Home // 1939 // Març (Page 3)

10 de març de 1939

Divendres:

En el problema txec:

A Txecoslovàquia, el govern txecoslovac va declarar la llei marcial pel temor a una ocupació militar per part d’Alemanya i pels continus atacs dels eslovacs contraris al govern txec i favorables a la intervenció alemanya. Per tal d’evitar una proclamació d’independència per part d’Eslovàquia, el govern txec va enviar les seves tropes a Bratislàvia. Emil Hácha va fer detenir a en Josef Tiso i els seus col·laboradors, cosa que li va servir a l’Adolf Hitler per trobar un pretext per envair Txecoslovàquia. Hitler va informar aquell dia als ministres Joseph Goebbels i Joachim von Ribbentrop, i el cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel de que havia decidit entrar a Txecoslovàquia, aixafar l’Estat txec i ocupar Praga.

En el Reich:

El ministre d’Afers Exteriors del ReichJoachim von Ribbentrop, va acceptar l’oferta del govern italià de celebrar una reunió entre els Estats Majors italians i alemanys; Wilhelm Keitel i lAlberto Pariani, per enfortir les relacions militars entre els dos països. Els italians volien que aquella reunió es fes pública als mitjans de comunicació perquè volien que tot el món sabés que l’Eix s’estava preparant per qualsevol acció.

A la Unió Soviètica:

Durant el XVIII Congrés del Partit Comunista celebrat en el Kremlin, Iosif Stalin va manifestar que no existia cap acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, però va dir que els dirigents nazis havien rebutjat una proposta de les potències occidental per llançar un conflicte armat contra Rússia. Stalin, per primer cop, va donar a entendre que buscava un acord amb el govern alemany i va criticar la política d’apaivagament d’Occident per considerar-la un estímul de l’agressivitat alemanya contra la Unió Soviètica i va declarar que no tenia cap intenció de treure les castanyes del foc a les potències occidentals en cas de conflicte amb Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

El Foreign Office va donar instruccions als funcionaris britànics a València que la Marina britànica, la Royal Navy, no evacués els refugiats sense el permís del colpista Francisco Franco.

6 de març de 1939

Dilluns:

A Txecoslovàquia:

Davant l’amenaça que tenia d’Alemanya, el govern txec va eliminar l’autonomia Càrpat-Ucraïna. Tant Alemanya com Hongria, que aquell territori era una vella reclamació hongaresa, varen criticar durament aquella decisió i els va servir de pretext per l’ocupació d’aquella zona. L’Adolf Hitler l’entregaria als hongaresos després de l’ocupació de Txecoslovàquia.

5 de març de 1939

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

El coronel republicà Segismundo Casado va donar un cop militar contra el govern republicà de Juan Negrín argumentant que Negrín era un titella a mans del Partit Comunista. Aquella revolta va acabar provocant una petita guerra civil a Madrid que va provocar 2.000 morts, sobretot comunistes.

3 de març de 1939

Divendres:

En el Reich:

Hermann Göering  va firmar una disposició que fixava el termini en que els jueus havien d‘entregar totes les seves joies al govern alemany.

A Txecoslovàquia:

A Praga, l’agent A-54 Paul Thummel del Abwehr es va reunir amb el cap de la intel·ligència txeca Frantisek Moravec per informar-lo de que la ciutat seria ocupada el dia 15 de març. L’agent A-54 també el va advertir de que tot el seu equip seria detingut per la Gestapo i que tenien que esperar un tracte pietós. Thummel li va dir que continuaria treballant pel seu servei després de l’ocupació alemanya sempre hi quan es destruïssin tot en quan estigués relacionat amb ell en els seus arxius,

2 de març de 1939

Dijous:

En el Reich:

El coronell Von Schell, plenipotenciari de la indústria automobilística pel Pla Quadriennal, va promulgar una sèrie d’ordres que restringien el número de models diferents de vehicles que es podien fabricar per tal de racionalitzar i abaratir els vehicles. D’aquesta manera, els vehicles militars es varen poder reparar de forma més ràpida i eficaç.

En el Vaticà:

El cardenal Eugeni Pacelli va ser elegit nou Papa amb el nom de Pius XII.

En la Guerra Civil espanyola:

A Espanya es va pública la renúncia del president de la República Manuel Azaña del dia 27 de febrer de 1939, exiliat des de la caiguda de Catalunya a París. Juan Negrín es va convertir momentàniament en la màxima autoritat dels republicans.

css.php