EL TERCER REICH

En el Berghof, a Obersalzberg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els dos segles en què Espanya va cremar els heretges avui en dia encara es podia respirar la mateixa situació a Madrid, i va augurar que si a Espanya tornés a esclatar una revolució seria un altre cop amb una sèrie d’atrocitats. A la tarda, Hitler es va reunir entre altres amb Heinrich Himmler per parlar dels grans espais de la Unió Soviètica. Volia ocupar aquells terrenys perquè hi visquessin els alemanys i per treure’n matèries primes com el ferro, el carbó, cereals i fusta. Per aconseguir els seus objectius creia que havia de construir granges i autopistes perquè hi poguessin anar-hi a viure. Seguidament, va parlar de la seva pàtria, Àustria, on va dir que els seus origens austríacs li proporcionaven una situació favorable per discutir amb els seus generals, i va recordar-los que durant cinc segles Àustria va ser un poderós imperi amb una capital com Viena. Al vespre, Hitler li va dir a Himmler que era un desgràcia que cap dels grans escriptors de la literatura alemanya no hagués agafat un protagonista de la història imperial alemanya i que, en canvi, els britànics tinguessin un William Shakespeare.

A Praga, en una al·locució secreta, Reinhard Heydrich va parlar de la deportació d’onze milions de jueus als camps de concentració de la Unió Soviètica.

A Itàlia, al migdia, es varen tornar a reunir Hermann Göering i el comte Galeazzo Ciano, però aquest cop es varen reunir a l’Hotel Excelsior. La relació entre els dos ministre era molt dolenta i, quan varen anar a sopar junts, Göering, per presumir, només va parlar de totes les joies que tenia, cosa que va indignar al ministre italià.

Aquell dia, el govern alemany va rebre notícies de que Miklos Horthy pretenia designar el seu fill gran com hereu. Pels nazis aquella decisió era una desgràcia perquè creien que el fill de Horthy era amic dels jueus i, a més, estava casat amb una dona jueva.

A Líbia, les forces de l’Eix havien estès massa les seves línies de comunicació i s’estaven estancant en el desert. Per contrapartida, les forces aliades varen establir una línia fortificada des de Gazala, a la costa, fins Bir Hacheim, més a l’interior.

A les Índies Orientals Holandeses, la força d’assalt aliada liderada pel contraalmirall holandès Karel Doorman es va dirigir cap a l’estret entre Borneu i les illes Cèlebes amb la intenció de protegir la ciutat, però va ser descoberta a prop de Kangean per 27 avions japonesos, que varen avariar lleugerament el De Ruyter i varen obligar a dos creuers que formaven part de la formació a refugiar-se a Tijlatjap. A Singapur, els britànics varen rebutjar les exigències japoneses de que Singapur es rendís. Els britànics estaven enviant reforços per ajudar a defensar la base, que era considerada com inexpugnable.

Tweet