enviar els seus T-34 contra la 4º Divisió Panzer del 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian a Mtsensk. Els alemanys varen perdre 10 carros de combat i cinc peces d’artilleria, mentre que els soviètics només varen perdre dos T-34 i quatre més varen rebre danys de diferent consideració. Els soviètics també varen comptar amb el suport aeri. 


A la nit, els bombarders alemanys varen atacar una fàbrica d’armes de Rostov.

En el sector sud:

Part del 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul Ewald von Kleist es va desviar cap al sud per capturar Berdiansk, al costat del mar d’Azov, atrapant a 100.000 soldats del 18º Exèrcit soviètic. El KG 27 i el KG 51 varen començar a bombardejar la ciutat, on els avions de reconeixement soviètics varen detectar que els soviètics estaven sent evacuats per mar. Al mateix temps, la divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler, del 1º Grup Panzer, va capturar gran part de l’Estat Major del 9º Exèrcit soviètic. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es varen reunir l’ambaixador polonès Jan Kot i el ministre d’Afers Exteriors soviètic Andrej Vichinski en una reunió molt tensa. Kot li va explicar que durant l’ocupació soviètica a Polònia un total de 9.500 oficials polonesos havien sigut fet presoners de guerra a Polònia i havien sigut deportats a diverses regions de la Unió Soviètica, i que després d’alliberar-los només hi havien 2.000 oficials i en trobava a faltar a uns 4.000. Vichinski li va contestar que havia de pensar que des del 1939 havien canviat moltes coses i que la gent havia anat d’una banda a l’altra sense control. Però Kot, que no es va creure aquesta justificació, li va replicar que si un d’aquest homes hagués sigut posat en llibertat ells se’n haurien assabentat. Veient que no li podia dir la veritat i que no trobaria una resposta que el convencés, Vichinski va posar fi a l’entrevista amb una resposta evasiva. El ministre soviètic volia amagar com fos que se sabés que aquests oficials que trobaven a faltar havien sigut assassinats a Katin pels soviètics.


Iosif Stalin va tornar a rebre directament de Winston Churchill el calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk. 

A la Gran Bretanya:

Els finlandesos varen enviar un comunicat per al govern britànic per reiterar-los que Finlàndia no secundava la política del dictador alemany i que l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht. De fet, l’exèrcit finlandès tenia llibertat d’acció.

En els Estats Units:

A Washington es va rebre el missatge desxifrat que havia rebut el consol japonès a Hawai, Nagai Kita, el 24 de setembre on havia rebut instruccions per enviar a Japó informació sobre les embarcacions de guerra de Pearl Harbor. Els nord-americans no li varen donar importància. 

5 d’octubre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, durant el sopar Heinrich Himmler li va explicar a l’Adolf Hitler i en els seus convidats les seves impressions sobre Kiev i va comentar que podia prescindir del 80 o el 90% de la gent pobra de la ciutat. Llavors, el dictador va parlar sobre els dialectes alemanys i va explicar la seva aversió per l’accent saxó i va rebutjar tots els demés dialectes perquè creia que no feien res més que dificultar l’aprenentatge de l’alemany als estrangers i dificultava el seu camí de convertir l’alemany en el mitjà de comunicació general a Europa.

A França:

A Metz, durant un míting del districte de Westmark, Joseph Goebbels es va mostrar més pessimista que l’Adolf Hitler durant el seu discurs del dia 3 d’octubre sobre el resultat de la campanya de l’Est.

En el front oriental:

En el sector central:

Després de rebre gràcies a la Luftwaffe 55 metres cúbics de combustible, la 7º Divisió Panzer va poder avançar. Al mateix temps, la 10º Divisió del 4º Grup Panzer de l’Erich Hoepner va ocupar Yujnov des del sud-oest amb l’objectiu de trobar-se amb les 6º i 7º Divisió Panzer del 3º Grup Panzer a l’est de Viazma. Per intentar frenar l’avanç alemany, totes les unitats de les VVS varen sortir per trobar al 4º Grup Panzer.


Eduard Wagner, intendent general de l’Exèrcit, va escriure en un missatge privat que l’operació cap a Moscou estava en marxa i que tenien la impressió de que no faltava gaire pel gran col·lapse definitiu i que aquella mateixa nit en el Kremlin estaven fent les maletes. Parlant de Hitler, Wagner va deixar constància de que el dictador estava intervenint de forma decisiva i que fins llavors no s’havia equivocat mai. Wagner va afirmar que la victòria del sud era exclusivament de Hitler.


A la nit, tres He-111 de la 9./KG 55 varen bombardejar l’enorme fàbrica de carros de combat de Kramatorsk. 

En el sector sud:

A primera hora, els caces Messerschmitt Bf-109 es varen enfrontar al Front Sud de les VVS. Un cop els soviètics varen quedar anul·lats des de l’aire, el 1º Grup Panzer va poder obrir camí cap a Orejov i aquella mateixa nit els seus carros de combat estaven a Semionovka, a només 70 quilòmetres de Berdians, en el mar Azov. Per aquesta i altres derrotes, l’oficial al comandament del Front Sud, el tinent general Dimitri Riabishev, va ser rellevat i substituït pel coronel general Yakov Cherevichenko, que havia dirigit el 9º Exèrcit.

En el bàndol alemany també hi varen haver canvis, ja que el general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ser substituït com a comandant del 17º Exèrcit pel coronel Hermann Hoth, que fins llavors havia sigut el comandament del 3º Grup Panzer. Precisament, aquell dia el 55º Cos d’Exèrcit del 17º Exèrcit va patir 42 atacs aeris en els que varen participar al voltant de 250 aeronaus.  

4 d’octubre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín, on el dia anterior havia pronunciat un discurs per al seu poble, l’Adolf Hitler va visitar el quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per felicitar al mariscal Walther von Brauchitsch pel seu 60è aniversari. A la nit, durant al sopar, Hitler estava de molt bon humor i es va posar a parlar del futur de l’Alemanya oriental. Preveia que en els següents 50 anys s’establirien allí 5 milions de granges d’ex soldats que mantindrien unit el continent mitjançant la força militar. El dictador va dir que no concedia cap valor a les colònies i que podria arribar ràpidament a un acord amb la Gran Bretanya sobre elles i va concloure que el seu Mississipí havia de ser el Volga, no el Níger.


El president del Govern Uebelhor de Lódz va escriure una carta a Heinrich Himmler per indicar-li que la política contra els gitanos causaria un enorme problema econòmic i que era probable que els gitanos cremessin les matèries primes que estava processant l’Exèrcit.

A Alemanya:

Però no només amb els gitanos es preveien problemes per la política racista que es seguia, aquell mateix dia Reinhard Heydrich va manifestar que existia el perill de que en molts casos es reclamés, sobretot en el camp econòmic, la permanència del jueu com a força laboral imprescindible sense que ningú fes cap esforç per substituir-lo per cap altre treballador.

A Lituània:

A Kaunas, tots els pacients, metges i infermeres de l’hospital del gueto, igual que els orfes de l’orfenat jueu, varen ser tancats a l’edifici, que poc després va ser incendiat. Els que varen intentar escapar varen ser disparats.

En el front oriental:

En el sector central:

Els atacs aeris soviètics continuaven amb la mateixa intensitat i aquell dia fins i tot el coronel general Heinz Guderian va escapar per ben poc durant un atac per part de diversos Pe-3. Com a resposta a aquells atacs, a primera hora els alemanys varen enviar 48 Stukas i 32 bombarders mitjans contra línies ferroviàries i moviments de tropes a la zona de Sumny-Lgvov-Kursk, on varen tallar les comunicacions entre els fronts de Briansk i Sud-oest.


Més al nord, la 128º Brigada Blindada soviètica va atacar a la 6º Divisió Panzer, que avançava cap al sud-est amb l’objectiu de rodejar el Front Oest a la zona situada a l’oest de Viazma. En l’atac, 15 carros de combat de la 6º Divisió Panzer varen quedar inservibles. Quan la situació era crítica pels alemanys, va aparèixer la Luftwaffe, que va aturar la 128º Brigada i varen impedir que els reforços soviètics arribessin a la batalla. En total, la 4º Flota Aèria va fer durant aquell dia 958 sortides.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va saber directament per Winston Churchill del calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.


Des de Japó, Max Clausen va enviar un missatge al govern soviètic per dir que un atac japonès sobre la Unió Soviètica era altament improbable. Aquesta va ser l’última transmissió de Clausen.


Davant la imminent arribada dels alemanys, els soviètics varen evacuar les indústries de la ciutat de Taganrog, en el sector sud. El material va ser transportat a Novosibirsk.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre les seves entregues de petroli al Japó.

3 d’octubre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una de la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín amb el seu tren. El primer que va fer en arribar a la capital alemanya va ser entrevistar-se amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va explicar que estava convençut de que si el temps era favorable destruirien l’exèrcit soviètic en dues setmanes. El seu plantejament no era del tot erroni sinó fos per la data en què estaven perquè en la doble batalla a Viazma i Bransk semblava que acabaria aviat en victòria alemanya. Quan va acabar la reunió, Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast (el Palau dels Esports de Berlín) amb motiu de la inauguració de l’obra de socors hivernal, on estava previst que Hitler fes el primer discurs des de que va començar l’Operació Barba-roja. L’últim discurs havia sigut el 4 de maig de 1941.

Quan varen arribar al Palau d’Esports una multitud de gent els estava esperant i, després dels aplaudiments del públic, Hitler va fer el seu esperat discurs on va defensar la invasió a la Unió Soviètica com un atac preventiu, tot i que va admetre que no havien tingut idea dels gegantescs que eren els preparatius que havien fet els soviètics contra Alemanya i Europa, ni la magnitud del perill. Va arribar a admetre que havien escapat pels pèls de que no només Alemanya fos aniquilada, sinó tot Europa. Però el dictador va afirmar que la campanya a l’Est estava a punt d’acabar i que els seus enemics no es tornarien a aixecar. També va explicar que s’havia vist obligat a entrar en la guerra pel bel·licisme de la Gran Bretanya i dels jueus, però va dir que estava confiat de que els seus enemics estaven a punt de caure. El públic es va mostrar en tot moment eufòric davant les paraules del seu líder i no paraven d’aplaudir-lo amb entusiasme i, durant el tram final, varen interrompre el discurs amb sonors aplaudiments. Al final, el públic del Palau es va posar dempeus i va dedicar-li una frenètica ovació. Aquella acció va emocionar a Hitler, però va tenir que marxar de l’acte. A les set de la tarda, quan va acabar l’acte, Hitler va ser dirigit a l’estació per tornar al seu quarter general de Rastenburg. Goebbels va acompanyar-lo en el trajecte a l’estació i, abans d’arribar-hi, varen rebre les últimes notícies del front. L’avanç estava anant millor del què esperaven.

A França:

A París, a la matinada, els cagoulards varen fer explotar una sèrie d’explosius per atacar objectius alemanys. A les 2:30 a la sinagoga de la rue des Tourelles, a les 3:40 a la rue Notre-Dame de Nazareth, a les 4:30 a la gran sinagoga de la rue de la Victorie, a les 5 i a les 5:15 a la rue Saint-Isaure. Aquests atemptats s’hi han d’afegir el d’una bomba a la rue Pavée i una altra en un oratori privat de l’avinguda Montespan. En total, dos soldats alemanys que feien ronda varen resultar ferits i les flames varen causar danys de consideració en els immobles.

En el front oriental:

En el sector central:

Mentre Hitler parlava de victòria, la 4º Divisió Blindada del Grup de Combat de Heinrich Eberbach, sota les ordres del coronel general Heinz Guderian, va arribar a Orel agafant desprevinguts als soviètics, que no varen tenir temps de destruir les fàbriques que quedaven. Els alemanys varen quedar al·lucinats en entrar a la ciutat amb els seus tancs i veure que els tramvies encara circulaven pels carrers amb tota la normalitat i que la xarxa elèctrica encara funcionava. Andrei Yeremenko i la resta de la comandància del Front de Briansk varen escapar per ben poc de la ciutat. La caiguda de la ciutat també va suposar el tallament de la comunicació telefònica amb el quarter general. 

El 2º Cos de l’Aire va atacar aquell dia l’aeròdrom del Kursk i la 2º Flota Aèria va dur a terme 984 sortides de combat i va notificar la destrucció de 679 vehicles soviètics. Tot i això, els soviètics varen continuar portant problemes des de l’aire i aquell dia va caure un dels grans asos de la JG 51, el brigada Heinrich Hoffmann. 


Més al nord del 2º Grup Panzer, la 10º Divisió Blindada del 4º Grup Panzer de l’Erich Hoepner va arribar a Ustrozheno, a 40 quilòmetres d’on es trobava el dia anterior

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a la ciutat de Zaporiyia, a 60 quilòmetres al sud de Denpropetrovsk. Tot i la conquesta, la major part de l’equip industrial de la ciutat estava fora, inclosa l’enorme siderúrgica Zaprotizhstal. 

Tot i les victòries alemanyes a la zona de Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar de que les forces aèries soviètiques havien sigut molt actives durant el dia i que havien patit greus pèrdues. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va firmar un Protocol, vàlid fins el juliol de 1942, en què la Gran Bretanya i els Estats Units es comprometien a enviar a la Unió Soviètica tancs, avions i alumini canadenc.

A Estats Units:

El resultat dels científics britànics per desenvolupar la bomba atòmica es va comunicar oficialment al professor Conant. 

2 d’octubre de 1941

Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va llançar l’Operació Tifó i va ordenar en el comandant en cap Fedor von Bock atacar la ciutat de Moscou. D’aquesta manera, el gruix de l’exèrcit alemany va avançar cap a la capital soviètica, tot i que el 30 de setembre de 1941 el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian ja havia començat a avançar-hi. Seguidament, Hitler va fer una proclama per la ràdio dirigida als soldats del front oriental, on els va dir que estaven davant de l’últim i poderós cop destinat a aixafar l’enemic a Moscou abans de que arribés l’hivern. Mentre Hitler feia aquell discurs, la Wehrmacht va arribar a la ciutat d’Orel, a l’est de Briansk, i la 2º Flota Aèria va efectuar un total de 1.387 sortides durant tot el dia per acabar amb l’artilleria soviètica. Un cop silenciada l’artilleria soviètica, el 3º Grup Panzer, al nord de Smolensk, va poder avançar amb rapidesa cap al sud-est i tallar la connexió entre els 19º i 30º del Front Oest. 

Per intentar frenar el Grup de Combat del coronel Heinrich Eberbach, al migdia els soviètics varen enviar 40 caces bimotor Pe-3 del 95 IAD i 60 caces del 27 i 120 IAP. En trenta minuts, els aviadors soviètics varen assegurar haver destruït 30 camions i 43 carros de combat. Els caces també es varen enfrontar amb la Luftwaffe. La 2º Flota Aèria va perdre un total de 18 avions en aquella jornada. Com a resposta a l’atac, els bombarders del 2º Cos de l’Aire varen atacar l’aeròdrom d’Orel. 

En el sector sud:

Amb el cel descobert, el 5º Cos de l’Aire va poder tornar a ajudar al 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que portava dies aturat després d’haver sigut atacat pels bombarders soviètics. 

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels preparava una visita d’en Hitler a la capital del Reich pel dia següent. Pel ministre aquella visita era molt important perquè el dictador encara no havia aparegut davant del públic des de que havia començat la campanya a la Unió Soviètica.


Segons l’Informe de Situacions de les Operacions Número 101, els alemanys havien assassinat a 35.782 jueus i comunistes a Kiev (33.771 a Babi Yar), Nikolaiev i Jerson, a la riba del mar Negre. 

A França:

A París, aquell nit es varen produir unes misterioses explosions a set sinagogues. Una de les sinagogues no va explotar perquè havia fallat la metxa i es va tenir que destruir el dia següent per, segons varen dir, motius de seguretat. Helmuth Knochen va culpar als antisemites francesos del bàndol de l’Eugène Deloncle, però al cap de poc es va saber a través d’un oficial del SD borratxo que el propi Knochen havia donat trenta grams d’explosius enviats des de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de Berlín als atacants.

A Lituània:

A Zagaré, els alemanys varen metrallar 633 homes, 1.017 dones i 496 nens jueus. A 150 els varen disparar després de resistir-se quan els obligaven a sortir de la ciutat. A Butrimonys, els alemanys varen afusellar a 976 jueus. Una unitat especial alemanya va col·locar bancs en el patíbul perquè els ciutadans lituans poguessin veure bé l’execució. 

A Iugoslàvia:

Guerrillers serbis varen assaltar una columna de la 342º Divisió d’Infanteria motoritzada en el sector de Topola. Acte seguit de que es va saber d’aquell atac, el general de les tropes alpines Franz Boehme, governador militar plenipotenciari de Sèrbia, va fer afusellar com a represàlia a 2.100 jueus. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va llegir els missatges secrets alemanys sobre l’atac de l’Operació Tifó. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà va rebutjar finalment mantenir amb Japó una conferència de pau per posa fi a la guerra a Xina.

css.php