EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

Davant l’avanç dels soviètics, els nazis varen evacuar el camp de Natzweiter Struthof, i els presoners varen ser enviats a Dachau.

Des de França, a la nit els alemanys varen llançar l’últim míssil V-1 i després els batallons encarregats del seu llançament varen fugir cap a Holanda o Alemanya.

Wilhelm Keitel va demanar a la Luftwaffe que cedís 50.000 homes més a les forces terrestres perquè no podien frenar l’avanç Aliat en el front occidental.

En el front occidental:

Adolf Hitler va ordenar fortificar des d’Holanda fins a Alsàcia sota la responsabilitat de l’Arthur Seyss-Inquart. Tot i això, els alemanys varen començar-se a retirar dels Països Baixos direcció al Reich.

Per coordinar amb més eficàcia l’ofensiva cap a Alemanya, aquell dia el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va assumir el control quotidià de totes les forces terrestres aliades occidentals, que estava fins llavors sota el control del comandant britànic Bernard Law Montgomery, i que, a més, va veure com el seu 12º Grup d’Exèrcits quedava sota el control de l’Omar Bradley, que havia sigut tècnicament un subordinat del general britànic. Aquest fet va disgustar molt al general britànic i a la premsa britànica. El primer ministre Winston Churchill per consolar-lo el va ascendir a la categoria de mariscal de camp. Aquella decisió no va agradar a la gran cúpula militar aliada i el mateix George Patton, que es trobava a les portes de Verdun, a l’est de França, li va escriure aquell dia a la seva esposa Bea que aquella decisió no els hi havia agradat gens a ell i a l’Omar Bradley. L’almirall Bertram Ramsay va anotar que l’ascens de Montgomery havia sigut tota una sorpresa i que el primer ministre havia pres aquella decisió sense consultar-ho perquè creia que era una ofensa cap al comandant Eisenhower i als nord-americans. A Montgomery tampoc li va fer el pes, tot i els missatges de felicitació que va rebre durant aquell dia, i es va negar a rebre al seu amfitrió, el duc de Dangu, i als membres de la Resistència local.

Per una coincidència, aquell dia els comandants Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen fer retrats en els seus respectius quarters generals. Bradley posava per la Cathellen Mann, l’esposa del marquès de Queensberry i Montgomery posava pel retratista escocès James Gun.

A Bèlgica:

En la batalla del front occidental, el 2º Exèrcit britànic va ocupar Abbeville i Amiens, va creuar el riu Somme, i una divisió blindada britànica va arribar a Arras i a Aubigny.

En el nord de França:

La 2º Divisió canadenca es va apoderar de Dieppe i de Tours. L’avanç dels Aliats era tan clar que el propi Omar Bradley va pronosticar que el dia 10 arribarien al Rin.

Els Aliats varen obrir la línia ferroviària de París, fet important per rebre i enviar subministraments als soldats.

En el front oriental:

A Varsòvia, 1.500 defensors de l’Exèrcit Nacional Polonès es varen tenir que retirar de la seva posició a Strae Miasto, al centre històric de la ciutat, a través de l’únic accés disponible, per les clavegueres de la Plaça Krasinski.

A Suïssa:

Els alemanys varen continuar les conversacions amb el delegat del Joint Committe, el banquer Saly Mayer, per un intercanvi de jueus per camions. L’Obersturmbannführer SS Kurt Becher va fer que el seu ajudant, el Hauptsturmführer Max Grüson, l’implorés unes petites concessions al suïs, que demanava que Heinrich Himmler anunciés el final del genocidi per arribar a un acord. Tot i això, Mayer i el Joint Comittee no ho varen acceptar.

Tweet