EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Obersalzberg, a la tarda, l’Adolf Hitler estava irritat durant la seva visita a la Casa del Te amb el matrimoni Von Schirach, que havien qüestionat el dia anterior la seva política exterior. L’ambient era gèlid i molt tens en aquell moment, a Hitler no li agradava gens que el qüestionessin. A la nit l’ambient no va canviar quan es varen reunir al voltant de la llar de foc en el saló del Berghof. L’Henriette estava assentada al costat del dictador i tota nerviosa s’anava fregant les mans i parlava amb veu baixa per passar desapercebuda. De cop, Hitler es va aixecar enfadat i va començar a caminar d’una banda a l’altra del saló mentre deixava anar:

Això és el què em feia falta, que em vinguis amb totes les tonteries sentimentals. Què t’importen a tu les dones jueves?. 

Els demés convidats no sabien a on mirar, tots sabien per qui anava aquella pregunta. De seguida es va fer un llarg silenci que deixava escoltar tots els sorolls de la casa i els de la llar de foc. Quan va arribar el ministre Joseph Goebbels a la sala va aprofitar aquella escena utilitzant l’aversió d’en Hitler per Viena i va criticar la política d’en Baldur von Schirach a la ciutat austríaca. Llavors, el dictador alemany va criticar amb més duresa a en Baldur von Schirach davant seu i va elogiar els èxits aconseguits a Berlín pel ministre Goebbels. Enfadat, Hitler va cridar que havia sigut un error des del principi enviar-lo a Viena o haver incorporat els vienesos al Reich. Assenyalat, Von Schirach va oferir la seva dimissió com a gauleiter de Viena. Però llavors la resposta d’en Hitler va ser:

No es decisió teva decidir-ho. Tu et quedes a on estàs. 

Eren les quatre de la matinada en aquell moment. Llavors, Martin Bormann va aparèixer en l’escena i li va aconsellar a en Von Schirach que era millor que marxessin. Ho varen fer sense acomiadar-se i varen caure en desgràcia.

Després del segon bombardeig de Wuppertal, que va deixar 3.000 morts, l’Adolf Hitler va criticar de nou durant aquell dia al ministre Hermann Göering pels errors en la defensa antiaèria. La principal contra-mesura que s’aprova era dotar als caces nocturns d’un canó de 30 mil·límetres, que atorgaven més potència als Ju-88, els He-219 i els Me-110 que conformaven el gruix dels caces nocturns. Utilitzant aquesta arma en el seu Ju-88 C6, Heinrich Prinz Sayn-Wittgenstein va aconseguir destruir 5 bombarders Lancaster només en aquella nit.

100.000 obrers varen ser destinats al ministre d’Armament Albert Speer a les feines de reconstrucció.

En el bàndol Aliat.

Els bucs Aliats van ser capaços de navegar per primer cop des de que va començar la guerra a 15 nusos, podent travessar l’Atlàntic sense protecció.

En els Estats Units:

Aquell dia el govern nord-americà va rebre un dossier del cap del OSS a Berna Allen Dulles que era molt precís sobre les probes de coets a Peenemünde i afirmava que s’esperava una gran producció de coets a partir dels mesos de setembre o octubre, i que els models superiors continuaven en fase d’experimentació. Dulles va mencionar també l’existència d’un canó de llarg abast, però va afegir que no comptava amb els coneixements tècnics per valorar el seu potencial.

Tweet