21 de juliol de 1940
Diumenge:
En el Reich:
A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Jodl, Franz Halder i Erich Raeder, que havia vingut amb avió des de Berlín, per parlar de la possible invasió a la Gran Bretanya davant del silenci de Londres. El dictador va reconèixer que es tractava d’un assumpte molt arriscat perquè la Royal Navy dominava el mar, i varen acordar que l’operació hauria d’estar a punt pel 16 de setembre de 1940 com a molt tard, però ja va deixar clar que si no estaven segurs d’estar preparats per aquesta data tindrien que pensar en altres plans. El líder alemany també va declarar que el primer ministre Winston Churchill encara no havia vist la situació desesperada en què es trobava la Gran Bretanya. Llavors, li va comentar a l’almirall Raeder que haurien de procurar desembarcar en el curs dels primers quatre dies després del primer atac aeri i avançar a la desembocadura del Tàmesis en direcció a Portsmouth. Jodl va apuntar que tenien previst que la primera onada de desembarcament la faria el 6º Exèrcit, però que la Marina declarava que en sis setmanes només podia transportar a 25 divisions. Hitler li va contestar que era absurd parlar només de 25 divisions i que n’havien de destinar un mínim de 40 divisions, però l’almirall Raeder li va replicar que era impossible. Raeder va suggerir posposar l’Operació Lleó Marí del 13 al 19 de setembre com a mínim, tot i que ell apostava per iniciar l’Operació el maig de 1941, quan tinguessin a punt els dos cuirassats alemanys, el Tirpitz i el Bismarck. Per la seva part, Franz Halder es va limitar a dir que l’Operació seria un autèntic suïcidi. Hitler va replicar que la posició de la Gran Bretanya era desesperada i que ells estaven guanyant la guerra, però estava d’acord en posposar l’Operació. Llavors, Hitler va demanar-li al general Jodl si l’Exèrcit podria entrar en acció contra la Unió Soviètica aquella mateixa tardor. Jodl va rebutjar la idea d’atacar tan aviat, considerant que la planificació demanava més temps.
Després de la reunió, Raeder, que va tornar amb avió a la capital, va trucar a Hermann Göering per planejar-li si era factible destruir l’aviació britànica i impedir que la flota britànica ataqués a les tropes de desembarcament. Göering li va respondre que en breu proclamaria la guerra total a l’aire i de la nit al dia destinaria 2.500 avions de combat sobre les illes britàniques. Després, Hermann Göering va explicar en el seu Estat Major que amb la nova missió que els hi havia donat Hitler tenien que destruir la Marina britànica a la Gran Bretanya i va enviar un missatge a Hitler dient-li que li agradaria que se li donés llibertat per llançar atacs contra els pilots de caça britànics, la força aèria, la indústria aeronàutica, ports, indústries, refineries i dipòsits de combustible i contra l’àrea del Canal de la Mànega.
A la Unió Soviètica:
Les autoritats soviètiques es varen annexionar formalment de Lituània, Estònia i Letònia.
En els Estats Units:
15 embarcacions varen salpar de ports nord-americans amb armes i equips per la Gran Bretanya.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1940/07/21/21-de-juliol-de-1940/trackback/