EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg varen saltar totes les alarmes quan varen arribar les notícies de que les tropes soviètiques estaven lluitant amb molta agressivitat i que tot i la superioritat alemanya estaven resistint més del previst gràcies als enormes sacrificis que feien. Franz Halder va escriure en el seu diari que el comandament soviètic actuava amb habilitat i que donaven una resistència acarnissada i fanàtica. 

A la primera plana de la revista Israelitischen Wochenblatt es deia en un article que a Polònia havien mort l’any passat uns 40.000 jueus, i que els hospitals polonesos estaven plens de ferits.

A Alemanya:

Les ciutats d’Aquisgrà i Münster varen patir intensos bombardejos aeris que varen tenir com a conseqüència l’expropiació de diversos edificis religiosos que varen passar a ser utilitzats com albergs pels que s’havien quedat sense casa.

A Letònia:

El diari Tevija (Pàtria) parlava en el seu editorial de «Els jueus, font de la nostra destrucció».

En el front oriental:

En el sector central:

Per tal d’ajudar a la 4º Divisió Panzer a consolidar-se en el Dnièper i tallar la carretera de Gómel a Moguiliov, la 2º Flota Aèria va efectuar només aquell dia 1.048 missions.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer del comandant Gerd von Rundstedt va arribar a 16 quilòmetres de Kiev després de trencar les línies del 5º Exèrcit soviètic. Els tancs de la 13º Divisió Panzer varen entrar en els perímetres de la ciutat de Zhitómir, a 120 quilòmetres a ponent de Kiev, sense trobar oposició.

Els alemanys havien fet des de que havia començat l’Operació més de 400.000 presoners soviètics.

A Itàlia:

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Nàpols. Aquest cop, a més de les víctimes, els italians varen perdre 6.000 tones de petroli que es va cremar. Curiosament, el comte Galeazzo Ciano es va alegrar de l’atac britànic perquè va creure que així la raça italiana es tornaria més dura i faria de Nàpols un poble nòrdic.

A Síria:

Les tropes britàniques, unitats de la Legió Estrangera, soldats de la França Lliure i tropes de l’Índia i d’Austràlia varen obligar a rendir-se a l’exèrcit francès quan varen ser derrotats en la batalla en el polígon format per les ciutats de Trípoli, Homs, Damasc, Merj’Ayun i Sidon. Tot i la derrota, el 14 de juliol de 1941 els soldats francesos rendits no varen acceptar unir-se a la França Lliure i varen decidir tornar a la França de Vichy.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va marcar en un mapa arrancat de la National Geographic Magazine la nova prolongació cap a l’est de les patrulles nord-americanes a l’Atlàntic, unes patrulles que fins llavors havien arribat a una distància de 650 quilòmetres de la costa septentrional d’Escòcia.  

Tweet