23 de setembre de 1941
Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador, els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils per als alemanys, va nombrar al seu fidel amic Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna i a Reinhard Heydrich com a Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moràvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones.
A continuació, va reunir-se amb el Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament de Heydrich com a Segon Protector. Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, Hitler li va negar. Seguidament, el dictador va ordenar al cap de l’Alt comandament de les forces armades (OKH), Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.
Després, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador es va relaxar amb el seu ministre i amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, Hitler es va queixar de les dificultats que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria, Hitler va repetir que Leningrad seria destruïda carrer per carrer, que havien aconseguit el gran avanç que estaven buscant i que no tardarien en rodejar Moscou. Llavors, canviant de tema, el ministre li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop havia sigut el 4 de maig de 1941 i Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. Hitler va acceptar fer aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.
A la Unió Soviètica:
A prop de Krasnaya Gora, com a represàlia per la mort de tres sentinelles de les SS, els alemanys varen posar en fila a tots els habitants d’un poble i els varen afusellar.
A Alemanya:
Aquell dia va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat.
El StG 2, amb només bombes de 1.000 quilograms, es va dirigir a tres quarts de nou del matí a Kronstadt sota les ordres del pilot Hans Ulrich Rudel. Els bombarders alemanys varen col·locar una bomba a la coberta del creuer Marat, de 23.600 tones, fet que va provocar un enorme incendi. Una altra bomba va fer explotar la munició de les torretes davanteres de 30,5 centímetres i tot el castell de proa va quedar destruït. A continuació, un impacte directe del tinent Rudel va causar una enorme explosió que va deixar fora de combat durant uns mesos el Marat. Els alemanys també varen aconseguir enfonsar el Minsk, el destructor Steregushichi i el submarí M-74 i varen danyar els Oktiabrskaia Revolutsia i els destructors Silni i Grozsiashchi. Quan donaven mitja volta, les aeronaus alemanyes varen ser interceptades per grans formacions de caces soviètics. Els pilots soviètics varen afirmar haver destruït 10 naus. Les bateries antiaèries soviètiques es varen atribuir la destrucció d’altres cinc aeronaus.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1941/09/23/23-de-setembre-de-1941/trackback/