Divendres:
En la Guerra Civil espanyola:
Les tropes colpistes, provinents d’Aragó i Castelló, varen arribar a la Mediterrània. Per dificultar encara més les coses per les forces republicanes, el nou govern francès d’Edouard Daladier va tancar de nou la frontera.
Dimecres:
A Suïssa:
El Departament de Policia i Justícia de Suïssa va escriure a la seva delegació de Berlín sol·licitant que no es concedís passaports alemanys als emigrants austríacs, fent referència clara als jueus austríacs que volien fugir del Reich. A partir de llavors, els alemanys aris no varen tenir que demanar un visat per entrar a Suïssa, però sí els jueus que tinguessin el passaport austríac.
Diumenge:
En el Reich:
En el Reich és va convocar un referèndum on els votants només podien votar sí o no a la llista de l’Adolf Hitler. El referèndum es va celebrar perquè Hitler volia tenir l’aval popular de la unió d’Àustria al Reich. Però aquell referèndum va ser un altra frau. A les persones que se sabia que votarien en contra se’ls va detenir o se’ls va impedir votar. A Àustria, els que s’oposaven estaven a la presó de Viena, esperant ser enviats als camps de concentració. El resultat, com era previsible, va ser favorable a la unió amb un 99,08% (el 99,75% a Àustria). En les regions on es va votar menys sí es varen amagar els resultats. El menor índex va ser del 68% en una circumcisió.
A Romania:
El govern romanès va reconèixer al govern del general colpista Francisco Franco.
Dissabte:
A Itàlia:
Adolf Hitler va fer l’última visita a Roma abans de tornar a Alemanya, però abans aniria aquella nit a Viena per estar present a un míting, ja que l’endemà se celebraria un plebiscit per preguntar als austríacs si estaven d’acord amb l’Anschluss. El plebiscit va ser manipulat. EL dictador alemany marxava content de la visita a Itàlia perquè Benito Mussolini li havia promès que es mantindria al marge de qualsevol solució que Alemanya donés a la qüestió txeca.
A Roma va arribar-hi el nou ambaixador alemany a Itàlia, Hans-Georg von Mackensen, fill del mariscal de camp, Eberhard von Mackensen, i gendre del ministre Constantin von Neurath.
En el Reich:
A Viena, al migdia, Joseph Goebbels va proclamar des del balcó de l’ajuntament vienès el dia del Gran Reich Alemany i després va organitzar per la nit un gran míting a l’estació del nord-oest pel plebiscit de l’endemà. Allí, 20.000 persones esperaven al ministre, i Goebbels els va parlar d’una unitat política, va atacar l’època del sistema i als vells partits, i va afirmar sobre el plebiscit que no es tractaven d’unes eleccions comunes perquè els alemanys de tot el país no tenien elecció davant la pregunta que se’ls plantejava. Goebbels els va ordenar que votessin sí a la unitat amb Alemanya. Després del discurs va continuar el ritual festiu posat en escena perl ministre amb els acords d’òrgan i la simfonia coral de Beethoven Els cels canten. Abans de que comencés una marxa a l’entrada del Tannhäuser wagnerià, es varen entonar als himnes nacionals i, finalment, va aparèixer Hitler davant la multitud, on els va pronunciar un discurs. El dictador va lamentar haver perdut vuit dels seus millors anys de la vida em la batalla pel poder. Com en les demés festivitats de la nació, varen sonar en tot el Reich les campanes de les esglésies.
Dimarts:
En el Reich:
Joseph Goebbels va aprovar les disposicions pel dissabte abans de les eleccions del diumenge 10 d’abril per votar sobre la unificació d’Àustria al Reich. El ministre llavors va fer un discurs a la ciutat de Dresden davant de 20.000 persones. Els diaris varen relatar la visita del ministre com un goig delirant. Però el que no varen relatar els diaris és que enmig d’un silenci un home va cridar:
Sabeu què sou? Sou tots uns canalles, tots vosaltres sou uns canalles!.
Llavors dos homes se’l varen endur a batzegades.
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs propagandístic previ a la consulta popular sobre l’annexió d’Àustria a Klagenfurt. Al mateix temps i amb el mateix propòsit, Baldur von Schirach va pronunciar un discurs on va declarar Braunau com a lloc de pelegrinatge.ç
Preparant-se pels nous comicis, el SD d’Erfurt va ordenar en els seus homes que tota persona domiciliada en el seu districte de la qual es cregués que votaria un rotund no comparegués davant del SD.
La Gestapo va emetre una directiva ordenant que els homes convictes d’homosexualitat fossin tancats en camps de concentració.
A Chemnitz, Adolf Hitler va dir que l’home havia crescut en constant lluita i que qualsevol meta que l’home aconseguís es devia a la seva originalitat i brutalitat. Seguidament, va explicar que tota la vida es podia resumir en tres tesis: la lluita es la font de totes les coses, la virtut radica en la sang i el lideratge es lo primari i lo decisiu.
Divendres:
En el Reich:
A Àustria:
Des d’una estació de Viena va sortir per primer cop un tren en direcció al camp de concentració de Dachau. En acabar l’any, prop de 8.000 austríacs varen ser enviats a Dachau.
Dijous:
En el Reich:
A Frankfurt, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va dir que la història de la seva vida s’havia convertit en una peregrinació a través d’Alemanya. El dictador va dir textualment davant d’un nombrós públic entusiasta:
L’obra per la que fa 90 anys els nostres pares varen lluitar i varen sagnar es pot considerar ara com aconseguida. Jo estic convençut, i tinc la ferma esperança, de que aquesta obra, el nou Reich alemany, existirà per l’eternitat perquè està sent suportat pel mateix poble alemany, recolzat en l’etern desig del poble alemany de tenir el seu propi Reich.
Segons els informes que provenien del districte de Berchtesgaden, la gent estava molt contenta perquè l’Adolf Hitler havia aconseguit un gran èxit en unir Àustria i Alemanya sense fer servir les armes. A Berchtesgaden mateix, una multitud de gent esperava a la carretera durant hores per saludar el pas de les tropes alemanyes.
A Polònia:
El govern polonès va aprovar una llei que retirava la nacionalitat a tot ciutadà que hagués residit els últims cinc anys fora del país. Alemanya, on hi vivien 56.480 jueus polonesos, es va veure molt afectada per aquella llei, ja que molts d’aquests jueus polonesos volien fugir del Tercer Reich cap a Polònia i ara no ho varen poder fer.
A Berlín, finalment Samuel Goldschmidt, un jueu propietari d’un terreny de 9.600 metres quadrats situats al llac en la Inselstrasse 12/14 de Schwanenweder, es va veure obligat a vendre la seva propietat a la capital alemanya. Després l’alcalde Lippert va comunicar al notari Otto Kamecke, l’advocat defensor de Joseph Goebbels en l’època de lluita pel poder, que el concessionari del terreny era Goebbels.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
