EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Hans Frank, per intentar acabar amb els actes de resistència, va ordenar que 4.000 combatents de la resistència i intel·lectuals, la meitat dels quals ja estaven detinguts, morissin assassinats juntament amb uns 3.000 polonesos condemnats per diferents delictes.

En la Batalla per França:

Al nord de França, els soldats francesos i britànics estaven mirant d’ajudar a marxar els exèrcits del nord que estaven atrapats sota el foc alemany a Dunkerque, tot i que els alemanys no destinaven tot els seus recursos per impedir que fugissin i, fins aquell dia, no varen encarregar al 18º Exèrcit les operacions contra el perímetre. Un dels defensors del perímetre que va morir aquell dia va ser el parlamentari Ronald Cartland.

Tot i tenir-ho més fàcil, els Aliats varen tenir discrepàncies per com es feia l’evacuació; molts oficials francesos, com l’almirall Jean-Marie Charles Abrial, creien que els britànics només estaven evacuant a les tropes no combatents i, a més, aquell dia varen marxar tots els soldats de l’exèrcit de John Gort, cosa que encara va portar més d’una indignació francesa. Tot i això, aquell dia es varen evacuar a 52.823 homes. Aquell dia va ser més senzill l’operació d’evacuació perquè la Luftwaffe es va quedar a terra pel mal temps, però, tot i això, més d’una embarcació es va enfonsar. Els francesos, que ara s’havien unit als britànics en la tasca de rescat, varen perdre l’embarcació Bourrasque quan va xocar contra una mina en tornar a Dover; al voltant de 150 homes varen morir. Poc després, el destructor britànic Wakefield va ser atacat per bombarders en picat i va ser enfonsat. El fet de no poder evitar que els britànics i els francesos marxessin va dur a més d’una crítica i frustració, com la de Fedor von Bock, que va escriure aquell dia que quan arribessin a Dunkerque els britànics ja no hi serien i va afirmar que l’aturada a les unitats de carros de combat ordenada per Adolf Hitler havia sigut un greu error. Von Bock també va deixar constància de que els seus homes estaven exhausts.

A la Gran Bretanya: 

Al matí, Winston Churchill va comunicar al seu Gabinet de Guerra que les condicions a les platges de Dunkerque eren complicades. A les dues de la tarda, el primer ministre va donar instruccions a lord Gord de que cedís el comandament i tornés a la Gran Bretanya un cop les seves forces de combat en el perímetre de Dunkerque haguessin quedat reduïdes a tres divisions. A la tarda es va anunciar oficialment que s’estaven evacuant les tropes aliades a Dunkerque i es dirigien als ports de les costes britàniques, com el de Dover.

A Itàlia:

Benito Mussolini va enviar un missatge a Adolf Hitler per comunicar-li que Itàlia entraria a la guerra i li va preguntar quin dia creia convenient que entressin en la guerra. Mussolini tenia previst entrar-hi el 5 de juny de 1940, però estava disposat a modificar els seus plans per Hitler.

A Noruega:

Sota una immensa boira, els britànics varen bombardejar el port de Narvik des d’un destructor britànic i, amb el suport de la Legió Francesa i al voltant de 300 homes de la brigada polonesa, varen ascendir al Rismaalaskla de 975 metres i varen atacar a les tropes del comandant Haussels. El mateix va passar en el sud, quan els britànics varen ocupar el Durmaalsfiell de 870 metres i, en el nord, on 300 noruecs del batalló Alta, amb el suport de sis avions britànics Hurricane, varen iniciar un atac a les sis del matí per acabar amb la resistència alemanya.

En els Estats Units:

A Washington, Arthur Purvis va aconseguir per la Gran Bretanya un bon arsenal: 500 morters, 500 canons de campanya, uns quants milers de canons antiaeris, 10.000 metralladores, 25.000 fusells automàtics, 500.000 fusells Lee Enfield i 100.000.000 de cartutxos per metralladores i fusells.

Tweet