Home // 1939 // Gener (Page 2)

18 de gener de 1939

Després de que Magda Goebbels acceptés el dia anterior parlar amb el seu marit sobre el seu matrimoni, que passava una greu crisi i s’especulava de que es podien divorciar, cosa que no volia Joseph, la parella es va reunir a la seva casa d’estiu a Schwanenwerder. Magda li va dir que potser hi havia un camí per la solució, pensava fer-li firmar un contracte matrimonial, i li va assegurar que en els següents dies li concretaria el què pensava fer.

17 de gener de 1939

Dimarts:

En el Reich:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín des d’Obersalzberg després d’haver-se reunit durant uns dies amb l’Adolf Hitler per parlar dels problemes del seu matrimoni. El ministre estava molt preocupat perquè si la Magda demanava el divorci es veuria obligat a dimitir com a ministre, i va enviar d’immediat la seva germana Maria per parlar amb la seva esposa, que va declarar que estava disposada a reunir-se amb el seu marit.


El govern alemany va prohibir en els jueus exercir de dentistes, veterinaris i farmacèutics.

16 de gener de 1939

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors hongarès István Csáky i li va dir que tenia que tenir tota la seguretat de que els jueus tindrien que desaparèixer d’Alemanya, fins l’últim d’ells. També li va assegurar que el problema jueu no era exclusivament d’Alemanya i que ell donaria suport a qualsevol govern que ho volgués afrontar.

15 de gener de 1939

En la Guerra Civil espanyola, les tropes de Francisco Franco van ocupar la ciutat de Tarragona.

14 de gener de 1939

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

França va reobrir la seva frontera amb Espanya perquè els republicans que estaven en retirada poguessin fugir de les tropes Nacionals.

La Nova Cancelleria del Reich

La Nova Cancelleria va ser l’edifici governamental on vivia el canceller alemany en el número 4-6 de la Vosstrasse. Quan Adolf Hitler va pujar al poder no li va agradar gens la Vella Cancelleria, ja que creia que no estava a la seva altura, la va arribar a comparar amb una fàbrica de sabons, i el gener de 1938 va encarregar a l’arquitecte Albert Speer construir-ne una de nova, la Neue Reichskanzlei. En el subsòl de la Nova Cancelleria si va construir més tard el búnquer on es va suïcidar Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945. El cost total de l’obra va ser de 90 milions de Reichmarks i hi varen treballar més de 4.000 obrers en dos torns. La Nova cancelleria es va inaugurar el 12 de gener de 1939. Segons la propaganda alemanya, el nou edifici responia a l’increment de poder i grandesa d’Alemanya.

L’edifici, de 421 metres de llarg, estava pensat perquè impressionés i intimidés al visitant, que tenia que recórrer uns 300 metres en una llarga successió d’habitacions, l’anomenada ruta dels diplomàtics. En el centre d’aquesta ruta hi havia una galeria de marbre de 146 metres de llarg, dues vegades més gran que el Saló dels Miralls de Versalles. El despatx de Hitler, de 400 metres quadrats, estava revestit de marbre i tenia 10 metres d’altura. Formava part d’aquest complex dos patis d’honor amb estàtues de l’escultor Arno Breker, un hivernacle en el jardí i dos edificis de vivendes pel servei de seguretat.

Al final de la guerra, la Nova Cancelleria va patir greus desperfectes pels bombardejos dels nord-americans i l’artilleria soviètica, tot i que el despatx de Hitler va quedar en bon estat. Després de la caiguda de Berlín, el primer ministre britànic Winston Churchill va visitar les restes de la Cancelleria i l’entrada del Führerbúnquer. El 13 d’octubre de 1948 una ordre soviètica de destruir tots els edificis de la Vosstrasse i la Wilhelmstrasse va acabar de destruir-la i es va utilitzar el granit de la Cancelleria per construir el monument soviètic de Berlín, l’estació de metro de Mohrenstrasse i unes roques per les gàbies dels monos en el zoo de Friedrichsfelde. El marbre de l’escriptor de Hitler s’ha conservat i es pot veure en l’exposició permanent inaugurada el 2006 en el Museu d’Història Alemany a la Zeughaus. El solar on hi havia l’edifici va quedar sense edificar fins el 1988, quan la República Democràtica d’Alemanya i va construir apartaments residencials.

Un dia en la nova Cancelleria:

En un dia a la Cancelleria tenien accés entre 40 i 50 persones, abans, prèviament tenien que trucar per telèfon als secretaris de l’edifici per informar-los de que vindrien. Aquestes persones eren normalment caps regionals i nacionals del Partit, alguns ministres i també hi havia les persones del cercle íntim d’Adolf Hitler. En canvi, els oficials de la Wehrmacht no eren mai convidats. L’entrada a la Cancelleria estava vigilada per membres de les SS. Un cop dins, els convidats s’havien de dirigir a un ampli rebedor. En el rebedor hi havia uns seients molt còmodes, les parets eren blanques adornades, el terra era de marbre cobert amb catifes, i era l’únic lloc de l’edifici on es deixava fumar, i era molt habitual que la gent aprofités aquell moment per fumar tot esperant a Hitler. A dins l’edifici no era habitual saludar-se amb el Heil Hitler de rigor sinó que es limitaven a saludar amb un bon dia. Tampoc era necessari portar l’uniforme del Partit i cadascú podia anar vestit al seu gust. Després els convidats es dirigien a una sala d’estar, el Saló de Mosàics, Mosaik-Saal, passant per un saló de recepció quadrat que no s’utilitzava ja que tenia uns mobles incomodes. El saló es deia Saló dels Mosaics perquè el terra, les parets i el sostre estaven entapissats de pedres petites formant dibuixos. A dins la sala d’estar, la gent es quedava una bona estona parlant dreta esperant a Hitler. La sala tenia uns 100 metres quadrats de superfície, els mobles eren acollidors, el sostre tenia unes bigues de fusta i allà es trobava l’única xemeneia que hi havia a la planta baixa. L’habitació estava adornada amb un escut del Renaixement florentí que el canceller del Reich Von Bülow va portar d’Itàlia. Al voltant de la xemeneia hi havia un conjunt de seients entapissats de pell fosca, i a darrera dels seients hi havia un sofà amb una gran taula on s’utilitzava per posar els diaris. Les parets eren adornades amb quadres prestats de la Galeria Nacional.

Per la seva part, Hitler no era mai puntual alhora de rebre els seus convidats. L’hora de dinar era cap a les dues de la tarda, però Hitler solia aparèixer cap a les tres, i normalment provenia de les habitacions que hi havia als pisos superiors o del seu despatx si havia celebrat alguna reunió. Quan Hitler entrava a la sala d’estar no es feia cap mena de cerimònia, simplement, Hitler saludava al personal de la Cancelleria i els convidats formaven un cercle al seu voltant per informar-lo i sentir les seves opinions respecte a la qüestió del dia. Hitler sempre solia pregunta per la salut de les senyores dels convidats, i un cop havia parlat amb tothom agafava un diari i es posava en una butaca apartat de la gent. Els convidats solien espera uns 20 minuts més, fins que s’obria una porta de cristall que donava accés al menjador. Llavors, entrava a la sala un dels cuiners i li deia a Hitler que el menjar ja estava llest. Hitler sempre anava primer i els convidats entraven darrera seu sense cap protocol.

El menjador era quadrat, feia dotze metres per dotze, les parets eren de color blanc cosa que feia que hi hagués molta llum i en una de les parets hi havia tres portes que donaven accés al jardí. En aquesta paret hi havia penjada una pintura inacabada de Kaulbach. El centre del menjador hi havia una taula rodona rodejada de cadires on i cabien unes quinze persones. Totes les cadires eren igual, inclús la de Hitler. En les cantonades hi havia quatre taules més petites, amb quatre o sis cadires cada una. El plats eren de porcellana clara i les copes eren senzilles. Els centres de la taula estaven adornats amb gerros de flors. Hitler seia sempre al costat de la finestra i al seu costat i posava dues persones que ell elegia prèviament. Els demés assistents seient on ells volien, tot i que els convidats d’un rang menor seient sempre a les taules petites. El menjar que es servia era senzill: sopa, carn, una mica de verdura amb patata i unes postres. Per beure podien elegir entre aigua mineral, cervesa normal berlinesa o vi barat. Hitler menjava menjar vegetarià i bevia Fachinger (beguda sense alcohol d’Alemanya), i qui volgués podia menjar i beure com ell però molt pocs o feien. Hitler va prohibir que li portessin trofeus de caça o de pesca ja que ho trobava estúpid matar animals. El menjar en general no era molt bò, i persones com Hermann Göering no solien menjar a la Cancelleria per aquesta qüestió, o Rudolf Hess que es presentava cada quinze dies i es portava el menjar de casa que feia escalfar a la cuina de la Cancelleria. Qui si es presentaven molt sovint eren Joseph Goebbels, Martin Bormann i Albert Speer, mentre que Heinrich Himmler era molt estany que hi anés. Les converses al menjador eren llargues mentre es menjava i Hitler repetia una vegada i una altra els mateixos temes, cosa que feia molt carregosa l’estada pels convidats. Hitler solia parlar de la seva època els anys 20 i donava molta importància als successos de la primera guerra mundial. Tot i no tenir sentit de l’humor li agradava molt que el fessin riure explicant-li acudits, cosa que normalment se’n cuidava Goebbels. També li encantava parlar de xafarderies, sobretot dels seus ministres o de la gent que l’envoltava, com Alfred Rosenberg que era el blanc preferit de Goebbels alhora de criticar. L’hora de dinar es solia donar per acabada a dos quarts de cinc, però Hitler la solia allargar si tenia que parlar amb algun dels convidats sobre temes del govern. Tot i la pèrdua de temps que era anar a la Cancelleria a veure a Hitler, ser un dels seus convidats donava prestigi i també anava bé per informar-se dels temes del govern, i bàsicament per això la gent anava a veure’l. Un cop acabat al dinar, Hitler s’aixecava i els convidats s’acomiadaven d’ell. A vegades eren les sis de la tarda quan s’acomiadava dels presents i es retirava en una de les seves habitacions del pis superior per descansar. A l’hora de sopa, que era per allà les vuit de la tarda, normalment hi havien entre sis i vuit persones convidades. Tot sovint hi anava Heinrich Hoffmann, algun conegut de Munich, algun col·laborador (com el seu pilot o fins i tot el mecànic) i Martin Bormann. Per sopar no era normal que hi hagués els seus col·laboradors de govern. Les converses eren com les del migdia, i a Hitler li agradava que l’informessin de les obres de teatre, de cinema… També li encantava que li expliquessin els escàndols i les anècdotes dels famosos o dels membres del govern. Hitler també com el migdia repetia les seves historietes. Per sopar també es servien plats senzills, tot i que una vegada li van donar caviar, però quan va saber-ne el preu el va prohibir.

Un cop acabat al sopar, els assistents es dirigien a la sala d’estar on seien en les còmodes butaques. Hitler es mostrava més informal a la nit i es treia l’americana i estirava les cames. Llavors, solien mirar una pel·lícula i s’estaven a la sala unes hores. Hitler estava molt fresc a aquelles hores de la nit, i li encantava parlar dels actors i de les actuacions que veia. Els convidats es menjaven aquelles hores entrepans i bevien vi o cervesa fins que Hitler s’acomiadaven d’ells per allà les dues de la matinada. Quan Hitler anava al seu dormitori, els convidats marxaven de la Cancelleria.

El dia a dia de Hitler a la Cancelleria no era de treballar gaire, de fet treballava molt poques hores i s’ocupava més de coses sense importància. Es curiós que el poble alemany es pensés que el seu líder treballava nit i dia pel país.

12 de gener de 1939

La Nova Cancelleria va ser inaugurada, Adolf Hitler va rebre  la gran sala de la Cancelleria als diplomàtics acreditats per la recepció de l’any nou.

La nova Cancelleria del Reich

10 de gener de 1939

A Berlín, es va inaugurar oficialment la Nova Cancelleria del Reich que havia dissenyat Albert Speer. Eva Braun va tenir el seu propi espai en l’anomenada vivenda del Führer en la Cancelleria en la Vella Cancelleria, amb mobles dissenyats per Speer.

9 de gener de 1939

Adolf Hitler va fer un discurs al Palau d’Esports de Berlín,  es va convidar a tots els obrers que havien treballat  en la nova Cancelleria del Reich dissenyada per Albert Speer. Hitler els va explicar que construïa monuments de gran volum perquè volia tornar a cada ciutadà alemany la confiança en si mateix i per demostrar al món de que ells eren un poble superior posant-se a l’altura de l’Antiga Grècia, i com aquell poble aquella obra peduraria molts segles . En el discurs va tornar a fer referència de que no li quedava gaire temps de vida, ja que creia que moriria aviat.

A tothom que havia treballat en la construcció de l’obra: paletes, picapedres, els montadors, els fusters…. varen tenir com a premi visitar la nova Cancelleria i van recorrer impressionats el nou edifici.

 

Una entrada a la nova Cancelleria per la Voss-Strasse

 

7 de gener de 1939

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va tornar de Munic a Berlín. Hitler volia veure la seva Nova Cancelleria del Reich, que havia de ser inaugurada el 9 de gener de 1939. En aquells moments estava molt tens i quan va veure que en l’edifici encara hi havia obrers acabant la feina i brigades de neteja va pensar que no la podria inaugurar quan volia , però l’arquitecte Albert Speer ho tenia tot a punt per tenir-la acabada 48 hores abans de la inauguració i, de fet, ja estava finalitzada. 4.000 obrers varen treballar sense descans en dos torns per complir els terminis fixats.  Quan Hitler va contemplar amb més detall la Nova Cancelleria en va quedar impressionat i es va desfer d’elogis cap a Speer. Quan hi va entrar a dins estava radiant; li encantava el llarg passadís que hi havia per arribar a la sala de recepció, però aquella sala la va trobar massa petita i va demanar que fos tres vegades més gran. Quan es va dirigir al seu nou despatx, en canvi, li va agradar molt , en especial l’escriptori perquè inspirava terror a la persona que s’havia de seure davant seu. Hitler va sortir de la Cancelleria aquell dia amb molt bones sensacions i amb moltes ganes de inaugurar-la.


Hjalmar Schacht, com a president del Reichsbank, va escriure-li una carta personalment a en Hitler, firmada per la resta de directors del banc, en què l’advertien de que forçar l’excés de la despresa pública estava conduint a l’aparició del perill de la inflació. Li deien que l’expansió sense límits de la despesa pública destruïa qualsevol intent de posar en ordre el pressupost i que les finances de l’Estat estaven a punt de quedar a la ruïna i estaven debilitant el banc emissor i la seva moneda. Hitler va respondre’ls el 20 de gener acomiadant a en Schacht i a tot el consell del Reichsbank.

css.php