EL TERCER REICH

Dissabte:

En la crisi polonesa:

Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un acord comercial en què s’atorgava a Alemanya accés a productes agrícoles i al petroli soviètic, i a la Unió Soviètica se li concedia accés a moderns equipaments militars i maquinària alemanya. Després de que es firmés l’acord, en el Berghof, Adolf Hitler va demanar si el ministre Joachim von Ribbentrop es podia dirigir a Moscou per negociar un acord i, just en aquell moment, va arribar un teletip que anunciava que el dictador Iosif Stalin estava disposat a firmar un pacte de no agressió. Però Iosif Stalin no volia pactar amb els alemanys per només ajudar-los. Aquell dia va pronunciar un discurs davant dels seus col·laboradors on va dir que estaven plenament convençut de que Alemanya no ocuparia Polònia si els polonesos firmaven un pacte amb la Gran Bretanya i França. Stalin els va explicar que si pactaven amb els alemanys i Alemanya atacava a Polònia, França i la Gran Bretanya entrarien en el conflicte. El dictador soviètic va dir que preferia pactar amb els alemanys perquè creia que els deixaria aïllats del conflicte i podrien esperar el seu torn. Stalin desitjava la guerra, i volia que durés molts anys perquè els altres es desgastessin mentre ells es prepararien per quan acabés la guerra.

Les primeres unitats alemanyes varen començar a desplaçar-se cap a la frontera polonesa. Es varen mobilitzar un total de 5.000 trens carregats amb tropes destinades a l’est. Aquell mateix dia el OKW va traslladar una ordre d’en Hitler a la inspecció del VT on deia que les unitats armades de la reserva estratègica de les SS, les VT, quedarien subordinades amb efectes immediats al comandament suprem de l’Exèrcit i que les seves missions serien ordenades pel comandant suprem d’acord amb les seves recomanacions.

Els capitans dels submarins alemanys van rebre un missatge sobre la data d’una reunió d’oficials. Es tractava d’una ordre en clau perquè prenguessin posicions al voltant de la Gran Bretanya i esperessin una acció imminent. Des del port de Wilhelmshaven va salpar el U-39, un submarí oceànic del tipus IXA, el més gran dels fabricats. S’havia de situar a mar obert, pròxim a les illes britàniques, i allí tenia que esperar instruccions.

L’empresari suec Birger Dahlerus, que feia d’intermediari entre britànics i alemanys, es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per posar-lo al corrent sobre les seves últimes informacions.

Tweet