3 de març de 1942
Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats el tipus d’ensenyança que volia que tinguessin els russos en un futur. Per Hitler la solució ideal seria ensenyar-los el més elemental i prou, menys que els sordmuts, va arribar a dir. No volia que tinguessin edicions amb paper perquè creia que amb la ràdio ja farien, i va explicar que els donaria tanta música com volguessin. L’opinió del dictador era que no se’ls havia de confiar cap treball que suposés el menors esforç mental.
De la població de Zychlin, els alemanys es varen endur 3.200 jueus cap al camp d’extermini de Chelmo per assassinar-los amb el gas.
A Alemanya:
Joseph Goebbels va rebre un informe secret sobre la situació a Londres i va deduir que un ampli sector del govern britànic treballava per una pau separada amb Alemanya, però que en cap cas ho acceptava el primer ministre Winston Churchill.
La població s’enfrontava a noves restriccions per la necessitat de matèries primes per la indústria de guerra. Però el govern estava més preocupat per la circulació d’una carta (que ells consideraven falsa) del desaparegut aviador Werner Mölders, considerat un heroi nacional, on criticava durament al règim nazi per atacar l’Església.
El bombarder britànic Lancaster va dur a terme la seva primera operació, deixant caure mines a la badia de Heligoland, en el mar del Nord.
A França:
A París, Més de 200 bombarders de la RAF varen bombardejar els suburbis industrials i van destrossar les fàbriques Renault de Billancourt. Dels 3.000 treballadors de la plantilla només en varen morir 5, però unes bombes varen errar l’objectiu i varen caure sobre les cases del costat, ocasionant uns 600 morts i 1.000 ferits. Tots francesos, cap alemany.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt va reconèixer al coronel Charles de Gaulle com a dirigent del Moviment Francès de Resistència.
A la Gran Bretanya:
El Comitè Nacional francès es va reunir enmig d’una greu crisi després de que De Gaulle hagués tingut que acceptar la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon i l’administració compartida de les illes. De Gaulle va explicar que va tenir raó en donar l’ordre d’ocupar-les, tot i l’opinió dels seus aliats. Llavors els va explicar com li havia anat la reunió que havia mantingut amb el primer ministre Churchill el 22 de gener de 1942. Un cop va explicar tots els detalls, l’almirall Émile Muselier, molest pel tracte que havia rebut De Gaulle i pel fet de veure que no els consideraven uns aliats, va anunciar que presentava la seva dimissió com a comissari nacional de la Marina.
En el Mar de Java:
A la tarda els japonesos varen anunciar l’enfonsament d’un creuer pesat i dos destructors britànics que havien sortit de Batàvia, portant refugiats cap a Austràlia.
A Austràlia:
Nou caces japonesos varen atacar durant quinze minuts la ciutat de Broome i varen destruir 23 avions australians, nord-americans. holandesos i britànics i varen morir unes 70 persones. Un bombarder nord-americà, que va aconseguir enlairar-se, va ser enfonsat al mar.
A Kènia:
A Nairobi va morir a la presó Amadeu de Savoia-Aosta.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/03/03/3-de-marc-de-1942/trackback/
