EL TERCER REICH

Dimecres.

En el Reich:

El dia després de la conquesta de Dunkerque, Erhard Milch es va reunir amb el ministre Hermann Göering en el seu tren, que estava a prop de la costa del Canal de la Mànega, i li va proposar efectuar una sèrie de llançaments coordinats massius de paracaigudistes per ocupar les instal·lacions de la RAF a la Gran Bretanya. Agradant-li la idea, Göering va accedir a dur la proposta davant de l’Adolf Hitler.

Els alemanys ja celebraven la victòria sobre França. A Suàbia es va instar a la població a hissar les banderes del règim en honor a Hitler. La majoria de la gent va treure entusiasmada les seves banderes per celebrar les victòries alemanyes i estaven convençuts de que estaven lluitant per la llibertat i el futur d’Alemanya. A les esglésies repicaven les campanes per pregar per Hitler i l’Exèrcit.

En la Batalla per França:

En el bàndol alemany:

Adolf Hitler va traslladar el seu quarter general de Felsennest a un poblet a prop de la frontera entre Bèlgica i França, a Bruly de Pesche, tot i que ja s’havia començat a fer el trasllat la nit anterior. Des del seu nou quarter va ordenar que les tropes de la Wehrmacht es dirigissin cap a la ciutat de París i va proclamar que aquell dia començava la segona gran ofensiva. Aquella marxa es va anomenar el Fall Rot.

A França:

Les tropes alemanyes varen tenir dures batalles contra les tropes franceses. A les cinc de la matinada, el Grup d’Exèrcits A va reagrupar 125 divisions per atacar en un front de 16 quilòmetres, l’última línia de defensa francesa en el Somme i el Aisne, composta per 49 divisions sota les ordres del general Maxime Weygand. Una hora abans, els alemanys havien bombardejat amb la seva artilleria pesada i l’aviació a tot el sector entre el Canal de la Mànega i la confluència dels rius Ailette i Aisne per tal poder controlar tots els ports i aeròdroms de la costa atlàntica. A continuació, la infanteria alemanya va atacar la línia de l’Ailette i els panzer varen avançar des dels caps de pont de Peronne i Amiens, a través dels ponts que es trobaven encara dempeus a l’oest d’Amiens, entre Picquigny i Longrpe. Després, les tropes alemanyes, a marxes forçades, varen avançar cap al sud. Les deu divisions panzer disponibles, agrupades en tres grans unitats, varen constituir tres atacs principals contra la línia francesa. La primera, el panzerkorps del general Hermann Hoth del 4º Exèrcit va dirigir-se a l’oest d’Amiens. La segona, el panzergruppe del general Paul Ewadl von Kleist va atacar el Somme, més a l’est, des de Peronne i la pròpia Amiens, i la tercera, el panzergruppe del general Heinz Guderian, del 12º Exèrcit, varen assaltar el Aisne des de Rethel.

En veure que ara serien atacats durament, Weygand va dir en l’ordre del dia que la Batalla per França havia començat i va ordenar defensar les posicions sense pensar en retrocedir. Però de seguida la línia defensiva de Weygand es va enfonsar i els francesos no varen poder evitar que els alemanys anessin guanyant terreny. Els britànics estaven defensant la línia del flanc dret, entre Abbeville i el mar, però també es varen veure obligats a retrocedir terreny com a conseqüència del creixent número de baixes, la disminució de la munició i la superioritat alemanya. Al final, els alemanys varen creuar el riu Somme causant moltes baixes en el mal organitzat exèrcit francès. Un cop varen creuar el riu, les tropes de Guderian varen arribar a la vall del riu Oise i a la zona baixa del Sena, on posarien les bases per l’ofensiva contra París. Per la seva part, per reforçar la defensa francesa, Paul Reynaud va nombrar al coronel Charles de Gaulle sotssecretari d’Estat per la Defensa.

L’altre exèrcit alemany, el Grup d’Exèrcits B, va atacar aquell dia, però les forces del general Fedor von Bock varen trobar una dura resistència.

A les cinc de la tarda, l’as de l’aviació alemany Werner Molders, amb 25 victòries fins llavors, va enlairar-se amb un grup de pilots del JG-53 As de Piques amb el propòsit de travar combat contra avions Aliats. Com que era el més experimentat, Molders va ajudar als seus companys per radiotelèfon. Però quan estava donant instruccions a un seu company sobre la línia del front nord de Chantilly, va notar que el seu ME-109A s’estremia pels impactes de canó i metralladores. Un caça Dewoitine D-520 el va sorprendre. Després de veure que no podia controlar l’avió, Molders va saltar amb paracaigudes, sent capturat pels francesos. La seva detenció no va durar gaire, tres setmanes, després de que França sol·licités l’armistici a Alemanya. Respecte l’autor que va tocar a l’avió de Molders, era un francès anomenat René Pomier-Layaragues del GC II/7, que tot i la seva important victòria, aquell dia moriria en un altre combat aeri.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar la base aèria de Mildenhall, des d’on sortien els avions que bombardejaven Alemanya.

Des de Londres, un desesperat Winston Churchill va enviar un telegrama al primer ministre canadenc, Mackenzie King, per dir-li que encara que Franklin Delano Roosevelt era el seu millor amic, encara no havia arribat cap ajuda pràctica dels Estats Units i li va demanar que pressionés al President perquè col·laborés en aquest sentit. Aquell mateix dia, Churchill va decidir posar a disposició de Reynaud dos esquadrons de caces i quatre de bombarders, i també va accedir a la sol·licitud dels francesos d’enviar més tropes britàniques a França. Churchill estava convençut de que si els alemanys se centraven en París deixarien al llarg de la costa del Canal de la Mànega, entre el Somme i Dunkerque, més desprotegit i podrien atacar.

A Noruega:

Les forces aliades combinades, després d’intentar els últims dies expulsar els alemanys des de Narvik cap a la frontera sueca, havien perdut les forces poloneses, i la 3º Companyia del 139º Regiment, sota el comandament del sots-tinent Raabe, va arribar a temps per reforçar el flanc dret, per on semblava que havia de seguir l’atac principal. Però aquelles forces combinades no sabien que els britànics, els francesos i els polonesos havien començat a evacuar Narvik, deixant sols els noruecs.

Tweet