Home // diari // 14 de juliol de 1941

14 de juliol de 1941

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler, convençut de que ja dominava Europa i que aviat conqueriria la Unió Soviètica, va ordenar que un cop es dominés Europa s’havia de reduir considerablement les forces de l’Exèrcit de Terra i incrementar les forces blindades donant prioritat a la Luftwaffe i a la Kriegsmarine per atacar la Gran Bretanya i, més tard, als Estats Units amb un equip de la Força Aèria. Per primer cop Hitler va veure la possibilitat d’atacar als Estats Units. Llavors, el dictador li va dir a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima que els seus enemics, fent referència als soviètics, ja no eren éssers humans i els considerava bèsties. Sentint aquestes paraules, la secretària Christa Schroeder li va comentar a una amiga:

Tota experiència anterior permet afirmar que és una lluita contra animals salvatges. 


A Buchenwald va morir el qui havia sigut advocat de l‘Església de la ConfessióMartin Gauger.

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer, amb la 6º Divisió Panzer del coronel Richard Koll, va creuar el riu Luga després de construir dos caps de pont i amenaçava la ciutat de Leningrad. El tram occidental del Luga va caure en mans alemanyes abans del migdia i un destacament blindat va avançar cap a l’antiga capital dels tsars. Pel camí, aquesta unitat va assaltar per sorpresa l’aeròdrom de Yastrebina, a només 105 quilòmetres al sud-oest de Leningrad.  

A més, el 56º Cos Panzer de l‘Erich von Manstein va arribar a la ciutat de Soltsí, a 30 quilòmetres a l’oest del llac Ilmen. Veient que havien de reacció, el general Novikov va enviar unes quantes aeronaus per atacar-los. Els soviètics varen causar greus danys a les forces de Von Manstein, que l’endemà rebria un atac de terra.


A l’extrem nord, amb les forces soviètiques en retirada, els finlandesos varen tallar la línia ferroviària de Sortavala a Patrozavodsk. Al mateix temps, la flota del nord soviètica va desembarcar més tropes a la badia de Litsa, a la rereguarda del Cos de Muntanya del comandant Eduard Dietl

En el sector sud:

Franz Halder va escriure en el seu diari que la Batalla de Berdichev s’havia tornat molt dura i que s’havia convertit en una matança multitudinària, amb els soviètics atacant sense sentit, i va afirmar que començava a aplacar. 


Els soldats soviètics tenien molts problemes, i un d’aquests problemes va ser l’elevat número de desertors. Per frenar-ho, els generals soviètics varen establir que tot aquell que abandonés la seva posició sense avís previ se li aplicaria un consell de Guerra i l’afusellarien. Però, al mateix temps, els soviètics varen formar aquell dia un front de Reserva amb sis exèrcits nous (el 24º, el 28º, el 30º, el 31º i el 32º) al comandament del tinent general Ivan Bogdanov, que va rebre ordre d’ocupar posicions darrere el Front Oest.

A Iugoslàvia:

Aquell dia van començar les operacions de guerrilla entre la Sèrbia d’en Draza Mihailovic i la Montenegro d’en Josip Broz Tito.

En el Pròxim Orient:

A Síria, després d’una fratricida lluita entre l’exèrcit francès de Vichy i l’exèrcit de la França Lliure, que va deixar les tropes de Vichy exhaustes i sense subministraments, es va firmar l’armistici de Sant Joan d’Acre que posava fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya en aquell sector. El general Henri Dentz va ser el que es va rendir desobeint la França de Vichy. D’aquesta manera Síria va recobrar la seva independència, tot i que formalment no l’aconseguiria fins el 1946. Dels 20.000 soldats francesos de Vichy, només 2.000 es varen unir a les tropes del coronel Charles de Gaulle; la resta es varen retirar amb honors militars. Els Aliats varen patir unes 2.500 baixes en aquella campanya, mentre que les forces franceses de Vichy en varen patir unes 3.500.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: