Home // diari // 21 de maig de 1941

21 de maig de 1941

Dimecres:

A Creta:

Els alemanys continuaven amb la invasió a l’illa de Creta, i els bombarders alemanys varen bombardejar l’illa per impedir el moviment de les tropes aliades i durant tota la jornada els avions que transportaven a les unitats alemanyes es varen concentrar en el cel de Màleme sense que els preocupés les pèrdues. A partir de les quatre de la tarda, una tercera onada d’avions alemanys Junker varen aterrar al nord-oest de l’illa, a prop de Màleme, una zona controlada per forces neozelandeses i gregues i, a les cinc de la tarda, els paracaigudistes varen ocupar l’aeroport de Màleme, que fins llavors era controlat per la 5º Brigada neozelandesa. A partir de llavors, encara que els britànics varen aconseguir destruir molts avions alemanys, varen aterrar al voltant de 40 Ju 52 amb el primer grup del 100º Regiment de la la 5º Divisió de Muntanya, uns 800 homes. Les seves ordres eren re-agrupar-se, avançar cap a l’est en direcció a Galatas i Suda, i reunir-se amb la resta de grups per ocupar l’illa. A més, durant la jornada del dia el grup Centre va rebre municions, però no varen aconseguir ocupar la península d’Akrotiri. Tampoc a Réthimon les forces alemanyes varen poder progressar, i el grup Est també va intentar sense èxit penetrar a Heraclió. Tota aquella sèrie de fracassos varen fer preocupar a l’Adolf Hitler, que va decidir substituir el general Kurt Student pel comandant de divisió, el general Julius Ringel. A la nit, els caps del 11º Cos aeri consideraven que arribaven a una situació crítica i varen ordenar per l’endemà l’atac a Canea.


A les aigües de Creta, al matí els avions del 8º Cos aeri varen enfonsar el destructor Juno i varen danyar el creuer Ajax. A les nou del matí, els alemanys varen anunciar que la costa de Creta estava lliure, i el primer comboi amb 70 velers amb motor va sortir d’immediat de Milo en direcció a Màleme amb equips, municions i el 3º Batalló del regiment 100º escortats per les embarcacions de guerra italianes Lupo i Sagitari. Però a la tarda la RAF va descobrir a prop de l’illa, a les aigües del mar Egeu, el comboi alemany i, al vespre, l’Andrew Cunningham va enviar dues esquadres de set creuers cada una, escortades per destructors, amb ordres estrictes de patrullar al voltant de Creta. A les onze de la nit, els creuers lleugers Dido, Orion i Ajax i quatre destructors varen interceptar el primer comboi a 20 milles del seu punt de desembarcament, a l’oest de Màleme. En dues hores i mitja varen enfonsar 15 transports i el Lupo. Només unes quantes embarcacions supervivents varen arribar a Creta, la resta varen tornar a refugiar-se a l’illa de Milo. Les pèrdues alemanyes varen ser tan grans que es va tenir que enviar un segon comboi.

En el Reich:

Heinrich Himmler va ordenar que els destacaments especials de la Policia d’Ordre i les Waffen SS entrarien també a la Unió Soviètica darrere l’Exèrcit. Aquestes forces es varen encarregar de cometre els assassinats al igual que altres unitats de seguretat alemanyes.


En el camp de concentració de Natzweiler Struthof varen arribar, procedents del camp de Sachsenhausen, els primers Schutzhäftlinge, 300 alemanys, la majoria condemnats per delictes comuns, que varen ser els encarregats de construir i organitzar el camp.

A la Unió Soviètica:

El japonès Izumi Kozo va enviar a Moscou un informe on es descrivien els debats entre els alemanys i els japonesos a Berlín sobre un atac contra la Unió Soviètica en el termini de dos mesos.

A l’Atlàntic:

Al sud, un submarí alemany va enfonsar a un vaixell mercantil nord-americà, el Robin Moor.


A les costes de Noruega, a la 1:15 de la matinada un pilot que explorava la costa amb un Spitfire del Coastal Command va descobrir i fotografiar a prop de Bergen el Bismarck i el Prinz Eugen. A mitjanit, l’almirall Tovey va enviar el grup Hood cap al nord per enfonsar les dues embarcacions alemanyes.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: