Home // diari // 12 de novembre de 1938

12 de novembre de 1938

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va demanar el dia anterior al ministre Hermann Göering que s’ocupés de treure els jueus de l’economia alemanya, i el ministre va celebrar una reunió en la gran sala del Ministeri del Aire per fer realitat els desitjos del dictador. En la reunió estaven presents, a més d’en Göering: Joseph Goebbels, Reinhard Heydrich, Wilhelm Frick, Hans Fischbock, Kurt Daluege, Walther Funk, Schwerin von Krosigk i el delegat de les companyies d’assegurances, Hilgard, per discutir mesures antisemites. Göering va obrir la reunió explicant que la reunió era d’una importància primordial i va dir que els fets de la nit del 9 de novembre de 1938 no danyaven als jueus sinó a ell perquè estava intentant unificar la indústria. A més, va dir que quan es destrossava un comerç jueu ho pagaven les companyies d’assegurances i els béns de consums. Göering, que va afirmar que hagués preferit que haguessin matat 200 jueus enlloc de destruir propietats tan valuoses, va manifestar que l’objectiu era expulsar als jueus de l’economia i que els seus béns havien de ser cedits a l’Estat i que se’ls pagaria a canvi una indemnització. Goebbels va dir que casi a totes les ciutats alemanyes s’havien cremat les sinagogues i que podien destinar aquells solars per altres fins. També va comentar que els jueus havien de ser expulsats de la vida pública prohibint-los entrar en els teatres, cinemes, circs alemanys i les vies públiques. Göering li va contestar que no volia anar tan lluny, però Goebbels insistia en vetar-los l’entrada a tot arreu i, inclús, va exclamar que no volia que entressin als banys i balnearis alemanys, i els boscos, i desitjava que no compartissin vagons de trens amb els alemanys. Volia que els jueus només poguessin entrar en els jardins més deteriorats i volia posar un cartell que posés: Només per jueus. Tampoc volia que els nens jueus anessin als col·legis públics.

A continuació varen fer entrar a la reunió el delegat de la companyia d’assegurances, Hilgard, i Göering li va dir que la majoria dels jueus que tenien les seves propietats destrossades les tenien assegurades i que a ell li seria molt fàcil firmar un decret que digués que els jueus no podrien cobrar-les. Hilgard, seguint la línia antisemita, els va explicar que els més perjudicats per la nit del 9 de novembre havien sigut els aris perquè la majoria dels immobles eren de propietat d’un ari i el jueu tenia llogada la botiga. Ràpidament Goebbels va dir que ho tenien que pagar els jueus, però Göering va exclamar que aquell afer era una bestiesa. Hilgard va comentar que els vidres trencats eren fabricats per la indústria belga i que els danys tenien un valor de sis milions de marcs. Va exposar el que havia passat a la joieria Margfraf, a l’Unter den Linden, on la joiera va rebre uns danys de casi dos milions de marcs perquè la botiga havia sigut saquejada. Göering, que era un amant de les joies, es va preocupar per les joies i li va ordenar a en Heydrich que detinguessin a tothom que oferís joies i volia que els jueus paguessin per aquells danys. Heydrich va dir-li que s’haurien d’aïllar i fer-los portar un distintiu. Göering li va afirmar que al final els jueus haurien de viure en guetos i que aviat no quedaria cap més remei que crear-los en les grans ciutats, però Heydrich li va respondre que no es podien crear barris aïllats. Llavors, Göering li va preguntar si podien ser confiats en ciutats senceres, possibilitat que Heydrich va veure més possible. Funk, per la seva part, va declarar que havien de sacrificar als jueus. A continuació, Heydrich va proposar retirar en els jueus els carnets de xofer i prohibir-los entrar als hospitals. Tot seguit, Göering els va proposar redactar un informe dient que se’ls faria pagar als jueus una multa de 1.000 milions. En el final de la reunió, el ministre de l’Aire va afirmar que si Alemanya es veia immersa en un conflicte internacional es passaria comptes amb els jueus i que en el primer que pensarien seria en provocar un gran enfrontament amb els jueus.

Aquell mateix dia es varen publicar les mesures debatudes per l’exclusió dels jueus de la vida econòmica en el butlletí oficial del Reich. Els jueus se’ls obligava a pagar una multa de 1.000 milions de RM (Reichsmarks) per reparar les destrosses de la Nit dels Vidres Trencats de la nit del 9 de novembre de 1938. Per arribar a aquesta suma els jueus es van haver de vendre les seves cases, les seves accions, els negocis i els bons de l’Estat. Tot i que el representant del Banc de Reich, Karl Blessing, es va oposar a aquella mesura perquè creia que seria una mesura contraproduent per l’economia, la mesura va tirar endavant i el Reich va ingressar de cop més d’un 6% que va servir per fer front al greu dèficit que hi havia. Els grans bancs alemanys varen ajudar a que la penitència dels jueus tirés endavant i es varen encarregar de cobrar els diners. Schwerin von Krosigk, el ministre de Finances, que fins llavors havia posat en pràctica algunes mesures perquè l’Estat no s’endeutés més, va veure a mitjans de novembre que el govern no podria pagar els pròxims pagaments del govern, i els diners que van pagar els jueus per la multa van solucionar els problemes financers. També Göering va firmar en aquella reunió una disposició segons la qual prohibia en els jueus posseir negocis propis i dedicar-se a una professió. A més, va obligar en els propietaris jueus de les botigues a netejar els carrers i els desperfectes, i es va aprovar a través d’un decret la prohibició de l’assistència de nens jueus a les escoles públiques. Les mesures que havia ordenat Goebbels també es varen aprovar i els jueus varen tenir prohibit assistir a qualsevol acte cultural, prohibició que havia sigut aprovar en anterioritat. Aprofitant el clima antisemita que vivia el país, es va inaugurar l’exposició L’etern jueu, la mateixa exposició que la que havia tingut lloc a Munic del 8 de novembre de 1937 al 31 de gener de 1938 amb la diferència de la sala Jueus a Berlín.   

A França:

El recent nombrat ministre de Finances Paul Reynaud va declarar, per deixar clar que el nou govern no tenia res a veure amb el del Front Popular, que vivien en un sistema capitalista en què s’havien d’obeir les seves lleis. Per Reynaud les lleis eren les del benefici, el risc individual, el mercat lliure i l’incentiu de la competència.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: