Home // diari // 27 de juny de 1941

27 de juny de 1941

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Armament Fritz Todt, amb l’oficial de la Luftwaffe Erhard Milch, l’encarregat de les obres relacionades amb l’armament i l’arquitecte Albert Speer. El líder alemany es va mostrar segur de que la Unió Soviètica ja havia sigut derrotada i que, per tant, creia que ara podia destinar la seva prioritat en el programa aeri de la Luftwaffe d’en Hermann Göering per derrotar el seu següent objectiu, la Gran Bretanya. Milch va insistir molt en que s’havien d’intensificar els recursos en la campanya aèria en front de la campanya de terra, si l’objectiu d’ara era la Gran Bretanya. Però Todt no va opinar igual i es va mostrar descontent amb aquell possible canvi de rumb en la guerra, ja que creia que primer havien d’acabar la seva missió militar en el territori soviètic i estava convençut de que havien d’augmentar els soldats de Terra, proposta que Hitler no va considerar en cap moment. En acabar la reunió, Todt estava molt enfadat i li va recriminar a en Milch d’haver-se convertit en un simple col·laborador del Ministeri de l’Aire.


En el camp de concentració de Sachsenhausen va arribar-hi el primer comboi de presoners francesos; 244 miners acusats d’haver participat en la gran vaga patriòtica de les conques del Nord i del Pas de Calais. Durant el trajecte els alemanys en varen executar a 26 d’ells.

A la Unió Soviètica;

A Moscou, en el Ministeri de Defensa en el carrer Frunze, Iosif Stalin es va reunir amb alguns membres del seu Politburó en una sessió molt tensa per les dures derrotes que patien. Tots varen fer preguntes al general Gregory Zhukov, ja que ningú sabia on eren les tropes soviètiques i les alemanyes, i menys sabien fins on havien avançat. Zhukov no podia assegurar res i se’l veia profundament tocat. Stalin en aquesta reunió va ser conscient per primer cop de que les forces alemanyes estaven a punt d’ocupar Minsk sense que el seu Exèrcit pogués fer res. Quan va sortir de la reunió, Stalin renegava en veu alta dient que Lenin havia fundat aquell Estat i que ells l’havien enviat, literalment, a “prendre pel cul”. Poc després de la reunió es va tancar a la seva casa de camp de Kuntsevo i s’hi va quedar la resta del dia.

En el front oriental:

El Batalló 309 de la policia alemanya va perpetrar una matança de jueus a la ciutat de Bialystok. Després d’entrar a la ciutat sense tenir que lluitar, el comandant Ernst Weis va ordenar en els seus homes que netegessin les zones residencials jueves i reunissin a tots els homes. Tot el Batalló va participar en la batuda i varen disparar indiscriminadament contra les cases jueves sense preocupar-se de si podien matar algú. El tiroteig va durar tot el dia. Els carrers varen acabar plens de cadàvers i inclús varen buscar jueus a un hospital. Alguns membres del Batalló varen obligar a la gent gran a ballar davant d’ells. Els que no aconseguien ballar tal i com els hi havien ordenat els hi cremaven les barbes. En el mercat de la ciutat hi varen reunir tots els detinguts, i posteriorment els varen traslladar a un altre lloc més amagat, com davant de la sinagoga principal de la ciutat i la més gran de Polònia, per afusellar-los. Al final, en veure que anaven lents, varen tancar als jueus a la sinagoga i la varen ruixar de gasolina per cremar-la mentre les víctimes es posaven a cantar i resar amb veu alta. Un dels homes del Batalló, per anar més ràpid, va llançar un explosiu dins del temple, convertint els càntics en crits de desesperació. Per tal de que no escapés ningú amb vida, entre 100 i 150 homes del Batalló varen rodejar la sinagoga en flames. Més de 700 persones varen morir a la sinagoga, la majoria de les víctimes eren homes, tot i que també hi havia dones i nens. Sis persones varen intentar escapar de les flames, però varen ser assassinats a trets. En total, durant aquell dia varen matar entre 2.000 i 2.200 homes, dones i nens.

A la tarda, un oficial de l’exèrcit alemany es va presentar a la ciutat i va quedar consternat per la matança que havien fet els seus companys i es va discutir amb el capità de la primera companyia davant d’aquells fets. El capità es va negar a deixar en pau als jueus.

A Hongria:

A Budapest, el govern hongarès va declarar la guerra a la Unió Soviètica.

Romania:

En el poble de Iasi, per ordres d’en Ion Antonescu, es varen matar a 4.000 jueus després d’haver-los acusat de fer senyals als avions soviètics. La població jueva va ser detinguda, torturada i assassinada per ciutadans, policies i oficials militars romanesos. Molts jueus varen ser deportats en els camps de concentració i els transportaven en uns trens amb unes condicions terribles.

A Suècia:

La divisió alemanya Engelbrecht va travessar territori suec amb trens. Suècia va acceptar aquell dia assignar aeroports per les forces alemanyes.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: