EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

La ciutat de Berlín va tornar a ser bombardejada per la RAF. La Wilhelmplatz es la zona on es va veure més afectada, però totes les zones de la ciutat hi havien incendis. La Cancelleria del Reich va rebre forts danys, igual que molts edificis oficials. La casa d’en Joseph Goebbels, en el carrer Hermann Göering, va resultar afectada; l’últim pis va cremar per complet i tota la casa va quedar plena d’aigua. La Magda Goebbels va tenir que venir corrents a Berlín per salvar tot el que pogués de la casa. Per sort per la família Goebbels solien viure en una casa del barri Schwanenwerder, a la riba del llac Wannsee, o a la finca Lanque, a uns 45 quilòmetres de Berlín. En Goebbels va quedar tant impressionat pel bombardeig que va tenir que anar a descansar per recuperar-se. Al cap d’una estona, la capital del Reich va patir un altre bombardeig britànic de grau A (superior), amb més bombes explosives que incendiàries. Aquesta vegada es varen veure afectats el Barri Ministerial i el nord i l’oest de la ciutat. El Kaiserhof i el Ministeri d’Hisenda varen quedar destruïts, el Teatre de l’Estat i el Reichstag varen cremar, però al cap de poc es va poder apagar el foc. També varen quedar destruïts els edificis dels voltants de la Potsdamer Platz. A part, l’atac  va destruir l’únic exemplar existent de l’hidroavió comercial més gran construït, el Do-X, quan estava sent exhibit en una exhibició pública. Els britànics varen poder bombardejar amb tota la llibertat perquè els caces alemanys varen arribar amb 20 minuts de retràs per defensar la ciutat. Davant dels bombardejos que patia Berlín varen ser traslladats a la capital tots els serveis de bombers d’Alemanya. Tot i els atacs i les destrosses que patia la capital alemanya, en Semler, un funcionari del govern alemany, va anotar que el 75% dels treballadors estaven aquell matí en els seus llocs de treball.

A Egipte:

A El Caire, en la conferència Sexant, es va continuar parlant del terreny europeu i en Winston Churchill no va parlar directament de l‘Operació Overlord sinó que va continuar posant èmfasis en el Mediterrani. Es va queixar del lent progrés a la península italiana i de la lentitud en la reconquesta de l’illa de Leros, a l’Egeu. També va demanar més ajuda aliada per la resistència aliada per en Josip Broz, Tito. El primer ministre va rebre el suport d’en Dwight D. Eisenhower.

En el Pacífic: 

Després de ser derrotats en els atols de Tarawa i Makin, va cessar la resistència japonesa a les illes Gilbert. Tot i això, davant de l’illa de Makin, un submarí japonès, el I-165, va enfonsar al portaavions escorta nord-americà Liscombe Bay, després de disparar-li un torpede que va provocar la mort de 644 persones.

Tweet